Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Pyrrhocorax graculus"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bot: Creant artícul sobre l'au
 
Bot: Corregint apòstrof "d'" davant d'enllaços
Llínea 2: Llínea 2:




La '''chova piquigualda''' ('''''Pyrrhocorax graculus''''')<ref>{{Nomenes aus SÈU 14 |fechaacceso =27 de giner de 2014}} </ref> és una [[espècie]] de [[au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Corvidae]] pertanyent al [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Pyrrhocorax]]'', del que és un dels seus dos únics membres. Els seus dos [[subespecies]] crían en les montanyes del [[Paleártico]], des de [[Espanya]] i [[Marroc]] fins a [[China]]. Es troba entre les aus que anidan a major altitut. Els seus ous tenen adaptacions per a millorar la captació d'oxigen i reduir la pèrdua d'aigua en #atmòsfera tan tènues.
La '''chova piquigualda''' ('''''Pyrrhocorax graculus''''')<ref>{{Nomenes aus SÈU 14 |fechaacceso =27 de giner de 2014}} </ref> és una [[espècie]] d'[[au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Corvidae]] pertanyent al [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Pyrrhocorax]]'', del que és un dels seus dos únics membres. Els seus dos [[subespecies]] crían en les montanyes del [[Paleártico]], des d'[[Espanya]] i [[Marroc]] fins a [[China]]. Es troba entre les aus que anidan a major altitut. Els seus ous tenen adaptacions per a millorar la captació d'oxigen i reduir la pèrdua d'aigua en #atmòsfera tan tènues.


Este pardal té un plomall negre lluent, el pico groc que li dona nom, les pates roges i emet cridades característiques. També es caracterisa pels seus vols acrobàtics. Les chovas piquigualdas s'emparellen de per vida i solen anidar any rere any en el mateix lloc, generalment un buit o un clavill en la part alta d'un penya-segat. Allí construïxen un niu en palitos trenats a on posen de tres a cinc ous blanquecinos en motas marrons. Sol alimentar-se en bandadas en els prats d'herba curta, a on recolecta principalment [[invertebrat]]s en estiu i fruts en hivern. Pot acostar-se als llocs freqüentats per l'home per a obtindre aliment suplementari.
Este pardal té un plomall negre lluent, el pico groc que li dona nom, les pates roges i emet cridades característiques. També es caracterisa pels seus vols acrobàtics. Les chovas piquigualdas s'emparellen de per vida i solen anidar any rere any en el mateix lloc, generalment un buit o un clavill en la part alta d'un penya-segat. Allí construïxen un niu en palitos trenats a on posen de tres a cinc ous blanquecinos en motas marrons. Sol alimentar-se en bandadas en els prats d'herba curta, a on recolecta principalment [[invertebrat]]s en estiu i fruts en hivern. Pot acostar-se als llocs freqüentats per l'home per a obtindre aliment suplementari.

Revisió de 11:28 7 jul 2026

Erro al crear miniatura:
chova piquigualda (Pyrrhocorax graculus)


La chova piquigualda (Pyrrhocorax graculus)[1] és una espècie d'au paseriforme de la família Corvidae pertanyent al gènero Pyrrhocorax, del que és un dels seus dos únics membres. Els seus dos subespecies crían en les montanyes del Paleártico, des d'Espanya i Marroc fins a China. Es troba entre les aus que anidan a major altitut. Els seus ous tenen adaptacions per a millorar la captació d'oxigen i reduir la pèrdua d'aigua en #atmòsfera tan tènues.

Este pardal té un plomall negre lluent, el pico groc que li dona nom, les pates roges i emet cridades característiques. També es caracterisa pels seus vols acrobàtics. Les chovas piquigualdas s'emparellen de per vida i solen anidar any rere any en el mateix lloc, generalment un buit o un clavill en la part alta d'un penya-segat. Allí construïxen un niu en palitos trenats a on posen de tres a cinc ous blanquecinos en motas marrons. Sol alimentar-se en bandadas en els prats d'herba curta, a on recolecta principalment invertebrats en estiu i fruts en hivern. Pot acostar-se als llocs freqüentats per l'home per a obtindre aliment suplementari.

Encara que es veu afectat pels canvis causats per les pràctiques agrícoles que poden causar declius en poblacions locals, és una espècie abundant i molt estesa que no es troba en perill d'extinció. El canvi climàtic podria afectar-la a llarc determini induint-la a anidar a major altitut.