Diferència entre les revisions de "Convent de Sant Francesc (Valéncia)"
m Text reemplaça - ' van ' a ' varen ' |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''Convent de San Francesc''' de [[Valéncia]] era un monasteri franciscà que es trobava en lo que és l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]]. | El '''Convent de San Francesc''' de [[Valéncia]] era un monasteri franciscà que es trobava en lo que és l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]]. | ||
En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general. | |||
A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[San Francisco]], despuix seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del [[Ajuntament]]. | A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[San Francisco]], despuix seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del [[Ajuntament]]. | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
==Situació== | ==Situació== | ||
El convent va nàixer extramurs a la ciutat, pròxim a la [[Porta de la Boatella]] de la [[muralla àrap de Valéncia]] i, que estava situada en l'actual carrer de Sant Vicent prop de | El convent va nàixer extramurs a la ciutat, pròxim a la [[Porta de la Boatella]] de la [[muralla àrap de Valéncia]] i, que estava situada en l'actual carrer de Sant Vicent prop de l'[[Iglésia de Sant Martin]]), naixeria com a donació real. | ||
El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat despuix de l'ampliació cristiana de la mateixa. | El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat despuix de l'ampliació cristiana de la mateixa. | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
L'edifici estava integrat per dos grans claustres gòtics de doble pis cada u. Un d'ells decorat en pintures sobre la vida de San Francisco d'Asís, de l'atre no tenim referències. | L'edifici estava integrat per dos grans claustres gòtics de doble pis cada u. Un d'ells decorat en pintures sobre la vida de San Francisco d'Asís, de l'atre no tenim referències. | ||
L' | L'iglésia original fon substituïda, a causa del seu estat precari, per una de nova planta en l'any [[1366]], edificada per [[Berenguer Codinats]] , majordom de [[Pere IV]] el Cerimoniós, seguint l'estil gòtic. | ||
El temple estava realisat en selleria, i format per una nau en capelles entre contraforts, àbsit poligonal i voltes de creueria. | El temple estava realisat en selleria, i format per una nau en capelles entre contraforts, àbsit poligonal i voltes de creueria. | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
En [[1376]] es va solicitar als [[jurats]] de la ciutat i [[Regne de Valéncia]] ajuda per a reconstruir el convent que amenaçava ruïna, construint-se dos claustres i la sala capitular seguint el mateix estil de l'iglésia, les obres varen ser finançades en ajuda del [[marqués de Guadalest]] i del senyor Vidal de Vilanova. | En [[1376]] es va solicitar als [[jurats]] de la ciutat i [[Regne de Valéncia]] ajuda per a reconstruir el convent que amenaçava ruïna, construint-se dos claustres i la sala capitular seguint el mateix estil de l'iglésia, les obres varen ser finançades en ajuda del [[marqués de Guadalest]] i del senyor Vidal de Vilanova. | ||
L'entrada al convent disponia d'un ampli jardí en grans arbres monumentals i tot el recint estava rodejat per un mur que l'any [[1805]] | L'entrada al convent disponia d'un ampli jardí en grans arbres monumentals i tot el recint estava rodejat per un mur que en l'any [[1805]] va ser derrocat en l'oposició dels monges. | ||
En [[1675]] l'iglésia va ser restaurada seguint el gust barroc, a excepció de les voltes, sent decorada de forma un tant exagerada quasi churrigueresca (cornises carregades de flors, permòdols en les claus dels arcs, florons de grans mides, etc.) i ya l'any [[1814]], una nova restauració va tornar el temple al seu estat original . | En [[1675]] l'iglésia va ser restaurada seguint el gust barroc, a excepció de les voltes, sent decorada de forma un tant exagerada quasi churrigueresca (cornises carregades de flors, permòdols en les claus dels arcs, florons de grans mides, etc.) i ya en l'any [[1814]], una nova restauració va tornar el temple al seu estat original . | ||
En [[1768]] es va celebrar un [[Capítul General]] de l'[[Orde Franciscana]]. | En [[1768]] es va celebrar un [[Capítul General]] de l'[[Orde Franciscana]]. | ||
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
En [[1823]] part del monasteri és confiscat com a quarter militar. En [[1827]] els flares recuperen la propietat pero ya no varen ser capaços de recuperar la vella esplendor. | En [[1823]] part del monasteri és confiscat com a quarter militar. En [[1827]] els flares recuperen la propietat pero ya no varen ser capaços de recuperar la vella esplendor. | ||
La seua situació en ple cor de la nova zona de creiximent de la ciutat i, finalment la llei de [[Desamortisació]] i [[Exclaustració]] de [[1835]], | La seua situació en ple cor de la nova zona de creiximent de la ciutat i, finalment la llei de [[Desamortisació]] i [[Exclaustració]] de [[1835]], lo que va obligar als monges a abandonar el convent, varen acabar en quasi 600 anys d'història. Les instalacions varen passar a ser utilisades pel Quarter de Cavalleria dels Llancers de Numància, lo que no va evitar el seu deteriorament. | ||
En l'any [[1891]] el monasteri de San Francesc va ser demolit totalment donant pas a l'actual plaça de l'Ajuntament i les seues hortes a pomes d'edificis, ya en el [[sigle XX]], . | |||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||