Diferència entre les revisions de "Pesta negra"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
* La '''[[pesta pulmonar]]''' o '''pesta neumònica''': era la segona variant més estesa de l'epidèmia. És l'única de les tres variants que es transmetia per via oral, a través de gotes de [[saliva]] contaminada per les bactèries d'una persona infectada. La taxa de mortalitat era altíssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els síntomes característics eren la dificultat per respirar ([[disnea]]), l'aparició de coloracions blavoses/violàcees pel cos (especialment a la cara) com a resultat d'una [[cianosis]] i, sobretot, l'[[expectoració]] sangonosa. | * La '''[[pesta pulmonar]]''' o '''pesta neumònica''': era la segona variant més estesa de l'epidèmia. És l'única de les tres variants que es transmetia per via oral, a través de gotes de [[saliva]] contaminada per les bactèries d'una persona infectada. La taxa de mortalitat era altíssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els síntomes característics eren la dificultat per respirar ([[disnea]]), l'aparició de coloracions blavoses/violàcees pel cos (especialment a la cara) com a resultat d'una [[cianosis]] i, sobretot, l'[[expectoració]] sangonosa. | ||
* La '''[[pesta septicèmica]]''': era la menys freqüent de les tres formes pero, alhora, la més mortífera, atés que la infecció | * La '''[[pesta septicèmica]]''': era la menys freqüent de les tres formes pero, alhora, la més mortífera, atés que la infecció invadia ràpidament la sanc. Causava la mort a quasi a tots els malalts. Els síntomes més característics eren la febra alta i l'aparició de taques de color [[morat]] pel cos. | ||
Així dons, tot i que originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mesura que esta es propagà donà lloc a l'aparició de les atres variants. | Així dons, tot i que originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mesura que esta es propagà donà lloc a l'aparició de les atres variants. | ||
Durant els primers dies, i coincidint en el periodo d'[[incubació]] de la malaltia, la persona infectada no presentava cap sintomatologia. Passats uns dies, pero, la | Durant els primers dies, i coincidint en el periodo d'[[incubació]] de la malaltia, la persona infectada no presentava cap sintomatologia. Passats uns dies, pero, la malaltia es manifestava amb tota la seva virulència i la majoria de les víctimes morien en el termini de quatre a set dies. | ||
== L'antisemitisme desfermat i el context religiós == | == L'antisemitisme desfermat i el context religiós == | ||
Analfabets i profundament supersticiosos, la majoria d'afectats per la Pesta Negra creien en el ''Ira Dei'' o ira de Deu, atribuint la plaga a un mereixcut | Analfabets i profundament supersticiosos, la majoria d'afectats per la Pesta Negra creien en el ''Ira Dei'' o ira de Deu, atribuint la plaga a un mereixcut castic diví. D'aquí que es comencessin a generalisar processons de penitents jagantines (de fins a més de 10.000 persones), gent que es flagellava constantment per tal de redimir-se als ulls de Deu (en el consegüent perill d'accentuar l'epidèmia transportant-ne els bacteris d'un poble a un atre). Els penitents anaven equipats en enormes fuets i creus de ferro, exaltats d'una profunda xenofòbia antisemita i anunciant la fi del món i l'[[Apocalipsis]]. | ||
Els que encara s'aguantaven sans es posaven sota la protecció de Sant Roc o de Sant Sebastià (arran de les nafres i tot tipo de ferides que patiren estes sants, com se'ls representa a les | Els que encara s'aguantaven sans es posaven sota la protecció de Sant Roc o de Sant Sebastià (arran de les nafres i tot tipo de ferides que patiren estes sants, com se'ls representa a les images). Fins i tot s'arribaren a generalisar tot una tiramenga de remeis suposadament eficaços però que avui ens semblarien del tot ridículs per tal de frenar l'epidèmia. | ||
Sovint les acusacions envers els | Sovint les acusacions envers els judeus (que afirmaven que ells eren els culpables de l'enverinament premeditat de pous i fonts) ya eren suficients per desfermar la histèria colectiva i oferir una explicació antisemita. Les masses, enfurismades, assaltaren i incendiaren els [[call]]s de [[Basilea]], [[Zuric]], [[Chillon]], [[Barcelona]], [[Cervera]], [[Tàrrega]], [[Estrasburc]], [[Toledo]], [[Magúncia]] o [[Londres]], pero el [[Papa]] [[Climent VI]] va arribar a firmar una bula on negava la culpabilitat judia (perqué ell també vea, en tota la raó del món, que els judeus també patien i morien de pesta) alhora que oferí aixopluc als refugiats hebreus al seu feu del comtat de Venaissin (prop de la cort papal d'Avinyó). Més o menys 200 foren les comunitats semites que desaparegueren arreu del continent, malgrat esta rectificació papal d'última hora. | ||
Les extravagàncies més incongruents arribaren també de la mà d'astròlegs i físics com ara els de la [[Sorbona]] de [[París]], que anunciaren al rei [[Felip VI de França]] que tot plegat era culpa d'una maligna conjunció astrològica dels planetes [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Mart (planeta)|Mart]] el [[24 de març]] del [[1345]]. L'estadística general ha facilitat la | Les extravagàncies més incongruents arribaren també de la mà d'astròlegs i físics com ara els de la [[Sorbona]] de [[París]], que anunciaren al rei [[Felip VI de França]] que tot plegat era culpa d'una maligna conjunció astrològica dels planetes [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Mart (planeta)|Mart]] el [[24 de març]] del [[1345]]. L'estadística general ha facilitat la sifra d'uns 75 millons de morts arreu del món a causa d'esta [[pandèmia]], fet que suposà almenys una disminució notable de la població humana de l'época (quelcom que molts científics han classificat com un mecanisme natural de llimitació i correcció de la demografia planetària). El tercer ginet de l'[[Apocalipsis]] (la Pesta) fou segurament el més temut i singular dels quatre (Fam, Guerra i Mort són els atres tres), pero l'Europa del [[segle XIV]] patia tot un seguit de convulsions que accentuaren el panorama apocalíptic: la [[Guerra dels Cent Anys]] entre [[França]] i [[Anglaterra]], l'avanç turc per l'Orient, guerres marítimes entre les repúbliques [[Itàlia|italianes]], la [[Reconquista]] a Espanya... i fins i tot un canvi sobtat del clima féu que les circumstàncies fossin encara més dures, car entre [[1315]] i 1322 la temperatura mijana disminuí notablement (una chicoteta [[era glacial]]) i es gelaren moltes collites. Sumant a tot això la falta de previsió, les poques barreres que haurien pogut assossegar els efectes de la Pesta Negra es van ensorrar l'una rere l'altra. | ||
Podem conéixer l'impacte d'esta pandèmia a través del reconte de les làpides dels cementeris medievals –encara que molts difunts no morissin exactament de pesta-, la rapidea de rotació dels càrrecs públics i clericals –que quedaven vacants- o la desaparició sobtada de comunitats monacals i llogarrets que havien rebut l'impacte de l'epidèmia de forma directament devastadora. D'atra banda també en conservem les cròniques que es redactaren tot descrivint els efectes i les conseqüències de l'epidèmia per part de numerosos testimonis. | Podem conéixer l'impacte d'esta pandèmia a través del reconte de les làpides dels cementeris medievals –encara que molts difunts no morissin exactament de pesta-, la rapidea de rotació dels càrrecs públics i clericals –que quedaven vacants- o la desaparició sobtada de comunitats monacals i llogarrets que havien rebut l'impacte de l'epidèmia de forma directament devastadora. D'atra banda també en conservem les cròniques que es redactaren tot descrivint els efectes i les conseqüències de l'epidèmia per part de numerosos testimonis. | ||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
== Zones no afectades i explicacions científiques == | == Zones no afectades i explicacions científiques == | ||
Tot i la gran difusió de la plaga, algunes zones del continent europeu conseguiren deslliurar-se, | Tot i la gran difusió de la plaga, algunes zones del continent europeu conseguiren deslliurar-se, en penes i treballs, de l'avanç de la pesta. Entre estes destaquen bona part dels Pirineus occidentals (que estaven molt mal comunicats), part de [[Polònia]] i les lluntanes terres de [[Rússia]], [[Escòcia]], [[Noruega]], [[Suècia]] i [[Irlanda]]. La ciutat de [[Milà]], per eixemple, és un cas a part, perqué s'aïllà del món exterior a base d'extraordinàries mesures de control i d'isolament. | ||
D'altra banda es finançaren i aixecaren hospitals i cases de curació per als afectats, ja que metges com ara l'espanyol [[Luis Mercado]] o el francès [[Guy de Chauliac]] relacionaren l'epidèmia amb els rosegadors i llur convivència entre la població que malvivia amuntegada a les ciutats en males condicions higièniques. Ja al [[segle XI]], el gran metge àrab [[Avicenna]] havia relacionat amb força encert la pesta amb les rates, encara que aleshores els mètodes científics no deixaven de ser realment extravagants: els metges duien un vestit per evitar el contagi consistent en una gorra i una màscara, quasi sempre d'una peça i amb un bec ben llarg i metàl·lic farcit d'estopa amb vinagre, per tal d'apropar-se sense córrer | D'altra banda es finançaren i aixecaren hospitals i cases de curació per als afectats, ja que metges com ara l'espanyol [[Luis Mercado]] o el francès [[Guy de Chauliac]] relacionaren l'epidèmia amb els rosegadors i llur convivència entre la població que malvivia amuntegada a les ciutats en males condicions higièniques. Ja al [[segle XI]], el gran metge àrab [[Avicenna]] havia relacionat amb força encert la pesta amb les rates, encara que aleshores els mètodes científics no deixaven de ser realment extravagants: els metges duien un vestit per evitar el contagi consistent en una gorra i una màscara, quasi sempre d'una peça i amb un bec ben llarg i metàl·lic farcit d'estopa amb vinagre, per tal d'apropar-se sense córrer riscs als malalts. | ||
== La marginació social i la histèria | == La marginació social i la histèria colectiva == | ||
Els empestats van ajuntar-se a un | Els empestats van ajuntar-se a un atre colectiu terriblement marginat de la vida social com era el dels leprosos (que anaven de poble en poble fent servir una campaneta o un esquellot per advertir de la seua presència). No només la Pesta Negra afectà els subconscients colectius d'una manera tan acusada; d'atres fenòmens de caire més aviat sicològic contribuïren a desfermar una incontrolable sugestió d'integrisme religiós que arribava a llímits de paroxisme místic. Moltes contrades del continent es van vore inundades de grapats de fidels que se suïcidaven colectivament o be es llançaven a predicar una nova croada lliberadora per redimir els seus pecats. Un bon eixemple n'és la [[Croada_dels_nanos|Croada dels Nanos]] del [[1212]], originada per les prèdiques d'alguns religiosos fanàtics que arribaren a influir completament les masses de nanos i adolescents fent que milers d'ells es mobilitzessin rere un ideal exaltat que prometia la reconquista de [[Terra Santa]] de les mans dels infidels musulmans. Allà on els cavallers croats no havien pogut triumfar, asseguraven que els infants i joves assolirien una victòria definitiva sense ni tan sols prendre les armes. Malgrat que l'[[Església catòlica]] va condenar aquella bogeria, el Papa [[Inocenci III]] es va vore impotent a l'hora d'evitar que fins a un total de dos expedicions infantils i jovenils sortissin de [[França]] i [[Alemanya]] encapçalades per dos nanos –Nicolau i Esteve- que eren considerats directament interlocutors en Déu. | ||
