Diferència entre les revisions de "Francisco Mora Berenguer" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 22:

Des de [[1920]] fins a la seua mort, participà activament en congressos professionals, tenint una intensa vida social i de representació, sent decà del [[Colege d'Arquitectes de Valéncia]] i president del [[Consell Superior dels Coleges d'Arquitectes d'Espanya]].

També són obra de Mora, l'~~església~~ parroquial de Nazaret, l'[[Hospital asil de Sant Joan de Deu|Hospital Asil de Sant Joan de Deu]] per a chiquets escrofulosos, (en la [[plaja de la Malvarrosa]]), la frontera de la [[Casa Consistorial de Valéncia]] en [[1909]] en la colaboració de [[Carlos Carbonell (arquitecte)|Carlos Carbonell]], la casa i capella per a Jan Uhr, la casa Suay Bonora en 1909, el Palau Baro de Quadras en 1904-1906, la casa Noguera de 1909, i també va construir al voltant de l'Eixample atres edificis de vivenda en un discret presupost per a l'ornamentació de la frontera, a on es va debatre entre els calius fitomòrfics modernistes i les formes més depurades del [[classicisme]]. Es tracta de cassos com l'edifici del carrer Blanqueries núm. 31 (1918-1920), les cases en el carrer Vivons (1927-28) i l'edifici en la Gran Via Marqués del Túria núm. 42 (1928-30).

També són obra de Mora, l'iglésia parroquial de Nazaret, l'[[Hospital asil de Sant Joan de Deu|Hospital Asil de Sant Joan de Deu]] per a chiquets escrofulosos, (en la [[plaja de la Malvarrosa]]), la frontera de la [[Casa Consistorial de Valéncia]] en [[1909]] en la colaboració de [[Carlos Carbonell (arquitecte)|Carlos Carbonell]], la casa i capella per a Jan Uhr, la casa Suay Bonora en 1909, el Palau Baro de Quadras en 1904-1906, la casa Noguera de 1909, i també va construir al voltant de l'Eixample atres edificis de vivenda en un discret presupost per a l'ornamentació de la frontera, a on es va debatre entre els calius fitomòrfics modernistes i les formes més depurades del [[classicisme]]. Es tracta de cassos com l'edifici del carrer Blanqueries núm. 31 (1918-1920), les cases en el carrer Vivons (1927-28) i l'edifici en la Gran Via Marqués del Túria núm. 42 (1928-30).

Francisco Mora Berenguer morí en accident d'automòvil en companyia del seu fill Carlos Mora Ortiz de Tarancon, el [[24 de giner]] de [[1961]], als 85 anys d'edat.

@@ Llínea 22: / Llínea 22: @@
 Des de [[1920]] fins a la seua mort, participà activament en congressos professionals, tenint una intensa vida social i de representació, sent decà del [[Colege d'Arquitectes de Valéncia]] i president del [[Consell Superior dels Coleges d'Arquitectes d'Espanya]].
-També són obra de Mora, l'església parroquial de Nazaret, l'[[Hospital asil de Sant Joan de Deu|Hospital Asil de Sant Joan de Deu]] per a chiquets escrofulosos, (en la [[plaja de la Malvarrosa]]), la frontera de la [[Casa Consistorial de Valéncia]] en [[1909]] en la colaboració de [[Carlos Carbonell (arquitecte)|Carlos Carbonell]], la casa i capella per a Jan Uhr, la casa Suay Bonora en 1909, el Palau Baro de Quadras en 1904-1906, la casa Noguera de 1909, i també va construir al voltant de l'Eixample atres edificis de vivenda en un discret presupost per a l'ornamentació de la frontera, a on es va debatre entre els calius fitomòrfics modernistes i les formes més depurades del [[classicisme]]. Es tracta de cassos com l'edifici del carrer Blanqueries núm. 31 (1918-1920),  les cases en el carrer Vivons (1927-28) i l'edifici en la Gran Via Marqués del Túria núm. 42 (1928-30).
+També són obra de Mora, l'iglésia parroquial de Nazaret, l'[[Hospital asil de Sant Joan de Deu|Hospital Asil de Sant Joan de Deu]] per a chiquets escrofulosos, (en la [[plaja de la Malvarrosa]]), la frontera de la [[Casa Consistorial de Valéncia]] en [[1909]] en la colaboració de [[Carlos Carbonell (arquitecte)|Carlos Carbonell]], la casa i capella per a Jan Uhr, la casa Suay Bonora en 1909, el Palau Baro de Quadras en 1904-1906, la casa Noguera de 1909, i també va construir al voltant de l'Eixample atres edificis de vivenda en un discret presupost per a l'ornamentació de la frontera, a on es va debatre entre els calius fitomòrfics modernistes i les formes més depurades del [[classicisme]]. Es tracta de cassos com l'edifici del carrer Blanqueries núm. 31 (1918-1920),  les cases en el carrer Vivons (1927-28) i l'edifici en la Gran Via Marqués del Túria núm. 42 (1928-30).
 Francisco Mora Berenguer morí en accident d'automòvil en companyia del seu fill Carlos Mora Ortiz de Tarancon, el [[24 de giner]] de [[1961]], als 85 anys d'edat.