Diferència entre les revisions de "Vicente Enrique i Tarancón" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 9:

Es va ordenar sacerdot el [[1 de novembre]] de [[1929]] i el dia 3 del mateix més i any, va celebrar la primera missa en la seua ciutat natal.

El 4 d'agost de [[1930]] va prendre possessió del seu primer destí en [[Vinaròs]] com a coadjutor i organiste.

El [[4 d'agost]] de [[1930]] va prendre possessió del seu primer destí en [[Vinaròs]] com a coadjutor i organiste.

L'any [[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].

En l'any [[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].

L'any [[1938]], torna a [[Vinaròs]], com a rector i archiprest. En [[1943]] és archiprest de [[Vilarreal]] i en [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. L'any [[1950]], en [[març]], en la pastoral ''El pa nostre de cada dia'', en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per a algunes autoritats del règim.

En l'any [[1938]], torna a [[Vinaròs]], com a rector i archiprest. En [[1943]] és archiprest de [[Vilarreal]] i en [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. L'any [[1950]], en [[març]], en la pastoral ''El pa nostre de cada dia'', en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per a algunes autoritats del règim.

En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol. Participa en el [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), l'any [[1964]] és arquebisbe d'[[Oviedo]].

Llínea 21:

En [[1969]] és nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal eixe any pel Papa [[Pau VI]]. Va ser elegit per unanimitat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia Espanyola de la llengua|RAE]].

L'any [[1971]], és administrador apostòlic de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalà]] i de seguida Bisbe d'eixa seu. President de la [[Conferència Episcopal Espanyola]], càrrec que ocuparia una década.

En l'any [[1971]], és administrador apostòlic de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalà]] i de seguida Bisbe d'eixa seu. President de la [[Conferència Episcopal Espanyola]], càrrec que ocuparia una década.

Des del decés de l'antic Cap de l'Estat, [[Francisco Franco]], va participar de manera molt activa en el procés de la [[Transició espanyola|transició espanyola]] cap a la [[Democràcia|democràcia]].

El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de transició espanyola i va mantindre contactes en tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar en decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Despuix de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de ''Tarancón, al paredón'' (“afuselleu Tarancón”). Segons paraules del mateix cardenal:

El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de la transició espanyola i va mantindre contactes en tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar en decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Despuix de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de ''Tarancón, al paredón'' (“afuselleu Tarancón”). Segons paraules del mateix cardenal:

{{Cita|''Fon el día més trist de la meua vida'', va comentar alguns anys més tart, perque aquells crits li recordaven a la guerra civil i a les dos Espanyes que ell havia jurat reconciliar.|Vicente Enrique y Tarancón. 110 años del cardenal del cambio, per Elena Aguilar (Mediterráneo, 7.5.2017)}}

Llínea 33:

En l'any [[1978]] Vicente Enrique i Tarancón va participar en el cónclau d'[[agost]] per a triar al nou [[Papa]] [[Joan Pau I]] i en [[octubre]], del que va eixir [[Joan Pau II|Karol Wojtyla]] com a Papa en el nom de [[Joan Pau II]].

L'any [[1983]] presentà la renúncia a la [[Santa Seu]] com a responsable de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalá]], el Papa Joan Pau II va acceptar la seua renúncia i es va retirar a Vilarreal.

En l'any [[1983]] presentà la renúncia a la [[Santa Seu]] com a responsable de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalá]], el Papa Joan Pau II va acceptar la seua renúncia i es va retirar a Vilarreal.

L'any [[1985]] va ser designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).

En l'any [[1985]] va ser designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).

En [[1994]], dos mesos despuix de ser investit ''doctor honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir de [[càncer de pulmó]] en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Els restos mortals de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la colegiata de San Isidre, en [[Madrit]].

@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 Es va ordenar sacerdot el [[1 de novembre]] de [[1929]] i el dia 3 del mateix més i any, va celebrar la primera missa en la seua ciutat natal.
-El 4 d'agost de [[1930]] va prendre possessió del seu primer destí en [[Vinaròs]] com a coadjutor i organiste.
+El [[4 d'agost]] de [[1930]] va prendre possessió del seu primer destí en [[Vinaròs]] com a coadjutor i organiste.
-L'any [[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].
+En l'any [[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].
-L'any [[1938]], torna a [[Vinaròs]], com a rector i archiprest. En [[1943]] és archiprest de [[Vilarreal]] i en [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. L'any [[1950]], en [[març]], en la pastoral ''El pa nostre de cada dia'', en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per a algunes autoritats del règim.
+En l'any [[1938]], torna a [[Vinaròs]], com a rector i archiprest. En [[1943]] és archiprest de [[Vilarreal]] i en [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. L'any [[1950]], en [[març]], en la pastoral ''El pa nostre de cada dia'', en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per a algunes autoritats del règim.
 En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol. Participa en el [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), l'any [[1964]] és arquebisbe d'[[Oviedo]].
@@ Llínea 21: / Llínea 21: @@
 En [[1969]] és nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal eixe any pel Papa [[Pau VI]]. Va ser elegit per unanimitat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia Espanyola de la llengua|RAE]].
-L'any [[1971]], és administrador apostòlic de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalà]] i de seguida Bisbe d'eixa seu. President de la [[Conferència Episcopal Espanyola]], càrrec que ocuparia una década.
+En l'any [[1971]], és administrador apostòlic de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalà]] i de seguida Bisbe d'eixa seu. President de la [[Conferència Episcopal Espanyola]], càrrec que ocuparia una década.
 Des del decés de l'antic Cap de l'Estat, [[Francisco Franco]], va participar de manera molt activa en el procés de la [[Transició espanyola|transició espanyola]] cap a la [[Democràcia|democràcia]].
-El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de transició espanyola i va mantindre contactes en tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar en decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Despuix de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de ''Tarancón, al paredón'' (“afuselleu Tarancón”). Segons paraules del mateix cardenal:
+El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de la transició espanyola i va mantindre contactes en tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar en decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Despuix de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de ''Tarancón, al paredón'' (“afuselleu Tarancón”). Segons paraules del mateix cardenal:
 {{Cita|''Fon el día més trist de la meua vida'', va comentar alguns anys més tart, perque aquells crits li recordaven a la guerra civil i a les dos Espanyes que ell havia jurat reconciliar.|Vicente Enrique y Tarancón. 110 años del cardenal del cambio, per Elena Aguilar (Mediterráneo, 7.5.2017)}}
@@ Llínea 33: / Llínea 33: @@
 En l'any [[1978]] Vicente Enrique i Tarancón va participar en el cónclau d'[[agost]] per a triar al nou [[Papa]] [[Joan Pau I]] i en [[octubre]], del que va eixir  [[Joan Pau II|Karol Wojtyla]] com a Papa en el nom de [[Joan Pau II]].
-L'any [[1983]] presentà la renúncia a la [[Santa Seu]] com a responsable de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalá]], el Papa Joan Pau II va acceptar la seua renúncia i es va retirar a Vilarreal.
+En l'any [[1983]] presentà la renúncia a la [[Santa Seu]] com a responsable de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalá]], el Papa Joan Pau II va acceptar la seua renúncia i es va retirar a Vilarreal.
-L'any [[1985]] va ser designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).
+En l'any [[1985]] va ser designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).
 En [[1994]], dos mesos despuix de ser investit ''doctor honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir de [[càncer de pulmó]] en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Els restos mortals de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la colegiata de San Isidre, en [[Madrit]].