A banda de ser una possible causa de la llegenda (que derivà en conte popular) del flautista d'[[Hamelin]] –el record quedà molt marcat a Alemanya- uns 15.000 nois i noies moriren de fred i fam pels camins... o acabaren convertits en esclaus en ser capturats per comerciants egipcis que aprofitaren l'avinentesa per fer un sucós negoci. Anys més tard també es féu tristament famosa la [[Croada dels Pastorets]] ([[1251]]), de grups d'adolescents de 15 anys comandats per l'obscur monjo Jacob que, després de moltes atrocitats, acabaren per saquejar i predicar una nova religió basada en l'amor, a la tradicional zona herètica d'[[Occitània]] –influïda pel catarisme-. | A banda de ser una possible causa de la llegenda (que derivà en conte popular) del flautista d'[[Hamelin]] –el record quedà molt marcat a Alemanya- uns 15.000 nois i noies moriren de fred i fam pels camins... o acabaren convertits en esclaus en ser capturats per comerciants egipcis que aprofitaren l'avinentesa per fer un sucós negoci. Anys més tard també es féu tristament famosa la [[Croada dels Pastorets]] ([[1251]]), de grups d'adolescents de 15 anys comandats per l'obscur monjo Jacob que, després de moltes atrocitats, acabaren per saquejar i predicar una nova religió basada en l'amor, a la tradicional zona herètica d'[[Occitània]] –influïda pel catarisme-. Condenats també per l'església, foren perseguits i exterminats progressivament per tal de garantisar l'orde i eliminar aquella subversió que discutia el [[feudalisme]] i la jerarquia eclesiàstica (els darrers pastorets foren liquidats per les tropes d'[[Enric III d'Anglaterra]]). | ||
== El ball de Sant Vitus i el Foc de Sant Antoni == | == El ball de Sant Vitus i el Foc de Sant Antoni == | ||
Un atre cas d'autèntica histèria colectiva que se sumà a l'onada empesa per la Pesta Negra es produí l'any [[1352]] a la ciutat d'[[Aquisgrà]], on aparegueren tot un seguit de persones que –de cop i volta- es llançaven a ballar amb crits, contorsions, udols i un ritme tan frenètic que acabaven per caure a terra estabornides i quasi sense alè. La gent creia que aquell deliri de ballar s'encomanava contagiosament, i d'aquí que les rotllanes de balladors s'anessin fent cada cop més i més grans a mesura que la histèria creixia. El nomenat "[[ball de Sant Vitus]]" –que ha quedat en el lèxic popular per referir-se al fet de no parar mai quiet- va viure el seu auge a la ciutat d'Estrasburg. Segons els testimonis, l'èxtasis que embriagava els homos i dones que el patien venia d'una malaltia que infectava els centres nerviosos produint contorsions a la cara, les mans, els braços i els peus (alhora que s'hi sumava la mística religiosa del subconscient). Alguns van atribuir-ho a la picada d'una taràntula... i d'aquí que a Itàlia encara hi haja una dansa popular nomenada ''tarantella'' (sobretot a la zona napolitana, on es frenà finalment l'epidèmia). | Un atre cas d'autèntica histèria colectiva que se sumà a l'onada empesa per la Pesta Negra es produí l'any [[1352]] a la ciutat d'[[Aquisgrà]], on aparegueren tot un seguit de persones que –de cop i volta- es llançaven a ballar amb crits, contorsions, udols i un ritme tan frenètic que acabaven per caure a terra estabornides i quasi sense alè. La gent creia que aquell deliri de ballar s'encomanava contagiosament, i d'aquí que les rotllanes de balladors s'anessin fent cada cop més i més grans a mesura que la histèria creixia. El nomenat "[[ball de