Diferència entre les revisions de "Principat d'Andorra"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
|image_Senyera = [[Image:Senyera Andorra.png|Senyera|Senyera]] | |image_Senyera = [[Image:Senyera Andorra.png|Senyera|Senyera]] | ||
|image_escut = [[Image:Escut Andorra.png|Escut|Escut]] | |image_escut = [[Image:Escut Andorra.png|Escut|Escut]] | ||
| | |image_situació = [[Image:Situació Andorra.png]] | ||
|capital = Andorra la vella | |capital = Andorra la vella | ||
|població = 83.137 hab | |població = 83.137 hab | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
|forma de Govern = Principat Parlamentari | |forma de Govern = Principat Parlamentari | ||
|president = Albert Pintat Santolària | |president = Albert Pintat Santolària | ||
|llengües = [[Llengua catalana| | |llengües = [[Llengua catalana|català]] (oficial), [[Llengua castellana|castellà]], [[Llengua francesa|francés]], [[Llengua Portuguesa|portugués]] | ||
|coor = 42°30′ N 1°31′ E | |coor = 42°30′ N 1°31′ E | ||
|altitut = | |altitut = | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
}} | }} | ||
{{en desenroll}} | {{en desenroll}} | ||
Lo Principat d'Andorra (en [[llengua catalana| | Lo Principat d'Andorra (en [[llengua catalana|català]] Principat d'Andorra) es un país mediterràneu del sur d'[[Europa]] en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç per el sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[Cerdenya]], [[Alt Urgell]] i [[Pallars Sobirà]], i per el nort en [[França]], llimitant en el departament d'[[Ariège]]. La seua capital es [[Andorra la Vella]]. | ||
Està | Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític es el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern es Albert Pintat Santolària i el idioma oficial es el [[llengua catalana|català]]. | ||
Durant molt de tems pobre i | Durant molt de tems pobre i aïllat, ha conseguit una notable prosperitat des de la II Guerra Mundial a traves del turisme i especialment per la seua condició de paraís fiscal. | ||
No te forces | No te forces armades pròpies i la seua defensa es responsabilitat d'Espanya i França. En cas d'emergència i/o desastres naturals, com per eixemple les inundacions que varen ocórrer en l'any 1982, se convoca al somaten, format per hòmens majors de 18 anys i en nacionalitat andorrana. | ||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
El orige del mot | El orige del mot andorrà es desconegut, encara que s'han formulat diverses teories. | ||
*Una teoria sugerix que Andorra podria derivar | *Una teoria sugerix que Andorra podria derivar de l'àrap al-Darra, del qual el seu significat es "bosc". Quan els sarraïns varen invadir la [[Península Ibèrica|Península Ibèrica]], els valls dels [[Pirineus]] estaven formats per grans extensions de boscs, i atres pobles, de regions també dominades pels musulmans, varen rebre esta denominació. | ||
* | *Una atra teoria sugerix que deriva del terme navarrés ''andurrial'', que vol dir "terra coberta d'arbusts". | ||
*Per atre costat, | *Per un atre costat, l'etimologia popular afirma que Carlemany havia nomenat la regió en referència a la vall bíblica canaanita d'Endor o Andor, a on els madianites havien segut derrotats. | ||
== Simbologia == | == Simbologia == | ||
[[Image:Foto escut andorra.jpg|thumb|left|Escut d'Andorra en la [[Casa de la Vall]].]] | [[Image:Foto escut andorra.jpg|thumb|left|Escut d'Andorra en la [[Casa de la Vall]].]] | ||
=== Escut === | === Escut === | ||
L'escut del Principat d'Andorra, del qual el seu lema es "Virtus Unita Fortior", està | L'escut del Principat d'Andorra, del qual el seu lema es "Virtus Unita Fortior", està format per quatre cases (dos per cada copríncip). | ||
* | *Quartell superior esquerra:Mitra i bàcul dorat sobre camp de gules. | ||
* | *Quartell inferior esquerra: Quatre barres deguls del [[Corona d'Aragó|Regne d'Arago]] sobre camp d'or. | ||
* | *Quartell superior dret: Tres barres de gules del Comtat de Foix sobre camp d'or. | ||
* | *Quartell inferior dret: Vaques del Vescomtat de Bearn. | ||
=== Senyera === | === Senyera === | ||
La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en 1866 i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra el escut d'Andorra, per a | La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en 1866 i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra el escut d'Andorra, per a diferenciar-la de les senyeres de [[Moldàvia]], [[Chad]] i [[Rumania]]. | ||
=== Himne === | === Himne === | ||
La lletra del himne, titulat "'''El Gran Carlemany'''", la va escriure Joan Benllock i Vivó i la musica fon composta per Enric Marfany Bons. El himne s'adoptà oficialment en 1914 i s'interpretà per primera volta el 8 de setembre de 1921. | La lletra del himne, titulat "'''El Gran Carlemany'''", la va escriure Joan Benllock i Vivó i la musica fon composta per Enric Marfany Bons. El himne s'adoptà oficialment en 1914 i s'interpretà per primera volta el 8 de setembre de 1921. | ||
== | == Història == | ||
=== | === Prehistòria === | ||
Durant el periodo del | Durant el periodo del mesolític, chicotets grups d'humans s'assentaren en grutes pròximes al Gran Valira, com en la Balma de la Margineda, i atres punts del territori com Pal, La massana i Ordino, a on el 5 de juny de 2001 se trobà un sarcófac fabricat en lloses de pissarra i que contenia rests humans, braçalets i recipients de ceràmica en aliments. | ||
Degut a la fertilitat de les terres, estos grups les cultivaren i s'establiren | Degut a la fertilitat de les terres, estos grups les cultivaren i s'establiren definitivament, rebent dels pobles que passaren per el seu territori, la cultura del bronze al beneficiarse dels metals que havien en Arinsal. | ||
=== Imperi Romà === | === Imperi Romà === | ||
La primera | La primera referància escrita sobre els andosins se troba en la descripció que va fer l'historiador grec Polibi sobre el pas de Aníbal per els Pirineus. | ||
=== Edat Mija === | === Edat Mija === | ||
En l'[[Edat Mija]] els valls d'Andorra pertanyien al Comtat d' | En l'[[Edat Mija]] els valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgell, al ser cedits per Carles el Calp a Sunifred I. En l'expansió d'este comtat cap al sur, a on havien terrenys més fèrtils com Mur, Ager, Ponts, Balaguer, Guisona, Agramunt, Meià, Santa Linya, Cubellas, Camarasa, Linyola i Barbens, les zones montanyoses deixaren de tindre interes per al comte. | ||
El | El bisbe va cedir en feu este territori al Vescomtat de Castellbó. Per mig de enllaços matrimonials, els seus dominis passaren a mans del Comtat de Foix, el qual anirà adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i, d'ahí, el Regne de França). | ||
Com | Com conseqüència dels conflictes entre el Comte de Foix i el Bisbe d'Urgell, en 1278 se firma el primer "Pareatge", el qual fixa els llímits del poder de cada senyor, representa la fundació del Principat d'Andorra i definix les obligacions de els andorrans en matèria de delmes i assunts militars. Deu anys després, com a conseqüència de la construcció d'una iglésia fortificada en San Vicente d'Enclar per part del Comte de Foix, des d'a on podia vigilar les activitats del Bisbe d'Urgell, se firmà el segon "Pareatge" en 1288. Este segon tractat otorga, entre atres aspectes, el dret a nomenar per les dos parts uns notaris que ostenten la seua representació en el Principat. | ||
En 1610, el comte de Foix | En 1610, el comte de Foix Enric II assumix la corona francesa i, des de llavors, els caps d'Estat seran el Bisbe d'Urgell i el Rei de França (en l'actualitat el President de la República Francesa). | ||
=== Nova Reforma === | === Nova Reforma === | ||
En la societat andorrana anterior al sigle XVII soles existien dos grups socials en el Principat: els focs que eren | En la societat andorrana anterior al sigle XVII soles existien dos grups socials en el Principat: els focs que eren famílies o cases andorranes existents des de fea sigles i que tenien recursos econòmics suficients per a pagar els imposts del Consell General, i els cassalers, grup format per les cases mes pobres. EN la vida política únicament podien participar els membres pertanyents al primer grup (del qual el seu número era de 179 cases front a les 699 dels cassalers). | ||
En l'any 1866 s'inicià, per Guillem d'Areny Plandolit i Antón Maestre, un procés democratisador en la Nova Reforma, que va concedir una participació més activa al poble andorrà en el govern del país. Les principals modificacions foren: | |||
*Dret de vot per a tots els caps de | *Dret de vot per a tots els caps de família. | ||
*Incompatibilitat entre el | *Incompatibilitat entre el càrrec de Conseller General i el de "Cònsol" o Conseller de Comú i duració dels càrrecs per quatre anys. | ||
* | *Renovació dels Consellers -Generals o de Comú- cada quatre anys. | ||
* | *Llimitació del número de Consellers de Comú en cada parròquia. | ||
* | *Creació del càrrec de Comissionat del Poble, en la finalitat de fiscalisar o controlar a la administració i els contes públics. | ||
=== Sigle XX === | === Sigle XX === | ||