Diferència entre les revisions de "Lliberalisme" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 20:

Per supost, en el lliberalisme hi ha multitut de corrents que defenen en major o menor entusiasme diferents propostes.

El ''[[lliberalisme econòmic]]'' defén la no intromissió del [[Estat]] en les relacions mercantils entre els ciutadans (reduint els imposts a la seua mínima expressió i eliminant qualsevol regulació sobre comerç, producció, etc.), sense deixar de costat la protecció a «dèbils» (subsidis de desocupació, pensions públiques, beneficència pública) o «forts» (aranzels, subsidis a la producció, etc.). La impopularitat de reduir a vegades la protecció dels més desfavorits porta als lliberals a alegar que resulta perjudicial també per a ells, perqué entorpix el creiximent, i reduïx les oportunitats d'ascens i l'estímul als emprenedors.

El ''[[lliberalisme econòmic]] '' defén la no intromissió del [[Estat]] en les relacions mercantils entre els ciutadans (reduint els imposts a la seua mínima expressió i eliminant qualsevol regulació sobre comerç, producció, etc.), sense deixar de costat la protecció a «dèbils» (subsidis de desocupació, pensions públiques, beneficència pública) o «forts» (aranzels, subsidis a la producció, etc.). La impopularitat de reduir a vegades la protecció dels més desfavorits porta als lliberals a alegar que resulta perjudicial també per a ells, perqué entorpix el creiximent, i reduïx les oportunitats d'ascens i l'estímul als emprenedors.

El ''lliberalisme polític'' va inspirar l'organisació del [[Estat de Dret]] durant el [[sigle XIX]] i inspira, hui en dia, totes les mesures que pretenen reduir el paper de l'Estat en la vida social o econòmica dels individus. Reduir el número de funcionaris o les traves burocràtiques es troben entre elles.

[[Categoria:Lliberalisme]]

@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 Per supost, en el lliberalisme hi ha multitut de corrents que defenen en major o menor entusiasme diferents propostes.
-El ''[[lliberalisme econòmic]]'' defén la no intromissió del [[Estat]] en les relacions mercantils entre els ciutadans (reduint els imposts a la seua mínima expressió i eliminant qualsevol regulació sobre comerç, producció, etc.), sense deixar de costat la protecció a «dèbils» (subsidis de desocupació, pensions públiques, beneficència pública) o «forts» (aranzels, subsidis a la producció, etc.). La impopularitat de reduir a vegades la protecció dels més desfavorits porta als lliberals a alegar que resulta perjudicial també per a ells, perqué entorpix el creiximent, i reduïx les oportunitats d'ascens i l'estímul als emprenedors.
+El ''[[lliberalisme econòmic]] '' defén la no intromissió del [[Estat]] en les relacions mercantils entre els ciutadans (reduint els imposts a la seua mínima expressió i eliminant qualsevol regulació sobre comerç, producció, etc.), sense deixar de costat la protecció a «dèbils» (subsidis de desocupació, pensions públiques, beneficència pública) o «forts» (aranzels, subsidis a la producció, etc.). La impopularitat de reduir a vegades la protecció dels més desfavorits porta als lliberals a alegar que resulta perjudicial també per a ells, perqué entorpix el creiximent, i reduïx les oportunitats d'ascens i l'estímul als emprenedors.
 El ''lliberalisme polític'' va inspirar l'organisació del [[Estat de Dret]] durant el [[sigle XIX]] i inspira, hui en dia, totes les mesures que pretenen reduir el paper de l'Estat en la vida social o econòmica dels individus. Reduir el número de funcionaris o les traves burocràtiques es troben entre elles.
 [[Categoria:Lliberalisme]]