Sant Vitus]]" –que ha quedat en el lèxic popular per referir-se al fet de no parar mai quiet- va viure el seu auge a la ciutat d'Estrasburg. Segons els testimonis, l'èxtasis que embriagava els homos i dones que el patien venia d'una malaltia que infectava els centres nerviosos produint contorsions a la cara, les mans, els braços i els peus (alhora que s'hi sumava la mística religiosa del subconscient). Alguns van atribuir-ho a la picada d'una taràntula... i d'aquí que a Itàlia encara hi haja una dansa popular nomenada ''tarantella'' (sobretot a la zona napolitana, on es frenà finalment l'epidèmia). | ||
A més a més, també va fer-se famós el nomenat "[[foc de Sant Anton]]", una espècie d'infecció epidèmica que assolà Europa cap al [[1089]] i que ennegria els membres del malalts fins a produir-los una gangrena dolorosament fatal. Es va confondre durant un temps en l'[[erisipela]], pero els seus síntomes eren força diferents: s'encomanava a primers de tardor, després d'un estiu humit, nuvolós i xafogós, i els malalts que en patien les conseqüències acostumaven a refugiar-se als monasteris sota l'advocació de Sant Antoni (d'aquí el nom de Foc de Sant Anton). S'associava al sant a una mena de foc interior que cremava i consumia el cos, encara que aviat es va notar que la malaltia no acostumava a durar més d'un any, car en començar la collita de blat i civada desapareixia totalment. El resultat final | A més a més, també va fer-se famós el nomenat "[[foc de Sant Anton]]", una espècie d'infecció epidèmica que assolà Europa cap al [[1089]] i que ennegria els membres del malalts fins a produir-los una gangrena dolorosament fatal. Es va confondre durant un temps en l'[[erisipela]], pero els seus síntomes eren força diferents: s'encomanava a primers de tardor, després d'un estiu humit, nuvolós i xafogós, i els malalts que en patien les conseqüències acostumaven a refugiar-se als monasteris sota l'advocació de Sant Antoni (d'aquí el nom de Foc de Sant Anton). S'associava al sant a una mena de foc interior que cremava i consumia el cos, encara que aviat es va notar que la malaltia no acostumava a durar més d'un any, car en començar la collita de blat i civada desapareixia totalment. El resultat final fon relacionar-ho en la mala collita i la humitat arran d'uns foncs paràsits (''[[Claviceps purpurea]]'')que infectaven la civada intoxicant el cereal i acabant per produir la gangrena als qui en menjaven. | ||
== Conseqüències demogràfiques i polítiques == | == Conseqüències demogràfiques i polítiques == | ||
El cop que rebé la població afectada per la Pesta Negra fou considerable: es | El cop que rebé la població afectada per la Pesta Negra fou considerable: es generalisà l'abandonament de camps, masos i pobles; l'èxodo dels pagesos cap als nuclis urbans deixà despoblats molts territoris; la pèrdua dels cultius i la seua substitució per la ramaderia (a [[Castella]] la famosa ovella merina) arruïnà molts camperols; es produïren revoltes camperoles contra l'opressió feudal (les remences catalanes, la "jacquerie" francesa, els camperols anglesos que assaltaren Londres el [[1381]]...). A Catalunya es perdé un terç de la població.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Anderson |nom=Perry |títol=El Estado Absolutista |url=http://books.google.es/books?id=6UUhUi7uEnMC&pg=PA59&dq=pesta+negra+barcelona+1497&hl=ca&sa=X&ei=QgIzUcrEL6Ws0QXknYCgBg&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=pesta%20negra%20barcelona%201497&f=false |llengua=castellà |editorial=Siglo XXI de España Editores |data=1979 |pàgines=p.59 |isbn=8432303623}}</ref> | ||
