Diferència entre les revisions de "Ruta dels Clàssics"

* [[Gandia]]

* [[Beniarjó]]

* [[Alfauir]]

* [[Albaida]]

* [[Cocentaina]]

* La Vall de [[Xaló]]

* [[Xaló]]

* [[Gandia]]: Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del sigle XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roiç de Corella.  

** [[Palau Ducal de Gandia]]: En el Palau Ducal els nostres escritors s’adinsaren en les lletres i en les arts de la cavalleria.

** [[Colegiata de Santa Maria de Gandia]]: Eixemple del gòtic religiós valencià, nos tornarà l’eco dels clàssics i també dels [[Borja]], que refundaren el ducat en [[1485]].  

** [[Museu Arqueològic de Gandia|Hospital de Sant Marc]]: Actualment museu arqueològic, els seus arcs gòtics nos transporten a l’edat mija.

** '''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del [[sigle XIV]] sobre el [[riu Serpis]] tanca els restos migevals de la ciutat.

* [[Alfauir]]

** [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc [[Alfons d’Aragó]], els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el [[sigle XVI]], els [[Borja]] mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte.

* [[Albaida]]:  

** '''Palau dels Mila i Aragó''': Les restes de les muralles del sigle XV i el palau dels Milà i Aragó formen un conjunt monumental.

** '''Iglésia archiprestal d'Albaida'''

* [[Cocentaina]]: La capital de la comarca del Comtat conserva la seua fisonomia migeval.

** '''Palau Comtal de Cocentaina''': Construït per l’almirant [[Roger de Llúria]], fon en el sigle XV propietat dels Roís de Corella, llinage de l’escritor de Gandia.  

** '''Torres de la Muralla'''

** '''Barri Migeval'''

** '''Torre de Cocentaina''': Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'[[El Comtat]].

* La Vall de [[Xaló]]: Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la conquista del [[Regne de Valencia]] en el [[sigle XIII]], rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausias March.  

* [[Xaló]]:

** '''Casa Senyorial dels Martorell''': En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el [[sigle XIX]]. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias March va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes.

* [[Dénia]]: [[Alfons d’Aragó]] era també comte de Dénia, hui capital de la comarca de la [[Marina Alta]]. El procurador general del duc, [[Pere March]], pare d’Ausias, governava esta ciutat amenaçada pels pirates berberescs.  

** '''Muralles de Dénia'''

** '''Castell de Dénia''': En el castell, un contemporàneu anònim d’Ausias March dibuixà grafits o gravats de naus que hi havia en el port de Dénia. És el païsage marítim de l'época de March que s’evoca en el [[Tirant lo Blanch]] de Joanot Martorell, “el millor llibre del món” segons Cervantes, el qual, precisament, desembarcà en Dénia en tornar d’Alger.  

** '''Barri mariner''' (el Rasset).

* [[Ruta dels Monasteris de Valencia]]

* [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]