Diferència entre les revisions de "Gastronomia de l'Alacantí"

La '''cuina de l'Alacantí''' tracta sobre el menjar i les begudes típiques de la cuina [[Alacantí|alacantina]]. L'Alacantí és una comarca moderna que aplega a la [[Foya de Xixona]], la ciutat d'[[Alacant]], i part del que es denomina tradicionalment l'[[Horta d'Alacant]]. Es troba en una situació privilegiada, entre el mar [[Mediterràneu]] i les montanyes d'[[Alcoy]], en una horta històricament important pero ara en gran part urbanisada. Tot açò aporta una rica varietat d'ingredients a la seua cuina tradicional: [[hortaliça|hortalices]] de l'horta, [[torró]] i [[gelat]] d'Alacant i de [[Xixona]], i [[peix]] i [[marisc]] de la mar. Ademés és una cruïlla natural entre l'interior vall del [[Vinalopó]], el [[camp d'Elig]] i la [[La Marina|Marina]] costera. L'alt índex d'immigració a la ciutat d'Alacant ha introduït diverses novetats a la cuina tradicional local, sobretot en la forma de plats de tradició castellana. No obstant això, les comunitats hispanoamericanes, a pesar de ser importants en la capital, no han tingut un sostingut impacte en la cuina de l'Alacantí, a on els [[arròs|arrossos]] continuen sent el plat més típic en la taula. A continuació es detallen els elements més destacables de la gastronomia d'esta comarca:

El [[torró]] és el producte més associat en l'Alacantí, i tant és aixina que és el principal exportador de torró de l'Estat, molt per davant d'altres productors com [[Casinos]] o [[Agramunt]]. N'hi ha dos tipos de torró protegits per [[indicació geogràfica protegida]] (IGP) propis del municipi de [[Xixona]], el [[Torró de Xixona]] i el [[Torró d'Alacant]]. El primer és un torró tou i el segon dur. No obstant això en [[Xixona]] se'n fa de moltes atres classes, coberts de [[chocolate]] o en fruita confitada per eixemple. El torró era fet de manera artesanal en Xixona fins a l'any [[1920]].

*En [[Muchamel]], els plats més típics són l'[[Ollada|olleta]], el [[Bullit|bollitori]], l'[[arròs en faves i bacallà]], l'[[arròs en verdures i abadejo]], la [[pericana]], el [[pa, oli i boix]], i l'[[arròs i conill]]. En dolços, la coca bova, els almendraos, la torta d'armela, la tonya, els bunyols d'arròs, els serenaos, les mantegadetes, els rollos de vi i els d'anís. Cada dolç correspon a una festa, prenent-se i elaborant-se (o comprant) els bunyols d'arròs per a Sant Josep, les mantegadetes (també coneguts com a "mantecaos") i els serenaos per [[Nadal]] i el restant de dolços, per les festes de març (Miracle de la Llàgrima), agost (El Salvador) i setembre (Moros i Cristians).