Diferència entre les revisions de "L. L. Zamenhof"
mSense resum d'edició |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
Quan era estudiant en l'escola secundària en Varsòvia, Zamenhof va fer l'intent de crear una [[llengua auxiliar]] internacional, en una gramàtica molt rica, pero també molt complexa. Quan més tart estudià [[anglés]], va decidir que l'idioma internacional havia de tindre una gramàtica senzilla. | Quan era estudiant en l'escola secundària en Varsòvia, Zamenhof va fer l'intent de crear una [[llengua auxiliar]] internacional, en una gramàtica molt rica, pero també molt complexa. Quan més tart estudià [[anglés]], va decidir que l'idioma internacional havia de tindre una gramàtica senzilla. | ||
Va continuar en els seus esforços encara que en l'any [[1879]] va aparéixer el [[volapük]], resultat del treball del retor [[Johann Martin Schleyer]] en el proyecte de crear una llengua internacional. Zamenhof va deprendre volapük, pero els defectes d' | Va continuar en els seus esforços encara que en l'any [[1879]] va aparéixer el [[volapük]], resultat del treball del retor [[Johann Martin Schleyer]] en el proyecte de crear una llengua internacional. Zamenhof va deprendre volapük, pero els defectes d'este idioma el varen motivar encara més a prosseguir en els seus plans. | ||
A part de les seues llengües natives, rus i yidis, i del polonés, la seua llengua adoptada, en els seus experiments llingüístics posteriors li va servir també el seu domini de l'alemà, una bona comprensió passiva del [[llatí]], l'[[hebreu]] i el francés i un coneiximent bàsic de grec, anglés i [[italià]].<ref>Holzhaus, Adolf: Doktoro kaj lingvo Esperanto. Helsinki : Fondumo Esperanto. 1969</ref> | A part de les seues llengües natives, rus i yidis, i del polonés, la seua llengua adoptada, en els seus experiments llingüístics posteriors li va servir també el seu domini de l'alemà, una bona comprensió passiva del [[llatí]], l'[[hebreu]] i el francés i un coneiximent bàsic de grec, anglés i [[italià]].<ref>Holzhaus, Adolf: Doktoro kaj lingvo Esperanto. Helsinki : Fondumo Esperanto. 1969</ref> | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
Durant dos anys va tractar de recaptar fons per a publicar un pamflet que descrivia la llengua que finalment havia construït, fins que va rebre l'ajuda financera del pare de la seua futura esposa. Per fi, en l'any [[1887]] i en el seu ajut econòmic, se va publicar en [[Varsòvia]]<ref>Keith Brown and Sarah Ogilvie, ''Concise Encyclopedia of Languages of the World'' (Elsevier, 2009: ISBN 0-08-087774-5), p. 375.</ref> un pamflet titulat ''Lingvo Internacia'' (''Llengua Internacional''), que més endavant seria conegut com a ''[[Unua Libro]]'' (''Primer Llibre''), a on s'exposaven els principis de la nova llengua, en el seudònim de Doktoro Esperanto (Doctor Esperançat), que pronte va esdevindre el nom de la llengua en sí. | Durant dos anys va tractar de recaptar fons per a publicar un pamflet que descrivia la llengua que finalment havia construït, fins que va rebre l'ajuda financera del pare de la seua futura esposa. Per fi, en l'any [[1887]] i en el seu ajut econòmic, se va publicar en [[Varsòvia]]<ref>Keith Brown and Sarah Ogilvie, ''Concise Encyclopedia of Languages of the World'' (Elsevier, 2009: ISBN 0-08-087774-5), p. 375.</ref> un pamflet titulat ''Lingvo Internacia'' (''Llengua Internacional''), que més endavant seria conegut com a ''[[Unua Libro]]'' (''Primer Llibre''), a on s'exposaven els principis de la nova llengua, en el seudònim de Doktoro Esperanto (Doctor Esperançat), que pronte va esdevindre el nom de la llengua en sí. | ||
