Diferència entre les revisions de "Mahatma Gandhi"

'''Mahatma Gandhi''' va nàixer a [[Porbandar]] (actual estat de [[Gujarat]]), un poble cercà de l'[[Índia]]. Era el fill del Primer ministre local i la seua família era de la [[Casta (sociologia)|casta]] "[[vaisya]]" (comerciant). Va estudiar [[dret]] a la [[University College de Londres]],<ref>Gangrade, K.D., Moral Lessons From Gandhi S Autobiography And Other Essays, p. 155</ref> i va eixercir com a advocat a [[Bombai]] (actual [[Mumbai]]). Els seus primers treballs els va realisar a [[Suràfrica]] l'any [[1893]]. Mentres treballava per a una empresa en este país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis a Suràfrica per mig de la [[Resistència no-violenta|resistència passiva]] i la [[desobediència civil]].

Va tornar a l'Índia el [[1915]] i el [[1921]] ya figurava al front del [[Congrés Nacional Indi]]. Va instaurar nous mètodos de lluita (les [[vaga|vagues]] i les [[vaga de fam|vagues de fam]]), i en els seus programes rebujava la lluita armada i predicava la [[no-violència]] com a mijà per resistir el domini britànic. Preconisava la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant fins i tot a la desobediència civil si fos necessari; a més, va lluitar per tornar a les velles tradicions índies. Va mantindre correspondència en [[Lleó Tolstói]], qui va influir en el seu concepte de resistència no-violenta. En va destacar la [[Marcha de la sal]], una manifestació a través del país contra els imposts a que estava subjecte este producte.

Empresonat en diverses ocasions, aviat es va convertir en un héroe nacional. L'any [[1931]] va participar en la Conferència de Londres, en la qual va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del Partit del Congrés i per això va tenir conflictes en el seu discípul [[Jawaharlal Nehru|Nehru]], que representava l'esquerra. El [[1942]], Londres va enviar com a intermediari [[Richard Stafford Cripps]] per negociar en els nacionalistes; pero, atés que no es va trobar una solució satisfactòria, estes van radicalisar les seues postures. Gandhi i la seua esposa [[Kasturba]] van ser empresonats: ella va morir a la presó, mentres que ell va dur a terme vint-i-un dies de dejuni.

La seua influència moral sobre el desenroll de les converses que van preparar la independència de l'Índia va ser considerable, pero la separació del [[Pakistan]] el va descorajar profundament.

Gandhi va intentar de reformar la societat índia apostant per integrar les castes més baixes (els ''[[sudra]]'' o ‘treballadors', els ''[[pària]]s'' o ‘[[intocabilitat|intocable]]s' i els ''[[mleccha|mlecha]]'' o ‘bàrbars') i per desenrollar les zones rurals. Va desaprovar els conflictes religiosos que van seguir la independència de l'Índia i va defendre els [[Islam|musulmans]] al territori [[hinduisme|hindú]], per la qual cosa va ser assessinat per [[Nathuram Godse]], un fanàtic integrista indi, el [[30 de giner]] de [[1948]] a l'edat de 78 anys. Les seues cendres van ser llançades al [[riu Ganges]].