Diferència entre les revisions de "Tomás Trénor i Palavicino"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'suport' a 'soport')
Llínea 6: Llínea 6:
 
Tomás Trénor va nàixer en el si d'una aristocràtica família de comerciants i industrials valencians, els ([[Trénor]]). Era fill de Tomás [[Trénor]] Bucelli i Desamparados Palavicino i Ibarrola. Igual que son pare, va estudiar la carrera militar. Va entrar en l'[[Acadèmia d'Artilleria de Segòvia]] en [[1881]], ampliant coneiximents en l'estranger sobre tècnica i balística. Va conseguir el grau de tinent coronel. Fon condecorat en la [[Gran Creu de l'Orde de Carles III]] i la [[Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica]] en [[1898]]. Fon diputat en les Corts Espanyoles en [[1903]] i [[1907]] pel [[Partit Conservador (Espanya)|partit conservador]]. En [[1906]] fon nomenat [[Gentilhome|Gentilhome de Cenra]] del rei, en eixercici.  
 
Tomás Trénor va nàixer en el si d'una aristocràtica família de comerciants i industrials valencians, els ([[Trénor]]). Era fill de Tomás [[Trénor]] Bucelli i Desamparados Palavicino i Ibarrola. Igual que son pare, va estudiar la carrera militar. Va entrar en l'[[Acadèmia d'Artilleria de Segòvia]] en [[1881]], ampliant coneiximents en l'estranger sobre tècnica i balística. Va conseguir el grau de tinent coronel. Fon condecorat en la [[Gran Creu de l'Orde de Carles III]] i la [[Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica]] en [[1898]]. Fon diputat en les Corts Espanyoles en [[1903]] i [[1907]] pel [[Partit Conservador (Espanya)|partit conservador]]. En [[1906]] fon nomenat [[Gentilhome|Gentilhome de Cenra]] del rei, en eixercici.  
  
La seua pertinença a l'alta burguesia comercial valenciana li va portar a la presidència de l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], des de la qual va promoure l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]]. Per a això va conseguir la unanimitat dels estaments socials, polítics i econòmics valencians, especialment la dels partits polítics i la prensa. Va encarregar un himne de l'Exposició al [[José Serrano Simeón|Maestro Serrano]], que en [[1925]] es va adoptar com a oficial dels valencians i és l'actual [[Himne de la Comunitat Valenciana]]. L'èxit de l'acontenyiment, l'interés del qual li va costar la seua fortuna personal,  en el suport i la presència dels reis [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] i [[Victòria Eugenia de Battenberg|Victoria Eugenia]] i del president del Govern, [[Antonio Maura]], i li va valdre la concessió, eixe mateix any, del títul de [[marquesat del Túria|Marqués del Túria]].
+
La seua pertinença a l'alta burguesia comercial valenciana li va portar a la presidència de l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], des de la qual va promoure l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]]. Per a això va conseguir la unanimitat dels estaments socials, polítics i econòmics valencians, especialment la dels partits polítics i la prensa. Va encarregar un himne de l'Exposició al [[José Serrano Simeón|Maestro Serrano]], que en [[1925]] es va adoptar com a oficial dels valencians i és l'actual [[Himne de la Comunitat Valenciana]]. L'èxit de l'acontenyiment, l'interés del qual li va costar la seua fortuna personal,  en el soport i la presència dels reis [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] i [[Victòria Eugenia de Battenberg|Victoria Eugenia]] i del president del Govern, [[Antonio Maura]], i li va valdre la concessió, eixe mateix any, del títul de [[marquesat del Túria|Marqués del Túria]].
  
 
Va morir als 49 anys a conseqüència d'una pulmonia. Estava casat en Margarita Azcárraga i Fesser, filla del célebre militar i polític [[Marcelo Azcárraga Palmero]]. La ciutat de [[Valéncia]] li va concedir la ''Medalla d'Or'' a títul pòstum.
 
Va morir als 49 anys a conseqüència d'una pulmonia. Estava casat en Margarita Azcárraga i Fesser, filla del célebre militar i polític [[Marcelo Azcárraga Palmero]]. La ciutat de [[Valéncia]] li va concedir la ''Medalla d'Or'' a títul pòstum.

Revisió de 17:59 19 feb 2018

Archiu:Tomas Trenor Palavicino.JPG
Tomás Trénor i Palavicino, primer Marqués del Túria

Tomás Trénor i Palavicino, primer Marqués del Túria (Valéncia, 1864 - Madrit, 1913), fon un aristócrata, militar, empresari i filàntrop valencià.

Biografia

Tomás Trénor va nàixer en el si d'una aristocràtica família de comerciants i industrials valencians, els (Trénor). Era fill de Tomás Trénor Bucelli i Desamparados Palavicino i Ibarrola. Igual que son pare, va estudiar la carrera militar. Va entrar en l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia en 1881, ampliant coneiximents en l'estranger sobre tècnica i balística. Va conseguir el grau de tinent coronel. Fon condecorat en la Gran Creu de l'Orde de Carles III i la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica en 1898. Fon diputat en les Corts Espanyoles en 1903 i 1907 pel partit conservador. En 1906 fon nomenat Gentilhome de Cenra del rei, en eixercici.

La seua pertinença a l'alta burguesia comercial valenciana li va portar a la presidència de l'Ateneu Mercantil de Valéncia, des de la qual va promoure l'Exposició Regional Valenciana de 1909. Per a això va conseguir la unanimitat dels estaments socials, polítics i econòmics valencians, especialment la dels partits polítics i la prensa. Va encarregar un himne de l'Exposició al Maestro Serrano, que en 1925 es va adoptar com a oficial dels valencians i és l'actual Himne de la Comunitat Valenciana. L'èxit de l'acontenyiment, l'interés del qual li va costar la seua fortuna personal, en el soport i la presència dels reis Alfons XIII i Victoria Eugenia i del president del Govern, Antonio Maura, i li va valdre la concessió, eixe mateix any, del títul de Marqués del Túria.

Va morir als 49 anys a conseqüència d'una pulmonia. Estava casat en Margarita Azcárraga i Fesser, filla del célebre militar i polític Marcelo Azcárraga Palmero. La ciutat de Valéncia li va concedir la Medalla d'Or a títul pòstum.


Bibliografia

  • Zabala, Fernanda; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2003). Carena Editors, S.L. (ed.). 125 valencianos en la historia, pp. 258. ISBN 8487398642.
  • Muñoz-Peirats, María José (2006). Generalidad Valenciana. Consellería de Cultura, Educació i Esport (ed.). Nobleza valenciana. Un paseo por la Historia., pp. 816. ISBN 84-482-4290-4.

Vore també

Enllaços externs

Referències