Per mig dels cinc pamflets que varen aparéixer respectivament en rus, polonés, francés, alemà i anglés, va sometre el seu proyecte de "llengua internacional" a la crítica dels experts, en la promesa de que, al cap d'un any, la perfeccionaria en les millores propostes. Va enviar aquells pamflets a un gran número de revistes, gassetes, societats i periòdics europeus. Va posar anuncis en periòdics russos i polonesos. Va usar, | Per mig dels cinc pamflets que varen aparéixer respectivament en rus, polonés, francés, alemà i anglés, va sometre el seu proyecte de "llengua internacional" a la crítica dels experts, en la promesa de que, al cap d'un any, la perfeccionaria en les millores propostes. Va enviar aquells pamflets a un gran número de revistes, gassetes, societats i periòdics europeus. Va posar anuncis en periòdics russos i polonesos. Va usar, en el seu consentiment, el dot de la seua esposa per a llançar, entre els anys [[1888]] i [[1889]], una série completa de llibres: ''Dua Libro'' (''Segon Llibre''), ''Aldono al la Dua Libro'' (''Suplement del Segon Llibre''), ''Neĝa blovado'' (''Tempesta de neu'') i ''Gefratoj'' (''Germans'') —traduïts per [[Antoni Grabowski]]—, traduccions del ''Segon Llibre'' i del ''Suplement'', ''Meza Vortaro Germana'' (''Diccionari Mig Alemà''), ''Plena Vortaro Rusa'' (''Diccionari Complet Rus''), manuals en anglés i suec, ''Princino Mary'' (Princesa Mary) —traduït per E. von Wahl—, ''Adresaro'' (''Directori'') i va proporcionar els diners necessaris per a editar les obres divulgadores de [[Leopold Einstein|L. Einstein]] i H. Phillips. | ||
A la darreria de l'any [[1889]], a causa, sobretot, de tan gran activitat editorial, se va quedar completament arruïnat. A partir d'aquell moment, | A la darreria de l'any [[1889]], a causa, sobretot, de tan gran activitat editorial, se va quedar completament arruïnat. A partir d'aquell moment, encara que va continuar sent, fins a l'any [[1905]], el motor principal del moviment, la divulgació va dependre materialment dels recursos econòmics dels primers seguidors. | ||
En l'any [[1898]] s'instala definitivament en el [[call]] de Varsòvia, a on va eixercir la seua professió mèdica fins a la mort. Esta li va proporcionar més amargures que beneficis: a causa de la pobrea dels seus clients havia de visitar diàriament entre 30 i 40 pacients i | En l'any [[1898]] s'instala definitivament en el [[call]] de Varsòvia, a on va eixercir la seua professió mèdica fins a la mort. Esta li va proporcionar més amargures que beneficis: a causa de la pobrea dels seus clients havia de visitar diàriament entre 30 i 40 pacients i encara aixina només guanyava lo just per a garantisar una vida modesta a la seua família. | ||
En l'any [[1905]] se va celebrar el primer [[Congrés Universal d'Esperanto]], en [[Boulogne-sur-Mer]] ([[França]]), que | En l'any [[1905]] se va celebrar el primer [[Congrés Universal d'Esperanto]], en [[Boulogne-sur-Mer]] ([[França]]), que consolidà el moviment esperantiste, fixà la Declaració de l'Esperantisme, a on se definix el moviment, i en el qual s'aprovà el [[Fundamento de Esperanto]], és dir, la base fonamental de l'idioma, que a partir d'aquell moment és considerat el reglament essencial de l'esperanto. | ||
Moltes de les idees de Zamenhof se varen avançar a les del fundador de la [[llingüística]] moderna, l'[[Estructuralisme|estructuraliste]] [[Ferdinand de Saussure]] (el germà del qual, René, parlava esperanto). | Moltes de les idees de Zamenhof se varen avançar a les del fundador de la [[llingüística]] moderna, l'[[Estructuralisme|estructuraliste]] [[Ferdinand de Saussure]] (el germà del qual, René, parlava esperanto). | ||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
== Homaranisme == | == Homaranisme == | ||
Un atre gran proyecte de Zamenhof, | Un atre gran proyecte de Zamenhof, encara que menys difós, va ser l'[[homaranisme]], nom que Zamenhof va donar a la seua interpretació de la doctrina [[religiosa]] i [[filosòfica]] [[judeua]] nomenada hilelisme (per la influència del pensament de [[Hilel el Vell]]), que estava sustentada en un ideari [[pacifiste]] i humanitariste [[Ciutadà del món|cosmopolita]]. En este nom pretenia eliminar la part del judaisme i neutralisar al màxim el concepte, segons el model d'una llengua i una religió humanista neutrals. | ||
