Diferència entre les revisions de "Ampar Cabrera i Sanfèlix"

Sense resum d'edició
Llínea 56: Llínea 56:
*Premi Bernat i Baldovi 2016
*Premi Bernat i Baldovi 2016
*[[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] 2016 de l'[[Cardona i Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]].
*[[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] 2016 de l'[[Cardona i Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]].
== Poemes ==
Imagina si entengueren
perque faig de cap i causa,
i lo món fera una pausa
per a sentir-me un moment.
Que nostres vides no foren
sol foscor, sordera i brega,
si no rebals i arreplega
d'un amor foll i valent.
Goig seria si poguérem
per a tots versar i escriure,
tindre una cultura lliure
i uns furs acallant rampants.
Una terra que dir nostra
en el cap alt i veu ferma,
i no pols en renda i erma
que nos tracta d'ignorants.
Poder vore als nostres fills
recolzant la nostra història,
i no burlant la memòria
ni el passat dels seus majors.
Que de l'orgull de Valéncia
se parlara en les escoles,
i no trobar-nos a soles
defenent nostres valors.
Que estos murs que la veu ceguen
feren resò de creències
i que nostres diferències
no foren cruel aixovar.
Lluitant units, muscle en muscle,
sens ningú que ens amordace
puix ni som de segon classe
ni tenim perque callar.
Imagina... imagina...
tanca els ulls, alça la cara,
ou la veu segura i clara,
oblida els odis d'abans.
I unix-te al crit que nos dicta,
embolcat en fe i encomi,
este pur i utòpic somi
que ens nomena a tots germans.
***
Ya sé que molts cridaren els seus somis
i sé que més ne feren oïts sorts,
també sé de qui mut fon a la força
i de qui per callar; hui és gran senyor.
Que molts diran que escric en lletra inútil,
que tinc l'ànim romàntic sense més,
que no n'hi ha cap destí per molt que lluite,
que vixc en el passat d'un bru present.
Pot ser no facen mossa els meus desijos;
vulgars, per dur passions dins de la sanc,
pot ser que tal quimera i utopia
sol siguen ganes flaques d'abraçar.
Tampoc és molt provable que un poema
urdixca una corona de llorers
embolicant les pors en la senyera
per fer-les lletanies del voler.
Pero yo sé que en cent que m'escoltaren
encara que calara a només u,
completaria el rogle que este coma
m'ha dut durant mil nits com un embruix.
També sé que parint tots estos versos
m'acabe de jugar el meu futur,
que menjaré del pa sol els mostachos
dient que el valencià manca de llum.
I ara és quan m'apleguen les galtades
quan tinc pels dos costats durs detractors;
els uns tiren la culpa a dèsset lletres
i els atres a que he dit de la foscor.
I és just este moment quan se desperta
i cau tot lo parlat en pes de plom,
quan molts se donen conte de que sacse
l'encoentada, el pànic i el temor.
Una ànsia frustrada en lo que és;
un poble dividit en dos mitats
a l'aire meninfot que va engrunsant-lo
i que confon l'abúlia en la pau.
Al que, imitant a grans hòmens del món,
no puc si no assotar-lo en veu cridant:
¡¡Yo tinc un somi!!
i en ell ¡Valencians! Som tots igual.
(Flor natural de Paterna, 2015)


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==