Les conseqüències polítiques tingueren igualment un abast decisiu: alts càrrecs i figures polítiques coronades caigueren davant la mort en rapidea. Són els casos, per posar uns quants | Les conseqüències polítiques tingueren igualment un abast decisiu: alts càrrecs i figures polítiques coronades caigueren davant la mort en rapidea. Són els casos, per posar uns quants eixemples, del rei [[Alfons XI de Castella]] (mort quan sitiava [[Gibraltar]] l'any [[1350]]), la princesa [[Joana de Plantagenet]] (filla d'[[Enric III d'Anglaterra]] que anava a casar-se en l'hereu de Castella, futur [[Pere I el Cruel]]), [[Elionor de Portugal]] (reina d'[[Corona d'Aragó|Aragó]], segona esposa de [[Pere III el Cerimoniós]] que morí l'any [[1348]] a la ciutat de [[València]] a l'any de casada), el teòlec anglés [[Thomas Bradwardine]] (gran matemàtic i professor, [[arquebisbe de Canterbury]]) o l'any [[1270]] el rei [[Lluís IX de França]] (que sitiava [[Tunis]] durant la darrera de les croades). | ||
La fuga de nobles i burguesos en possibilitats de fugida cap a zones més aïllades i apartades, cap a viles o castells on podien quedar reclosos del món exterior (com es relata, per eixemple, al [[Decameró]] de [[Boccaccio]]) també | La fuga de nobles i burguesos en possibilitats de fugida cap a zones més aïllades i apartades, cap a viles o castells on podien quedar reclosos del món exterior (com es relata, per eixemple, al [[Decameró]] de [[Boccaccio]]) també fon un fet comú. El Papa [[Climent VI]] es va salvar pels pèls en seguir els consells del seu mege personal, Guy de Chauliac, que li va recomanar aïllar-se a una torre –quasi tapiada- fins que passés l'epidèmia. Malgrat aquesta cautela, Guy va cometre un error enorme en aconsellar que els cadàvers dels difunts fossen llançats al [[Roine]]... fins que tornaren a emergir a l'alçada de Niça i Marsella, on encara van fer més mal i ocasionaren nous rebrots de la pandèmia. | ||
Algunes tradicions dels territoris de llengua catalana, com la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Pena-roja#Rogativa_Pena-roja_-_Vallibona rogativa] que es fa cada set anys de [[Vallibona]] ([[Ports]]) a [[Pena-roja]] ([[Matarranya]]), es | Algunes tradicions dels territoris de llengua catalana, com la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Pena-roja#Rogativa_Pena-roja_-_Vallibona rogativa] que es fa cada set anys de [[Vallibona]] ([[Ports]]) a [[Pena-roja]] ([[Matarranya]]), es remonten a esta pesta. | ||
== L'impacte en l'art i el | == L'impacte en l'art i el folclore popular == | ||
Artísticament parlant, la pesta va quedar gravada en el pensament cristià i perduraria durant segles sota la forma d'una amenaça mortal, tant en dibuixos i gravats com en pintures o escultures que representaven la Mort | Artísticament parlant, la pesta va quedar gravada en el pensament cristià i perduraria durant segles sota la forma d'una amenaça mortal, tant en dibuixos i gravats com en pintures o escultures que representaven la Mort en esquelets macabrament irònics. | ||
Són molt | Són molt ilustratius en este sentit els quadres de [[Brueghel el Vell]] o les ilustracions de [[Hans Wieditz]] per al ''De Remediis'' de [[Petrarca]]; el [[folclore]] popular va incorporar les famoses danses macabres o [[Dansa de la Mort]], de les que encara resta un únic i tètric testimoni a la localitat catalana de [[Verges]] ([[província de Girona]], [[Baix Empordà]]). | ||
La dansa de la Mort era una | La dansa de la Mort era una alegoria molt tenebrosa que acostumava a representar-se vora les esglésies durant Semana Santa, en una processó d'esquelets dansaries que desfilaven sota una tètrica melodia, en timbals i passos marcadament sinistres. La idea del "''memento mori''" (recorda que moriràs) es fa omnipresent en estes processons: els esquelets simbolisen una mort que no respecta ningú, ni rics ni pobres, ni humils ni poderosos. | ||
== Referències == | == Referències == | ||