== Obres == | == Obres == | ||
| Llínea 61: | Llínea 61: | ||
=== Obres originals === | === Obres originals === | ||
L'obra més coneguda de Zamenhof és l'''Unua Libro'' (''Primer Llibre''). | L'obra més coneguda de Zamenhof és l'''Unua Libro'' (''Primer Llibre''). Encara que Zamenhof tenia talent lliterari, principalment per a la poesia, no va escriure moltes obres lliteràries originals. Se va dedicar a la creació lliterària, més que res, per a demostrar les qualitats de l'esperanto com a llengua lliterària. La seua creació lliterària original està representada principalment per sèt famosos poemes: | ||
* ''Mia penso'' (''El meu pensament'') | * ''Mia penso'' (''El meu pensament'') | ||
| Llínea 71: | Llínea 71: | ||
* ''Pluvo'' (''Pluja'') ([[1909]]) | * ''Pluvo'' (''Pluja'') ([[1909]]) | ||
Un poema menys conegut és ''La vagabondo'' (''El vagabunt''), supostament de [[1910]]. | Un poema menys conegut és ''La vagabondo'' (''El vagabunt''), supostament de l'any [[1910]]. | ||
El restant d'obres de Zamenhof són principalment de caràcter didàctic i llingüístic. Va crear, per eixemple, diversos diccionaris (entre d'atres rus-esperanto i alemà-esperanto) i un refranyer. | El restant d'obres de Zamenhof són principalment de caràcter didàctic i llingüístic. Va crear, per eixemple, diversos diccionaris (entre d'atres rus-esperanto i alemà-esperanto) i un refranyer. | ||
=== Obres traduïdes === | === Obres traduïdes === | ||
L'activitat lliterària de Zamenhof va estar orientada principalment a la traducció. Les seues primeres traduccions, publicades en ''Unua libro'', són el [[Parenostre]], fragments de la [[Bíblia]] i algunes poesies de [[Heinrich Heine]]. La seua primera traducció important va ser ''La batalla de la vida'', de [[Charles Dickens]] ([[1891]]). | L'activitat lliterària de Zamenhof va estar orientada principalment a la traducció. Les seues primeres traduccions, publicades en ''Unua libro'', són el [[Parenostre]], fragments de la [[Bíblia]] i algunes poesies de [[Heinrich Heine]]. La seua primera traducció important va ser ''La batalla de la vida'', de [[Charles Dickens]] ([[1891]]). En l'any [[1894]] va traduir ''[[Hamlet]]'', de [[William Shakespeare]]. | ||
Atres obres importants que va traduir són: | Atres obres importants que va traduir són: | ||
| Llínea 87: | Llínea 87: | ||
=== ''Fundamenta Krestomatio'' === | === ''Fundamenta Krestomatio'' === | ||
La ''Fundamenta Krestomatio de la Lingvo Esperanto'' (''Crestomatia Fonamental de la Llengua Esperanto'') va ser la primera recopilació de contribucions d'obres modèliques des del punt de vista de l'estil en [[esperanto]], en texts originals i traduccions, algunes de les quals són obra de Zamenhof, que també va ser revisor d'estil i adaptador del restant. | La ''Fundamenta Krestomatio de la Lingvo Esperanto'' (''Crestomatia Fonamental de la Llengua Esperanto'') va ser la primera recopilació de contribucions d'obres modèliques des del punt de vista de l'estil en [[esperanto]], en texts originals i traduccions, algunes de les quals són obra de Zamenhof, que també va ser revisor d'estil i adaptador del restant. Encara que la primera edició és de l'any [[1903]], a cura del mateix Zamenhof, la major part dels texts havien aparegut ya publicats en la revista ''[[La Esperantisto]]'' entre els anys [[1889]] i [[1895]]. El restant varen aparéixer en atres publicacions entre [[1887]] i [[1902]]. També apareix la versió en esperanto de la [[gramàtica]] fonamental de l'[[idioma]]. La ''Fundamenta Krestomatio'' conté eixercicis, faules, narracions, anècdotes, artículs científics i de divulgació científica i setanta artículs, cinc d'ells originals de Zamenhof. | ||
== El "Dia de Zamenhof" == | == El "Dia de Zamenhof" == | ||