Diferència entre les revisions de "Municipi" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 5:

El municipi esta compost per un [[territori]] clarament definit per un [[terme municipal]] de llímits fixats (encara que a vegades no es continu territorialment, podent estendre's fora dels seus llímits en [[enclau]]s i presentant [[enclau]]s d'atres municipis); i la [[població]] que l'habita (regulada juridicament per instruments estadístics com el [[padró municipal]] i mecanismes que otorguen drets, com l'''aveïnament'' o ''veïnat llegal'', que a soles considera [[veí]] a l'habitant que complixca determinades característiques -orige o antiguetat- i no al mero [[resident]]).

El municipi esta regit per un ~~òrgan~~ colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l'[[alcalde]] (en l'[[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l'estat noble i atre per l'estat pla; i en les principals ciutats un [[corregidor]] designat pel rei). Per extensió, també se gasta el terme ''municipi'' per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d'[[Estat]]s moderns, un municipi és la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents [[representació|representatius]], [[elecció|elegits]] [[democràcia|democràticament]]. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió i decisió per participació assambleària denominat ''[[consell obert]] ''.

El municipi esta regit per un orgue colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l'[[alcalde]] (en l'[[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l'estat noble i atre per l'estat pla; i en les principals ciutats un [[corregidor]] designat pel rei). Per extensió, també se gasta el terme ''municipi'' per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d'[[Estat]]s moderns, un municipi és la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents [[representació|representatius]], [[elecció|elegits]] [[democràcia|democràticament]]. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió i decisió per participació assambleària denominat ''[[consell obert]] ''.

En l'[[Antiga Roma]], un ''[[municipium]] '' (paraula [[llatí|llatina]] que origina la valenciana "municipi") era una ciutat lliure que és governava per les seues pròpies [[llei]]s; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la [[ciutadana romana]], la condició de llibertat o [[esclavitut]], etc.

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 El municipi esta compost per un [[territori]] clarament definit per un [[terme municipal]] de llímits fixats (encara que a vegades no es continu territorialment, podent estendre's fora dels seus llímits en [[enclau]]s i presentant [[enclau]]s d'atres municipis); i la [[població]] que l'habita (regulada juridicament per instruments estadístics com el [[padró municipal]] i mecanismes que otorguen drets, com l'''aveïnament'' o ''veïnat llegal'', que a soles considera [[veí]] a l'habitant que complixca determinades característiques -orige o antiguetat- i no al mero [[resident]]).
-El municipi esta regit per un òrgan colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l'[[alcalde]] (en l'[[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l'estat noble i atre per l'estat pla; i en les principals ciutats un [[corregidor]] designat pel rei). Per extensió, també se gasta el terme ''municipi'' per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d'[[Estat]]s moderns, un municipi és la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents [[representació|representatius]], [[elecció|elegits]] [[democràcia|democràticament]]. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió i decisió per participació assambleària denominat ''[[consell obert]] ''.
+El municipi esta regit per un orgue colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l'[[alcalde]] (en l'[[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l'estat noble i atre per l'estat pla; i en les principals ciutats un [[corregidor]] designat pel rei). Per extensió, també se gasta el terme ''municipi'' per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d'[[Estat]]s moderns, un municipi és la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents [[representació|representatius]], [[elecció|elegits]] [[democràcia|democràticament]]. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió i decisió per participació assambleària denominat ''[[consell obert]] ''.
 En l'[[Antiga Roma]], un ''[[municipium]] '' (paraula [[llatí|llatina]] que origina la valenciana "municipi") era una ciutat lliure que és governava per les seues pròpies [[llei]]s; encara que els seus habitants fruïen de moltes distintes situacions jurídiques, puix obtenien els seus drets no per la seua residencia en ella, sino per la possessió de la [[ciutadana romana]], la condició de llibertat o [[esclavitut]], etc.