Diferència entre les revisions de "Alfret el Gran" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Archiu:King Alfred (The Great).jpg|371px|right]]

'''Alfret el Gran''' (també cridat ''Ælfred'', del [[Idioma anglosaxó|anglés antic]]: ''Ælfrēd'') (n. [[849]] – m. [[26 d'octubre]] de [[899]]) o '''sant Alfret el Gran''', va ser [[Regne de Wessex|rei de Wessex]] des de [[871]] fins a la seua mort. Es va fer célebre per defendre el seu regne contra els [[viking]]s, convertint-se com a resultat d'açò en l'únic rei de la seua dinastia en ser cridat «El Gran» o Magne, pel seu poble. Va ser també el primer rei de Wessex que es autoproclama rei dels [[anglosaxons]]. La seua vida es coneix gràcies a [[Asser]], cronista [[Gales|galés]]. Home cult i lletrat, va ajudar molt a la [[educació]] i a millorar el sistema de [[llei]]s del seu regne. Venerat com [[sant]] en les iglésies [[catòlica]], [[ortodoxa]] i [[anglicana]], la seua festa llitúrgica se celebra el [[26 d'octubre]].

Llínea 8:

Llínea 9:

Ethelwulf mor el [[13 de giner]] de [[858]], sent succeït pel seu segon fill, [[Ethelbalt de Wessex|Ethelbalt]], el qual es casa en la seua madrastra Judith.

Res se sap dels següents anys d'Alfret durant els regnats dels seus dos germans majors, [[Ethelbalt de *Wessex|Ethelbalt]] i [[Ethelbert de Wessex|Ethelbert]] que es varen succeir ràpidament. Va ser en el regnat del tercer germà —quart en orde de naiximent—, [[Etelret I]], quan el jove Alfret va començar la seua vida pública i lluenta carrera militar en contra dels [[viking]]s. Segons el croniste Asser, gràcies als seus èxits militars li va ser concedit el títul de ''secundarius'', sent possiblement aprovat este càrrec pel [[Witenagemot|Consell Real]] per a evitar problemes en la successió en cas que el rei morira en batalla, encara que en això es desheretava als dos fills d'Etelret.

Res se sap dels següents anys d'Alfret durant els regnats dels seus dos germans majors, [[Ethelbalt de Wessex|Ethelbalt]] i [[Ethelbert de Wessex|Ethelbert]] que es varen succeir ràpidament. Va ser en el regnat del tercer germà —quart en orde de naiximent—, [[Etelret I]], quan el jove Alfret va començar la seua vida pública i lluenta carrera militar en contra dels [[viking]]s. Segons el croniste Asser, gràcies als seus èxits militars li va ser concedit el títul de ''secundarius'', sent possiblement aprovat este càrrec pel [[Witenagemot|Consell Real]] per a evitar problemes en la successió en cas que el rei morira en batalla, encara que en això es desheretava als dos fills d'Etelret.

== Primeres accions ==

En [[869]], lluitant al costat del seu germà *Etelredo, va fer una tentativa fracassada de llevar a [[Mercia]] de la pressió dels [[danesos]]. Durant casi dos anys Wessex va gojar d'una treua. Pero a finals de [[870]] es recomencen les hostilitats, i l'any següent seria conegut com el «any de les batalles d'Alfret». Nou batalles es varen realisar en variada fortuna, encara que el lloc i la data de dos d'elles no s'han registrat. Una escaramussa encertada en la [[batalla d'Englefield]], Berkshire ([[31 de decembre]] de 870), va ser seguida per una derrota severa en la [[batalla de Reading (871)|batalla de Reading]] ([[4 de giner]] de [[871]]), para, quatre dies més tart, conseguir una lluenta victòria en la [[batalla d'Ashdown]], prop de [[Compton Beauchamp]], en [[Shrivenham Hundred]].

En [[869]], lluitant al costat del seu germà Etelret, va fer una tentativa fracassada de llevar a [[Mercia]] de la pressió dels [[danesos]]. Durant casi dos anys Wessex va gojar d'una treua. Pero a finals de [[870]] es recomencen les hostilitats, i l'any següent seria conegut com el «any de les batalles d'Alfret». Nou batalles es varen realisar en variada fortuna, encara que el lloc i la data de dos d'elles no s'han registrat. Una escaramussa encertada en la [[batalla d'Englefield]], Berkshire ([[31 de decembre]] de 870), va ser seguida per una derrota severa en la [[batalla de Reading (871)|batalla de Reading]] ([[4 de giner]] de [[871]]), para, quatre dies més tart, conseguir una lluenta victòria en la [[batalla d'Ashdown]], prop de [[Compton Beauchamp]], en [[Shrivenham Hundred]].

El [[22 de giner]] de [[871]], els danesos varen derrotar de nou als anglesos en [[Batalla de Basing|Basing]], i el [[23 d'abril]] de 871 en [[Batalla de Marton|Marton]], [[Wiltshire]], en la que mor el rei Etelret I; les dos batalles no identificades potser varen ocórrer en l'interval.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
+[[Archiu:King Alfred (The Great).jpg|371px|right]]
 '''Alfret el Gran''' (també cridat ''Ælfred'', del [[Idioma anglosaxó|anglés antic]]: ''Ælfrēd'') (n. [[849]] – m. [[26 d'octubre]] de [[899]]) o '''sant Alfret el Gran''', va ser [[Regne de Wessex|rei de Wessex]] des de [[871]] fins a la seua mort. Es va fer célebre per defendre el seu regne contra els [[viking]]s, convertint-se com a resultat d'açò en l'únic rei de la seua dinastia en ser cridat «El Gran» o Magne, pel seu poble. Va ser també el primer rei de Wessex que es autoproclama rei dels [[anglosaxons]]. La seua vida es coneix gràcies a [[Asser]], cronista [[Gales|galés]]. Home cult i lletrat, va ajudar molt a la [[educació]] i a millorar el sistema de [[llei]]s del seu regne. Venerat com [[sant]] en les iglésies [[catòlica]], [[ortodoxa]] i [[anglicana]], la seua festa llitúrgica se celebra el [[26 d'octubre]].
@@ Llínea 8: / Llínea 9: @@
 Ethelwulf mor el [[13 de giner]] de [[858]], sent succeït pel seu segon fill, [[Ethelbalt de Wessex|Ethelbalt]], el qual es casa en la seua madrastra Judith.
-Res se sap dels següents anys d'Alfret durant els regnats dels seus dos germans majors, [[Ethelbalt de *Wessex|Ethelbalt]] i [[Ethelbert de Wessex|Ethelbert]] que es varen succeir ràpidament. Va ser en el regnat del tercer germà —quart en orde de naiximent—, [[Etelret I]], quan el jove Alfret va començar la seua vida pública i lluenta carrera militar en contra dels [[viking]]s. Segons el croniste Asser, gràcies als seus èxits militars li va ser concedit el títul de ''secundarius'', sent possiblement aprovat este càrrec pel [[Witenagemot|Consell Real]] per a evitar problemes en la successió en cas que el rei morira en batalla, encara que en això es desheretava als dos fills d'Etelret.
+Res se sap dels següents anys d'Alfret durant els regnats dels seus dos germans majors, [[Ethelbalt de Wessex|Ethelbalt]] i [[Ethelbert de Wessex|Ethelbert]] que es varen succeir ràpidament. Va ser en el regnat del tercer germà —quart en orde de naiximent—, [[Etelret I]], quan el jove Alfret va començar la seua vida pública i lluenta carrera militar en contra dels [[viking]]s. Segons el croniste Asser, gràcies als seus èxits militars li va ser concedit el títul de ''secundarius'', sent possiblement aprovat este càrrec pel [[Witenagemot|Consell Real]] per a evitar problemes en la successió en cas que el rei morira en batalla, encara que en això es desheretava als dos fills d'Etelret.
 == Primeres accions ==
-En [[869]], lluitant al costat del seu germà *Etelredo, va fer una tentativa fracassada de llevar a [[Mercia]] de la pressió dels [[danesos]]. Durant casi dos anys Wessex va gojar d'una treua. Pero a finals de [[870]] es recomencen les hostilitats, i l'any següent seria conegut com el «any de les batalles d'Alfret». Nou batalles es varen realisar en variada fortuna, encara que el lloc i la data de dos d'elles no s'han registrat. Una escaramussa encertada en la [[batalla d'Englefield]], Berkshire ([[31 de decembre]] de 870), va ser seguida per una derrota severa en la [[batalla de Reading (871)|batalla de Reading]] ([[4 de giner]] de [[871]]), para, quatre dies més tart, conseguir una lluenta victòria en la [[batalla d'Ashdown]], prop de [[Compton Beauchamp]], en [[Shrivenham Hundred]].
+En [[869]], lluitant al costat del seu germà Etelret, va fer una tentativa fracassada de llevar a [[Mercia]] de la pressió dels [[danesos]]. Durant casi dos anys Wessex va gojar d'una treua. Pero a finals de [[870]] es recomencen les hostilitats, i l'any següent seria conegut com el «any de les batalles d'Alfret». Nou batalles es varen realisar en variada fortuna, encara que el lloc i la data de dos d'elles no s'han registrat. Una escaramussa encertada en la [[batalla d'Englefield]], Berkshire ([[31 de decembre]] de 870), va ser seguida per una derrota severa en la [[batalla de Reading (871)|batalla de Reading]] ([[4 de giner]] de [[871]]), para, quatre dies més tart, conseguir una lluenta victòria en la [[batalla d'Ashdown]], prop de [[Compton Beauchamp]], en [[Shrivenham Hundred]].
 El [[22 de giner]] de [[871]], els danesos varen derrotar de nou als anglesos en [[Batalla de Basing|Basing]], i el [[23 d'abril]] de 871 en [[Batalla de Marton|Marton]], [[Wiltshire]], en la que mor el rei Etelret I; les dos batalles no identificades potser varen ocórrer en l'interval.