Diferència entre les revisions de "Ramon Llull"
mSin resumen de edición |
m Text reemplaça - 'després' a 'despuix' |
||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Entre [[1265]] i [[1274]] es dedica a estudiar l'aràbic en [[Mallorca]], utilisant com mestre ad un esclau moro aràbic. Estudia també llatí, gramàtica, filosofia musulmana i filosofia i teologia cristiana antiga, encara que no se sap be si fon en el convent cistercenc de La Real o tal volta en els franciscans i els dominics de [[Mallorca]]. | Entre [[1265]] i [[1274]] es dedica a estudiar l'aràbic en [[Mallorca]], utilisant com mestre ad un esclau moro aràbic. Estudia també llatí, gramàtica, filosofia musulmana i filosofia i teologia cristiana antiga, encara que no se sap be si fon en el convent cistercenc de La Real o tal volta en els franciscans i els dominics de [[Mallorca]]. | ||
En [[1274]] rep una allumenació que | En [[1274]] rep una allumenació que despuix plasma en el seu Ars Magna continuada en el Ars Demostrativa. Simultàneament funda en [[Mallorca]] un monasteri per a dotze franciscans que deurien deprendre aràbic per a despuix anar a evangelisar l'islam. Esta idea de monasteris dedicats a la preparació de personal missioner en l'estudi de les llengües, rep l'aprovació papal de [[Joan XXI]] en [[1276]]. | ||
En [[1276]] gràcies ad una subvenció de l'infant Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de [[Mallorca]] a on s'ensenyava l'aràbic als missioners, aixina com la manera de convertir als musulmans. | En [[1276]] gràcies ad una subvenció de l'infant Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de [[Mallorca]] a on s'ensenyava l'aràbic als missioners, aixina com la manera de convertir als musulmans. | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Raimundo Lulio fon sempre llaic; en [[1295]] es feu terciari franciscà. | Raimundo Lulio fon sempre llaic; en [[1295]] es feu terciari franciscà. | ||
En [[1307]] caigué presoner en Bugia, en el nort d'[[Àfrica]], i a punt estigué de sofrir un linchament públic. D'ahí es traslladà a [[Pisa]], a la que arribà miraculosament, darrere d'un naufragi, i | En [[1307]] caigué presoner en Bugia, en el nort d'[[Àfrica]], i a punt estigué de sofrir un linchament públic. D'ahí es traslladà a [[Pisa]], a la que arribà miraculosament, darrere d'un naufragi, i despuix, de nou a [[París]]. En [[1311]] assistí al concili de [[Viena]], convocat pel Papa [[Clement V]], davant el que expongué un pla per a evangelisar Terra Santa que tampoc seria, encara que si s'aprovà a proposta seua la creació de diverses coleges de llengües hebreu, aràbic, caldea, greca i orientals, i en [[1311]] tornà a [[Mallorca]]. | ||
En l'últim viage a [[Tunez]], escrigué la seua darrera obra de la que es té referència, el Liber de Maiore fine et intellectus amoris et honoris, datada en [[1315]]. Morí en el 25 de març de [[1315]] tornant d'eixe viage a [[Tunez]]. El seu cos fon enterrat en l'iglésia de Sant Francesc en [[Mallorca]]. | En l'últim viage a [[Tunez]], escrigué la seua darrera obra de la que es té referència, el Liber de Maiore fine et intellectus amoris et honoris, datada en [[1315]]. Morí en el 25 de març de [[1315]] tornant d'eixe viage a [[Tunez]]. El seu cos fon enterrat en l'iglésia de Sant Francesc en [[Mallorca]]. | ||