Diferència entre les revisions de "Mesquita de Córdova"
Pàgina nova, en el contingut: «190px|right La '''mesquita de Córdova''', convertida des del segle XIII en l'actual '''catedral de Córdova''' és el monu...». |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu: | [[Archiu:Mosque Cordoba.jpg|190px|right]] | ||
La '''mesquita de Córdova''', convertida des del [[segle XIII]] en l'actual '''catedral de Córdova''' és el monument més important de l'[[art andalusí]]. Va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO al 1984. El seu arquitecte és desconegut pero se sap que la [[mesquita]] fon construïda entre el [[785]] i el [[788]] sota el regnat d'[[Abd-ar-Rahman I]] a partir d'una [[església (arquitectura)|església]] cristiana del [[segle V]], la Basílica de San Vicens Màrtir, a la ciutat andalusa de [[Córdova]]. Més tart, [[Abd-ar-Rahman II]], [[Al-Hàkam II]] i [[Almansor]] hi van seguir en les reformes per convertir-la en mesquita. Unes reformes que daten del [[833]], del [[855]], entre el [[962]] i el [[966]] i, finalment, del [[987]]. Actualment l'edifici es troba en un perfecte estat de conservació, tot i que al [[segle XVI]] s'hi va construir una catedral cristiana a la part central i el [[minaret]] es convertí en un [[campanar]] cristià. | La '''mesquita de Córdova''', convertida des del [[segle XIII]] en l'actual '''catedral de Córdova''' és el monument més important de l'[[art andalusí]]. Va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO al 1984. El seu arquitecte és desconegut pero se sap que la [[mesquita]] fon construïda entre el [[785]] i el [[788]] sota el regnat d'[[Abd-ar-Rahman I]] a partir d'una [[església (arquitectura)|església]] cristiana del [[segle V]], la Basílica de San Vicens Màrtir, a la ciutat andalusa de [[Córdova]]. Més tart, [[Abd-ar-Rahman II]], [[Al-Hàkam II]] i [[Almansor]] hi van seguir en les reformes per convertir-la en mesquita. Unes reformes que daten del [[833]], del [[855]], entre el [[962]] i el [[966]] i, finalment, del [[987]]. Actualment l'edifici es troba en un perfecte estat de conservació, tot i que al [[segle XVI]] s'hi va construir una catedral cristiana a la part central i el [[minaret]] es convertí en un [[campanar]] cristià. | ||