Diferència entre les revisions de "Antiga Grècia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 17:

== Orígens i cronologia ==

Es creu que el poble grec va immigrar al sur cap a la península balcànica en diverses onades a finals del tercer mileni aC, l'última de les quals seria la invasió dòrica. El periodo del 1600 al 1100 a.C. és el periodo de la [[civilisació micènica]], coneguda per la guerres de [[Troia]] encapçalades pel rei [[Agamèmnon]], segons els relats èpics d'[[Homer]]. El periodo del 1100 aC al 700 aC és conegut com l''''edat fosca''' atés que no n'ha sobrevixcut cap text primari i molt poques rests arqueològiques. Els texts secundaris i terciaris, com ara les històries d'[[Herodot]], la descripció de Grècia de [[Pausànies (geógraf) |Pausànies]], la biblioteca de [[Diodor de Sicília]] i les cròniques de [[Sant Jeroni|Jerònim]], contenen breus cronologies i llistes de reis que governarien durant este periodo. L'història de la Grècia Antiga acaba en el final del regnat d'[[Aleixandre Magne]] que moriria el [[323 aC]]. Els acontenyiments subsegüents es descriuen com la Grècia Helenística que acabaria en la conquesta dels territoris grecs per part de Roma, encara que per atres historiadors, per la seua influència en l'[[Imperi Romà]], acabaria en l'acceptació del [[cristianisme]] com a religió oficial de l'imperi.

Es creu que el poble grec va immigrar al sur cap a la península balcànica en diverses onades a finals del tercer mileni aC, l'última de les quals seria la invasió dòrica. El periodo del 1600 al 1100 a.C. és el periodo de la [[civilisació micènica]], coneguda per la guerres de [[Troia]] encapçalades pel rei [[Agamèmnon]], segons els relats èpics d'[[Homer]]. El periodo del 1100 aC al 700 aC és conegut com l''''edat fosca''' atés que no n'ha sobrevixcut cap text primari i molt poques rests arqueològiques. Els texts secundaris i terciaris, com ara les històries d'[[Herodot]], la descripció de Grècia de [[Pausànies (geógraf) |Pausànies]], la biblioteca de [[Diodor de Sicília]] i les cròniques de [[Sant Jeroni|Jerònim]], contenen breus cronologies i llistes de reis que governarien durant este periodo. L'història de la Grècia Antiga acaba en el final del regnat d'[[Aleixandre Magne]] que moriria en l'any [[323 aC]]. Els acontenyiments subsegüents es descriuen com la Grècia Helenística que acabaria en la conquesta dels territoris grecs per part de [[Antiga Roma|Roma]], encara que per atres historiadors, per la seua influència en l'[[Imperi Romà]], acabaria en l'acceptació del [[cristianisme]] com a religió oficial de l'imperi.

Aixina la historiografia dividix la Història de l'Antiga Grècia en els següents periodos:

Llínea 24:

* [[Periodo helenístic]]: des de la mort d'Aleixandre el Gran fins a la conquesta de Grècia per part de Roma.

La majoria dels historiadors i polítics grecs les obres dels quals han sobrevixcut, principalment Herodot, [[Tucídides]], [[Xenofont]], [[Demòstenes]], [[Plató]] i [[Aristòtil]], eren atenesos o proatenesos. Per això, sabem molt més de l'història i política d'Atenes que no d'atra ciutat grega. Les obres d'estos escritors, ademés, es concentren sobretot en l'història política, militar i diplomàtica, i a sovint ignoren l'història social i econòmica. Les històries de l'Antiga Grècia han de superar estes restriccions en l'arqueologia i atres ferramentes de la historiografia.

La majoria dels historiadors i polítics grecs les obres dels quals han sobrevixcut, principalment Herodot, [[Tucídides]], [[Xenofont]], [[Demòstenes]], [[Plató]] i [[Aristòtil]], eren atenesos o proatenesos. Per això, sabem molt més de l'història i política d'Atenes que d'atra ciutat grega. Les obres d'estos escritors, ademés, es concentren sobretot en l'història política, militar i diplomàtica, i a sovint ignoren l'història social i econòmica. Les històries de l'Antiga Grècia han de superar estes restriccions en l'arqueologia i atres ferramentes de la historiografia.

