Diferència entre les revisions de "Marie Curie" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 79:

Després de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>

Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda ~~triomfalment~~, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fou assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.

Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fou assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.

Curie va [[morir]] prop de la ciutat francesa de [[Salanches]] el [[4 de juliol]] de [[1934]] a conseqüència d'una [[leucèmia]], deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dos filles, una de les quals [[Irène Joliot-Curie]] fou guardonada en el Premi Nobel en Química en l'any [[1935]], juntament en el seu espòs [[Frédéric Joliot-Curie]]. El [[21 d'abril]] de [[1995]] els seus restos foren traslladades del panteó familiar al [[Panteó de París]] juntament en els del seu espòs.

@@ Llínea 79: / Llínea 79: @@
 Després de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>
-Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triomfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fou assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.
+Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fou assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.
 Curie va [[morir]] prop de la ciutat francesa de [[Salanches]] el [[4 de juliol]] de [[1934]] a conseqüència d'una [[leucèmia]], deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dos filles, una de les quals [[Irène Joliot-Curie]] fou guardonada en el Premi Nobel en Química en l'any [[1935]], juntament en el seu espòs [[Frédéric Joliot-Curie]]. El [[21 d'abril]] de [[1995]] els seus restos foren traslladades del panteó familiar al [[Panteó de París]] juntament en els del seu espòs.