Diferència entre les revisions de "Marie Curie" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 11:

[[Image:Marie Curie birthplace.jpg|thumb|right|Casa a on va nàixer Maria Skłodowska, en ''ulica Freta'', en el barri de la''[[Ciutat Nova (Varsòvia)|Ciutat Nova]]'' de Varsòvia.]]

Maria Sklodowska va nàixer el 7 de novembre de 1867 a [[Varsòvia]], la capital de [[Polònia]]. Era filla de Władysław Skłodowski, professor com el seu yayo, i de Bronislawa Boguska, qui va ser mestra, pianista i cantant. Ella era la menor de cinc germans: Zofia ([[1862]]), Józef ([[1863]]), Bronislawa ([[1865]]), Helena ([[1866]]) i, finalment, ella, Maria ([[1867]]). El seu yayo, Józef Skłodowski, havia segut un respectat professor en [[Lublin]] a on, entre d'atres, havia segut mestre del futur novelista i candidat al Premi Nobel de Literatura, [[Boleslau Prus]].<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 12.</ref> El seu pare Ladislau Sklodowski impartia matemàtiques i física, les disciplines que Maria triaria, i va ser successivament director de dos [[Gimnasi|gimnasis]] per a chiquets de Varsòvia. La seua mare, Bronislawa, treballava en un prestigiós internat de chiquetes de Varsòvia; patia [[tuberculosis]] i va morir quan Maria tenia dotze anys. Dos anys abans, Zofia, germana gran de Maria, havia mort de [[tifus]]. El pare de Maria era ateu, i la seua mare una devota catòlica;<ref name="Eve Curie, Marie Curie">Eve Curie. ''Marie Curie''.</ref> segons Robert William Reid, la mort de la seua mare i germana, ~~fou~~ la causa que Maria abandonara el [[catolicisme]] i es fera [[agnosticisme|agnòstica]].<ref>{{Ref-llibre| cognom = Reid| nom = Robert William| títol = Marie Curie| data = 1974| lloc = Londres| editorial = Collins| pàgines = 19| isbn = 0-00-211539-5}}</ref><ref>"De manera excepcional, en una edat tan primerenca, va optar per un posicionament religiós per al que [[Thomas Henry Huxley]] acabava d'inventar una paraula: [[agnosticisme]]"</ref>

Maria Sklodowska va nàixer el 7 de novembre de 1867 a [[Varsòvia]], la capital de [[Polònia]]. Era filla de Władysław Skłodowski, professor com el seu yayo, i de Bronislawa Boguska, qui va ser mestra, pianista i cantant. Ella era la menor de cinc germans: Zofia ([[1862]]), Józef ([[1863]]), Bronislawa ([[1865]]), Helena ([[1866]]) i, finalment, ella, Maria ([[1867]]). El seu yayo, Józef Skłodowski, havia segut un respectat professor en [[Lublin]] a on, entre d'atres, havia segut mestre del futur novelista i candidat al Premi Nobel de Literatura, [[Boleslau Prus]].<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 12.</ref> El seu pare Ladislau Sklodowski impartia matemàtiques i física, les disciplines que Maria triaria, i va ser successivament director de dos [[Gimnasi|gimnasis]] per a chiquets de Varsòvia. La seua mare, Bronislawa, treballava en un prestigiós internat de chiquetes de Varsòvia; patia [[tuberculosis]] i va morir quan Maria tenia dotze anys. Dos anys abans, Zofia, germana gran de Maria, havia mort de [[tifus]]. El pare de Maria era ateu, i la seua mare una devota catòlica;<ref name="Eve Curie, Marie Curie">Eve Curie. ''Marie Curie''.</ref> segons Robert William Reid, la mort de la seua mare i germana, fon la causa que Maria abandonara el [[catolicisme]] i es fera [[agnosticisme|agnòstica]].<ref>{{Ref-llibre| cognom = Reid| nom = Robert William| títol = Marie Curie| data = 1974| lloc = Londres| editorial = Collins| pàgines = 19| isbn = 0-00-211539-5}}</ref><ref>"De manera excepcional, en una edat tan primerenca, va optar per un posicionament religiós per al que [[Thomas Henry Huxley]] acabava d'inventar una paraula: [[agnosticisme]]"</ref>

Quan tenia deu anys, Maria va començar a anar a l'escola a on la seua mare havia treballat quan encara es trobava bé. Entre els seus interessos destacava la passió per la llectura, especialment en l'història natural i la física. Maria mostrà la seua afició per la lectura als quatre anys, edat a la que ya llegia perfectament.

Llínea 79:

Despuix de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>

Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys ~~fou~~ assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.

Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fon assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.

Curie va [[morir]] prop de la ciutat francesa de [[Salanches]] el [[4 de juliol]] de [[1934]] a conseqüència d'una [[leucèmia]], deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dos filles, una de les quals [[Irène Joliot-Curie]] ~~fou~~ guardonada en el Premi Nobel en Química en l'any [[1935]], juntament en el seu espòs [[Frédéric Joliot-Curie]]. El [[21 d'abril]] de [[1995]] les seues despulles foren traslladades del panteó familiar al [[Panteó de París]] juntament en els del seu espòs.

Curie va [[morir]] prop de la ciutat francesa de [[Salanches]] el [[4 de juliol]] de [[1934]] a conseqüència d'una [[leucèmia]], deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dos filles, una de les quals [[Irène Joliot-Curie]] fon guardonada en el Premi Nobel en Química en l'any [[1935]], juntament en el seu espòs [[Frédéric Joliot-Curie]]. El [[21 d'abril]] de [[1995]] les seues despulles foren traslladades del panteó familiar al [[Panteó de París]] juntament en els del seu espòs.

== Reconeixements ==

@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 [[Image:Marie Curie birthplace.jpg|thumb|right|Casa a on va nàixer Maria Skłodowska, en ''ulica Freta'', en el barri de la''[[Ciutat Nova (Varsòvia)|Ciutat Nova]]'' de Varsòvia.]]
-Maria Sklodowska va nàixer el 7 de novembre de 1867 a [[Varsòvia]], la capital de [[Polònia]]. Era filla de Władysław Skłodowski, professor com el seu yayo, i de Bronislawa Boguska, qui va ser mestra, pianista i cantant. Ella era la menor de cinc germans: Zofia ([[1862]]), Józef ([[1863]]), Bronislawa ([[1865]]), Helena ([[1866]]) i, finalment, ella, Maria ([[1867]]). El seu yayo, Józef Skłodowski, havia segut un respectat professor en [[Lublin]] a on, entre d'atres, havia segut mestre del futur novelista i candidat al Premi Nobel de Literatura, [[Boleslau Prus]].<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 12.</ref> El seu pare Ladislau Sklodowski impartia matemàtiques i física, les disciplines que Maria triaria, i va ser successivament director de dos [[Gimnasi|gimnasis]] per a chiquets de Varsòvia. La seua mare, Bronislawa, treballava en un prestigiós internat de chiquetes de Varsòvia; patia [[tuberculosis]] i va morir quan Maria tenia dotze anys. Dos anys abans, Zofia, germana gran de Maria, havia mort de [[tifus]]. El pare de Maria era ateu, i la seua mare una devota catòlica;<ref name="Eve Curie, Marie Curie">Eve Curie. ''Marie Curie''.</ref> segons Robert William Reid, la mort de la seua mare i germana, fou la causa que Maria abandonara el [[catolicisme]] i es fera [[agnosticisme|agnòstica]].<ref>{{Ref-llibre| cognom = Reid| nom = Robert William| títol = Marie Curie| data = 1974| lloc = Londres| editorial = Collins| pàgines = 19| isbn = 0-00-211539-5}}</ref><ref>"De manera excepcional, en una edat tan primerenca, va optar per un posicionament religiós per al que [[Thomas Henry Huxley]] acabava d'inventar una paraula: [[agnosticisme]]"</ref>
+Maria Sklodowska va nàixer el 7 de novembre de 1867 a [[Varsòvia]], la capital de [[Polònia]]. Era filla de Władysław Skłodowski, professor com el seu yayo, i de Bronislawa Boguska, qui va ser mestra, pianista i cantant. Ella era la menor de cinc germans: Zofia ([[1862]]), Józef ([[1863]]), Bronislawa ([[1865]]), Helena ([[1866]]) i, finalment, ella, Maria ([[1867]]). El seu yayo, Józef Skłodowski, havia segut un respectat professor en [[Lublin]] a on, entre d'atres, havia segut mestre del futur novelista i candidat al Premi Nobel de Literatura, [[Boleslau Prus]].<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 12.</ref> El seu pare Ladislau Sklodowski impartia matemàtiques i física, les disciplines que Maria triaria, i va ser successivament director de dos [[Gimnasi|gimnasis]] per a chiquets de Varsòvia. La seua mare, Bronislawa, treballava en un prestigiós internat de chiquetes de Varsòvia; patia [[tuberculosis]] i va morir quan Maria tenia dotze anys. Dos anys abans, Zofia, germana gran de Maria, havia mort de [[tifus]]. El pare de Maria era ateu, i la seua mare una devota catòlica;<ref name="Eve Curie, Marie Curie">Eve Curie. ''Marie Curie''.</ref> segons Robert William Reid, la mort de la seua mare i germana, fon la causa que Maria abandonara el [[catolicisme]] i es fera [[agnosticisme|agnòstica]].<ref>{{Ref-llibre| cognom = Reid| nom = Robert William| títol = Marie Curie| data = 1974| lloc = Londres| editorial = Collins| pàgines = 19| isbn = 0-00-211539-5}}</ref><ref>"De manera excepcional, en una edat tan primerenca, va optar per un posicionament religiós per al que [[Thomas Henry Huxley]] acabava d'inventar una paraula: [[agnosticisme]]"</ref>
 Quan tenia deu anys, Maria va començar a anar a l'escola a on la seua mare havia treballat quan encara es trobava bé. Entre els seus interessos destacava la passió per la llectura, especialment en l'història natural i la física. Maria mostrà la seua afició per la lectura als quatre anys, edat a la que ya llegia perfectament.
@@ Llínea 79: / Llínea 79: @@
 Despuix de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>
-Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fou assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.
+Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fon assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.
-Curie va [[morir]] prop de la ciutat francesa de [[Salanches]] el [[4 de juliol]] de [[1934]] a conseqüència d'una [[leucèmia]], deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dos filles, una de les quals [[Irène Joliot-Curie]] fou guardonada en el Premi Nobel en Química en l'any [[1935]], juntament en el seu espòs [[Frédéric Joliot-Curie]]. El [[21 d'abril]] de [[1995]] les seues despulles foren traslladades del panteó familiar al [[Panteó de París]] juntament en els del seu espòs.
+Curie va [[morir]] prop de la ciutat francesa de [[Salanches]] el [[4 de juliol]] de [[1934]] a conseqüència d'una [[leucèmia]], deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dos filles, una de les quals [[Irène Joliot-Curie]] fon guardonada en el Premi Nobel en Química en l'any [[1935]], juntament en el seu espòs [[Frédéric Joliot-Curie]]. El [[21 d'abril]] de [[1995]] les seues despulles foren traslladades del panteó familiar al [[Panteó de París]] juntament en els del seu espòs.
 == Reconeixements ==