Diferència entre les revisions de "Ausias March"
m Text reemplaça - 'després' a 'despuix' |
m Text reemplaça - 'despres' a 'despuix' |
||
| Llínea 77: | Llínea 77: | ||
És el primer poeta que usa la llengua materna per a escriure poesia. En els seus viages a [[Itàlia]] begue de les fonts del renaiximent, conegué els classics i l'humanisme. Son llenguage esta ple d'imagens. Sa obra es dividix en: Cants d'amor, Cants de Mort, Cants Morals i Cants Espirituals. Cants d'Amor es sa "opera prima", la lluita entre l'amor ideal i l'amor carnal i luxurios. | És el primer poeta que usa la llengua materna per a escriure poesia. En els seus viages a [[Itàlia]] begue de les fonts del renaiximent, conegué els classics i l'humanisme. Son llenguage esta ple d'imagens. Sa obra es dividix en: Cants d'amor, Cants de Mort, Cants Morals i Cants Espirituals. Cants d'Amor es sa "opera prima", la lluita entre l'amor ideal i l'amor carnal i luxurios. | ||
Son versos dedicats a sa segona dona, | Son versos dedicats a sa segona dona, despuix de sa mort, per qui senti un amor més madur i assossegat, res d'aventurer. Cants Morals versa sobre una poetica moralista o etica, on la filosofia sobre el be i la virtut, la vanitat i la mort, a la que te horror. Cants Espirituals és en realitat una confessió, un arrepenediment de sa vida davant de [[Deu]], a qui es despulla l'ànima i es descriu com un home que no ha sabut amar-lo i s'ha perdut en les luxuries i l'amor carnal. En la seua confessió i en l'arrepenediment dels seus pecats, prega per no ser condenat al foc etern. Demana perdó a Deu i suplicant-li que s'apiade de la seua miserable condició humana. | ||
En l'obra lliteraria d''''Ausias March''' s'aprecia la gran influéncia que la poesia italiana eixercí en ell, especialment [[Petrarca]] i [[Dante]], aixina com el pes de la doctrina escolàstica, la filosofia tomista i el d'una societat teocentrica. | En l'obra lliteraria d''''Ausias March''' s'aprecia la gran influéncia que la poesia italiana eixercí en ell, especialment [[Petrarca]] i [[Dante]], aixina com el pes de la doctrina escolàstica, la filosofia tomista i el d'una societat teocentrica. | ||