== Époques ==

@@ Llínea 17: / Llínea 17: @@
 == Orígens i cronologia ==
-Es creu que el poble grec va immigrar al sur cap a la península balcànica en diverses onades a finals del tercer mileni aC, l'última de les quals seria la invasió dòrica. El periodo del 1600 al 1100 a.C. és el periodo de la [[civilisació micènica]], coneguda per la guerres de [[Troia]] encapçalades pel rei [[Agamèmnon]], segons els relats èpics d'[[Homer]]. El periodo del 1100 aC al 700 aC és conegut com l''''edat fosca''' atés que no n'ha sobrevixcut cap text primari i molt poques rests arqueològiques. Els texts secundaris i terciaris, com ara les històries d'[[Herodot]], la descripció de Grècia de [[Pausànies (geógraf) |Pausànies]], la biblioteca de [[Diodor de Sicília]] i les cròniques de [[Sant Jeroni|Jerònim]], contenen breus cronologies i llistes de reis que governarien durant este periodo. L'història de la Grècia Antiga acaba en el final del regnat d'[[Aleixandre Magne]] que moriria el [[323 aC]]. Els acontenyiments subsegüents es descriuen com la Grècia Helenística que acabaria en la conquesta dels territoris grecs per part de Roma, encara que per atres historiadors, per la seua influència en l'[[Imperi Romà]], acabaria en l'acceptació del [[cristianisme]] com a religió oficial de l'imperi.
+Es creu que el poble grec va immigrar al sur cap a la península balcànica en diverses onades a finals del tercer mileni aC, l'última de les quals seria la invasió dòrica. El periodo del 1600 al 1100 a.C. és el periodo de la [[civilisació micènica]], coneguda per la guerres de [[Troia]] encapçalades pel rei [[Agamèmnon]], segons els relats èpics d'[[Homer]]. El periodo del 1100 aC al 700 aC és conegut com l''''edat fosca''' atés que no n'ha sobrevixcut cap text primari i molt poques rests arqueològiques. Els texts secundaris i terciaris, com ara les històries d'[[Herodot]], la descripció de Grècia de [[Pausànies (geógraf) |Pausànies]], la biblioteca de [[Diodor de Sicília]] i les cròniques de [[Sant Jeroni|Jerònim]], contenen breus cronologies i llistes de reis que governarien durant este periodo. L'història de la Grècia Antiga acaba en el final del regnat d'[[Aleixandre Magne]] que moriria en l'any [[323 aC]]. Els acontenyiments subsegüents es descriuen com la Grècia Helenística que acabaria en la conquesta dels territoris grecs per part de [[Antiga Roma|Roma]], encara que per atres historiadors, per la seua influència en l'[[Imperi Romà]], acabaria en l'acceptació del [[cristianisme]] com a religió oficial de l'imperi.
 Aixina la historiografia dividix la Història de l'Antiga Grècia en els següents periodos:
@@ Llínea 24: / Llínea 24: @@
 * [[Periodo helenístic]]: des de la mort d'Aleixandre el Gran fins a la conquesta de Grècia per part de Roma.
-La majoria dels historiadors i polítics grecs les obres dels quals han sobrevixcut, principalment Herodot, [[Tucídides]], [[Xenofont]], [[Demòstenes]], [[Plató]] i [[Aristòtil]], eren atenesos o proatenesos. Per això, sabem molt més de l'història i política d'Atenes que no d'atra ciutat grega. Les obres d'estos escritors, ademés, es concentren sobretot en l'història política, militar i diplomàtica, i a sovint ignoren l'història social i econòmica. Les històries de l'Antiga Grècia han de superar estes restriccions en l'arqueologia i atres ferramentes de la historiografia.
+La majoria dels historiadors i polítics grecs les obres dels quals han sobrevixcut, principalment Herodot, [[Tucídides]], [[Xenofont]], [[Demòstenes]], [[Plató]] i [[Aristòtil]], eren atenesos o proatenesos. Per això, sabem molt més de l'història i política d'Atenes que d'atra ciutat grega. Les obres d'estos escritors, ademés, es concentren sobretot en l'història política, militar i diplomàtica, i a sovint ignoren l'història social i econòmica. Les històries de l'Antiga Grècia han de superar estes restriccions en l'arqueologia i atres ferramentes de la historiografia.
 == Époques ==