Diferència entre les revisions de "Antiga Grècia"

Durant el segle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'[[edat fosca grega]] que havia succeït la [[civilisació micènica]] i la [[civilisació minoica]]. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escritura micènica havia estat oblidada. Els grecs, pero, van adaptar l'alfabet fenici al grec i van començar a realisar escrits des del 800 aC. Grècia va ser dividida en chicotetes comunitats autònomes, un patró impost per la [[geografia]] de la península on cada illa, vall i plana és separada dels seus veïns per aigua o montanyes.

En progressar econòmicament Grècia, la seua població va començar a créixer més allà de la seua capacitat agrícola basant-se en les terres de conreu disponibles. D'acort a l'historiador [[Mogens Herman Hansen]] la població grega es va incrementar de 700.000 a quasi 10 millons del 800 al 250 aC. Des del 750 aC, va començar un periodo de 250 anys d'expansió, en qué els grecs van establir colònies en totes direccions. A l'est, la [[mar Egea|costa egea]] d'[[Àsia Menor]] va ser la primera a ser colonisada; despuix seria [[Chipre]] i les costes de [[Tràcia]], el [[mar de Màrmara]] i la costa sur del [[mar Negre]]. Gradualment, la colonisació grega a l'est va arribar al territori de la [[Ucrània]] actual. A l'oest les costes d'[[Albània]], [[Sicília]] i el sur de la península itàlica van ser colonisades, aixina com les costes de [[França]], [[Còrsega]], i el nort-est de la península ibèrica. Al sur es van fundar colònies a [[Egipte]] i [[Líbia]]. Les ciutats actuals de [[Siracusa]], [[Nàpols]], [[Marsella]] i [[Istanbul]] van tindre llurs orígens com a ciutats gregues de Siracusa, [[Nàpols|Neapolis]], [[Massilia]] i [[Bizanci|Bizantium]].

Al segle VI aC el món grec s'havia convertit en una àrea cultural i llingüística molt més gran que no pas l'àrea geogràfica de la Grècia actual. Les colònies gregues, encara que no eren unides políticament, mantenien enllaços culturals, religiosos i comercials entre elles. Els grecs, a casa seua i a les colònies s'organisaven com a comunitats independents i les ciutats, les ''polis'', es van convertir en la unitat bàsica de govern grec.

Durant este periodo es va produir un desenroll important a tot el món grec, acompanyat del creixement del [[comerç]] i la [[manufactura]]. També es va produir un millorament important dels estàndarts de vida de la població general. Alguns estudis estimen que la grandària mijana de les cases gregues va ser cinc vegades més gran el 300 aC que el 800 aC, la qual cosa sugerix un creixement en la renda mijana de la població. Al segle IV aC, el món grec era el territori més desenrollat i avançat del món. D'acort als historiadors econòmics, era una de les economies preindustrials més avançades. El [[salari]] diari d'un treballador grec era, en térmens de grans (13 kg), més de quatre vegades més gran que no pas el salari d'un egipci (3 kg).