Diferència entre les revisions de "Marie Curie" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 32:

== Estudiant en la Sorbona ==

En l'any [[1891]], Maria es matriculà en la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la [[Universitat de la Sorbona]], i a partir d'este moment, es féu nomenar Marie Sklodowska. Encara que tenia una sòlida base cultural adquirida de forma autodidacta, va tindre que esforçar-se per a millorar els seus coneixements de francès, matemàtiques i física, per estar al nivell dels seus companyers. Estudiava durant el dia, i feia tutories per la nit, guanyant ~~només~~ lo suficient per a viure. En l'any [[1893]] es llicencià en física, en el primer lloc de la seua promoció; poc despuix va començar a treballar en un laboratori industrial en Lippman. Mentrestant, va continuar estudiant en la Sorbona, i en [[1894]] obtingué la llicenciatura en matemàtiques, en el número dos de la seua promoció. Per a finançar-se els estudis de matemàtiques, acceptà una beca de la Fundació Alexandròvich, que li fon otorgada gràcies a Jadwiga Dydyńska, una coneguda. Els diners de la beca, 600 rubles, varen ser restituïts per Marie més tart.

En l'any [[1891]], Maria es matriculà en la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la [[Universitat de la Sorbona]], i a partir d'este moment, es féu nomenar Marie Sklodowska. Encara que tenia una sòlida base cultural adquirida de forma autodidacta, va tindre que esforçar-se per a millorar els seus coneixements de francès, matemàtiques i física, per estar al nivell dels seus companyers. Estudiava durant el dia, i feia tutories per la nit, guanyant a soles lo suficient per a viure. En l'any [[1893]] es llicencià en física, en el primer lloc de la seua promoció; poc despuix va començar a treballar en un laboratori industrial en Lippman. Mentrestant, va continuar estudiant en la Sorbona, i en [[1894]] obtingué la llicenciatura en matemàtiques, en el número dos de la seua promoció. Per a finançar-se els estudis de matemàtiques, acceptà una beca de la Fundació Alexandròvich, que li fon otorgada gràcies a Jadwiga Dydyńska, una coneguda. Els diners de la beca, 600 rubles, varen ser restituïts per Marie més tart.

[[Archiu:Pierrecurie.jpg|thumb|esquerra|[[Pierre Curie]]]]

En el mateix any 1894, [[Pierre Curie]] va entrar en la seua vida. Era professor seu en l'Escola de Física i Química (l'"[[École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris]]" (ESPCI). Marie havia iniciat la carrera científica en París investigant les propietats magnètiques de diversos [[acer]]s; i va ser l'interès mutu que tenien Marie i Pierre pel [[magnetisme]] lo que va contribuir a apropar-los.<ref>L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," ''Encyclopedia Americana'', vol. 8, p. 331.</ref>

La seua partida en l'[[estiu]] següent cap a Varsòvia ~~només~~ enfortí els seus sentiments mutus. Marie encara tenia l'esperança que podria tornar a Polònia i treballar en el seu camp d'estudi. Encara que se li va negar un lloc en l'Universitat de Cracòvia simplement perqué era una dona<ref name="Wierzewski, p. 17"/> va tornar a París. Un any despuix, el [[26 juliol]] de [[1895]], Marie es va casar en Pierre Curie, en un matrimoni senzill en el qual varen rebre alguns diners d'amics i familiars. En estos obsequis els novis compraren dos [[bicicleta|bicicletes]] i passaren tot l'estiu viajant per [[França]], hostatjant-se en fondes i menjant poc.

La seua partida en l'[[estiu]] següent cap a Varsòvia a soles enfortí els seus sentiments mutus. Marie encara tenia l'esperança que podria tornar a Polònia i treballar en el seu camp d'estudi. Encara que se li va negar un lloc en l'Universitat de Cracòvia simplement perqué era una dona<ref name="Wierzewski, p. 17"/> va tornar a París. Un any despuix, el [[26 juliol]] de [[1895]], Marie es va casar en Pierre Curie, en un matrimoni senzill en el qual varen rebre alguns diners d'amics i familiars. En estos obsequis els novis compraren dos [[bicicleta|bicicletes]] i passaren tot l'estiu viajant per [[França]], hostatjant-se en fondes i menjant poc.

Posteriorment, els dos físics en prou faenes eixien del seu laboratori, engrescats en les seues recerques. Les úniques aficions, compartides, eren fer llargues passejades en bicicleta i els viages a l'estranger, que els varen unir encara més. Marie havia trobat un nou amor, un soci i colaborador científic de qui podria deprendre.<ref name="Wierzewski, p. 17">Wierzewski, p. 17.</ref> En [[1895]], varen descobrir els [[raigs X]] i en [[1896]] descobriren la [[radioactivitat natural]]. Marie fon animada per Pierre perqué realisara la seua [[tesi doctoral]] basant-se en este últim descobriment.

Llínea 48:

El primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. Després d'analisar en el seu marit, els dos varen decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. En l'any [[1896]], Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que s'assemblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sinó que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Este treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalea de les radiacions que produïen les sals d'urani.

Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar les corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra condueixin l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels compostos d'urani ~~només~~ depenia de la quantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provenir del propi [[àtom]]. En tèrmens científics, esta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref>

Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar les corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra condueixin l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels compostos d'urani a soles depenia de la quantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provenir del propi [[àtom]]. En tèrmens científics, esta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref>

En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la [[uraninita|pechblenda]] i la [[torbernita]]. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre vegades més activa que el propi urani, i la torbernita, dos vegades més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la quantitat d'urani i la seua activitat, llavors esos dos minerals que contenen chicotetes quantitats d'alguna atra substància, són molt més actius que el propi urani.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 63–64.</ref> Reid, en la seua biografia, afirma:

@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 == Estudiant en la Sorbona ==
-En l'any [[1891]], Maria es matriculà en la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la [[Universitat de la Sorbona]], i a partir d'este moment, es féu nomenar Marie Sklodowska. Encara que tenia una sòlida base cultural adquirida de forma autodidacta, va tindre que esforçar-se per a millorar els seus coneixements de francès, matemàtiques i física, per estar al nivell dels seus companyers. Estudiava durant el dia, i feia tutories per la nit, guanyant només lo suficient per a viure. En l'any [[1893]] es llicencià en física, en el primer lloc de la seua promoció; poc despuix va començar a treballar en un laboratori industrial en Lippman. Mentrestant, va continuar estudiant en la Sorbona, i en [[1894]] obtingué la llicenciatura en matemàtiques, en el número dos de la seua promoció. Per a finançar-se els estudis de matemàtiques, acceptà una beca de la Fundació Alexandròvich, que li fon otorgada gràcies a Jadwiga Dydyńska, una coneguda. Els diners de la beca, 600 rubles, varen ser restituïts per Marie més tart.
+En l'any [[1891]], Maria es matriculà en la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la [[Universitat de la Sorbona]], i a partir d'este moment, es féu nomenar Marie Sklodowska. Encara que tenia una sòlida base cultural adquirida de forma autodidacta, va tindre que esforçar-se per a millorar els seus coneixements de francès, matemàtiques i física, per estar al nivell dels seus companyers. Estudiava durant el dia, i feia tutories per la nit, guanyant a soles lo suficient per a viure. En l'any [[1893]] es llicencià en física, en el primer lloc de la seua promoció; poc despuix va començar a treballar en un laboratori industrial en Lippman. Mentrestant, va continuar estudiant en la Sorbona, i en [[1894]] obtingué la llicenciatura en matemàtiques, en el número dos de la seua promoció. Per a finançar-se els estudis de matemàtiques, acceptà una beca de la Fundació Alexandròvich, que li fon otorgada gràcies a Jadwiga Dydyńska, una coneguda. Els diners de la beca, 600 rubles, varen ser restituïts per Marie més tart.
 [[Archiu:Pierrecurie.jpg|thumb|esquerra|[[Pierre Curie]]]]
 En el mateix any 1894, [[Pierre Curie]] va entrar en la seua vida. Era professor seu en l'Escola de Física i Química (l'"[[École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris]]" (ESPCI). Marie havia iniciat la carrera científica en París investigant les propietats magnètiques de diversos [[acer]]s; i va ser l'interès mutu que tenien Marie i Pierre pel [[magnetisme]] lo que va contribuir a apropar-los.<ref>L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," ''Encyclopedia Americana'', vol. 8, p. 331.</ref>
-La seua partida en l'[[estiu]] següent cap a Varsòvia només enfortí els seus sentiments mutus. Marie encara tenia l'esperança que podria tornar a Polònia i treballar en el seu camp d'estudi. Encara que se li va negar un lloc en l'Universitat de Cracòvia simplement perqué era una dona<ref name="Wierzewski, p. 17"/> va tornar a París. Un any despuix, el [[26 juliol]] de [[1895]], Marie es va casar en Pierre Curie, en un matrimoni senzill en el qual varen rebre alguns diners d'amics i familiars. En estos obsequis els novis compraren dos [[bicicleta|bicicletes]] i passaren tot l'estiu viajant per [[França]], hostatjant-se en fondes i menjant poc.
+La seua partida en l'[[estiu]] següent cap a Varsòvia a soles enfortí els seus sentiments mutus. Marie encara tenia l'esperança que podria tornar a Polònia i treballar en el seu camp d'estudi. Encara que se li va negar un lloc en l'Universitat de Cracòvia simplement perqué era una dona<ref name="Wierzewski, p. 17"/> va tornar a París. Un any despuix, el [[26 juliol]] de [[1895]], Marie es va casar en Pierre Curie, en un matrimoni senzill en el qual varen rebre alguns diners d'amics i familiars. En estos obsequis els novis compraren dos [[bicicleta|bicicletes]] i passaren tot l'estiu viajant per [[França]], hostatjant-se en fondes i menjant poc.
 Posteriorment, els dos físics en prou faenes eixien del seu laboratori, engrescats en les seues recerques. Les úniques aficions, compartides, eren fer llargues passejades en bicicleta i els viages a l'estranger, que els varen unir encara més. Marie havia trobat un nou amor, un soci i colaborador científic de qui podria deprendre.<ref name="Wierzewski, p. 17">Wierzewski, p. 17.</ref> En [[1895]], varen descobrir els [[raigs X]] i en [[1896]] descobriren la [[radioactivitat natural]]. Marie fon animada per Pierre perqué realisara la seua [[tesi doctoral]] basant-se en este últim descobriment.
@@ Llínea 48: / Llínea 48: @@
 El  primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. Després d'analisar en el seu marit, els dos varen decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. En l'any [[1896]], Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que s'assemblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sinó que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Este treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalea de les radiacions que produïen les sals d'urani.
-Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar les corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra condueixin l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels compostos d'urani només depenia de la quantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provenir del propi [[àtom]]. En tèrmens científics, esta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref>
+Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar les corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra condueixin l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels compostos d'urani a soles depenia de la quantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provenir del propi [[àtom]]. En tèrmens científics, esta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref>
 En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la [[uraninita|pechblenda]] i la [[torbernita]]. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre vegades més activa que el propi urani, i la torbernita, dos vegades més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la quantitat d'urani i la seua activitat, llavors esos dos minerals que contenen chicotetes quantitats d'alguna atra substància, són molt més actius que el propi urani.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 63–64.</ref> Reid, en la seua biografia, afirma: