Diferència entre les revisions de "Vicente Enrique i Tarancón"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Fill de Manuel Enrique i Vicenta Tarancón. En complir 10 anys va ingressar en el [[Seminari de Tortosa]] seguint els passos del seu germà Manuel. | Vicente Enrique i Tarancón naixqué el 14 de maig de l'any 1907 en el sí d'una família humil de tradició agrària. Fill de Manuel Enrique i Vicenta Tarancón. En complir 10 anys va ingressar en el [[Seminari de Tortosa]] seguint els passos del seu germà Manuel. | ||
Es va ordenar sacerdot el [[1 de novembre]] de [[1929]] i el dia | Es va ordenar sacerdot el [[1 de novembre]] de [[1929]] pel Bisbe de Tortosa i el dia 2 del mateix més i any, va celebrar sa primera missa en l'Iglésia parroquial del Salvador de Burriana, en la seua ciutat natal. | ||
El [[4 d'agost]] de [[1930]] va prendre possessió del seu primer destí en [[Vinaròs]] com a coadjutor i organiste. | El [[4 d'agost]] de [[1930]] va prendre possessió del seu primer destí en [[Vinaròs]] com a coadjutor i organiste. | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
En l'any [[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]]. | En l'any [[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]]. | ||
En l'any [[1938]], torna a [[Vinaròs]], com a rector i archiprest. En [[1943]] és archiprest de [[Vilarreal]] i en [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. L'any [[1950]], en [[març]], en la pastoral ''El pa nostre de cada dia'', en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per | En l'any [[1938]], torna a [[Vinaròs]], com a rector i archiprest. En [[1943]] és archiprest de [[Vilarreal]] i en [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. L'any [[1950]], en [[març]], en la pastoral ''El pa nostre de cada dia'', en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per ad algunes autoritats del règim [[Franquisme|franquiste]]. | ||
En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol. Participa en el [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), l'any [[1964]] és arquebisbe d'[[Oviedo]]. | En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol. Participa en el [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), l'any [[1964]] és arquebisbe d'[[Oviedo]], nomenat pel Papa [[Pau VI]]. | ||
El final de la década dels [[anys 60]] i el principi de la dels [[anys 70]] van evidenciar el caràcter valent i aperturiste del cardenal Tarancón, que va publicar documents sobre la llibertat religiosa, la llibertat sindical o sobre la pobrea política, econòmica i cultural. | El final de la década dels [[anys 60]] i el principi de la dels [[anys 70]] van evidenciar el caràcter valent i aperturiste del cardenal Tarancón, que va publicar documents sobre la llibertat religiosa, la llibertat sindical o sobre la pobrea política, econòmica i cultural. | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
Des del decés de l'antic Cap de l'Estat, [[Francisco Franco]], va participar de manera molt activa en el procés de la [[Transició espanyola|transició espanyola]] cap a la [[Democràcia|democràcia]]. | Des del decés de l'antic Cap de l'Estat, [[Francisco Franco]], va participar de manera molt activa en el procés de la [[Transició espanyola|transició espanyola]] cap a la [[Democràcia|democràcia]]. | ||
El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de la transició espanyola i va mantindre contactes en tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar en decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Despuix de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de ''Tarancón, al paredón'' ( | Durant els primers anys de la dècada dels 70 realisà una gran llavor en favor de les llibertats i la reconciliació d'[[Espanya]] per la raó del qual la seua persona fon el centre de controvèrsies més allà de la [[Transició espanyola|Transició]], en la que el cardenal Tarancón fon una figura clau. El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de la transició espanyola i va mantindre contactes en tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar en decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Despuix de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de ''Tarancón, al paredón'' (“fusileu Tarancón”). Segons paraules del mateix cardenal: | ||
{{Cita|''Fon el día més trist de la meua vida'', va comentar alguns anys més tart, perque aquells crits li recordaven a la guerra civil i a les dos Espanyes que ell havia jurat reconciliar.|Vicente Enrique y Tarancón. 110 años del cardenal del cambio, per Elena Aguilar (Mediterráneo, 7.5.2017)}} | {{Cita|''Fon el día més trist de la meua vida'', va comentar alguns anys més tart, perque aquells crits li recordaven a la guerra civil i a les dos Espanyes que ell havia jurat reconciliar.|Vicente Enrique y Tarancón. 110 años del cardenal del cambio, per Elena Aguilar (Mediterráneo, 7.5.2017)}} | ||