Diferència entre les revisions de "Blai Bellver" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 16:

Als tretze anys deixà els seus estudis i entrà com a aprenent en la ciutat de [[Valéncia]] en l'imprenta de Catalina Rius, viuda de Manuel Monfort, de llinage famós en l'història de l'imprenta valenciana.

En l'any [[1836]] tornà a Xàtiva i va obrir una innovadora [[Imprenta|imprenta]]; en [[1840]] va estampar la primera obra que s'ha conservat, un programa de festes local. Adoptà el procediment de la cromolitografia i fon adquirida la tecnologia d'imprenta més moderna i revolucionària de l'época: aparats moguts per aigua i vapor, despuix per gas i al fi per electricitat; utilisà aparells d'estereotipia i galvanoplàstia, plegadors mecànics, etc... Conseguí fama per l'elaboració de cartapacis per a l'introducció caligràfica dels escolars (els seus Quaderns d'instrucció pública, que va aplegar a exportar a tot lo món, sobretot a [[~~Alemània~~]]) i es va especialisar en edicions relacionades en l'ensenyança, catecismes religiosos, cromos, plecs de soldats, calcomanies i estampes, encara que també varen tindre gran difusió els seus coloquis, [[Auca|auques]] i folis solts.

En l'any [[1836]] tornà a Xàtiva i va obrir una innovadora [[Imprenta|imprenta]]; en [[1840]] va estampar la primera obra que s'ha conservat, un programa de festes local. Adoptà el procediment de la cromolitografia i fon adquirida la tecnologia d'imprenta més moderna i revolucionària de l'época: aparats moguts per aigua i vapor, despuix per gas i al fi per electricitat; utilisà aparells d'estereotipia i galvanoplàstia, plegadors mecànics, etc... Conseguí fama per l'elaboració de cartapacis per a l'introducció caligràfica dels escolars (els seus Quaderns d'instrucció pública, que va aplegar a exportar a tot lo món, sobretot a [[Alemanya]]) i es va especialisar en edicions relacionades en l'ensenyança, catecismes religiosos, cromos, plecs de soldats, calcomanies i estampes, encara que també varen tindre gran difusió els seus coloquis, [[Auca|auques]] i folis solts.

Imprimí periòdics com ''La Fortuna'' ([[1844]]), ''El Setabense'' ([[1848]]) i ''La Correspondencia del Júcar'' ([[1870]]). Fon l'impressor preferit de [[Vicent Boix]].

@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 Als tretze anys deixà els seus estudis i entrà com a aprenent en la ciutat de [[Valéncia]] en l'imprenta de Catalina Rius, viuda de Manuel Monfort, de llinage famós en l'història de l'imprenta valenciana.
-En l'any [[1836]] tornà a Xàtiva i va obrir una innovadora [[Imprenta|imprenta]]; en [[1840]] va estampar la primera obra que s'ha conservat, un programa de festes local. Adoptà el procediment de la cromolitografia i fon adquirida la tecnologia d'imprenta més moderna i revolucionària de l'época: aparats moguts per aigua i vapor, despuix per gas i al fi per electricitat; utilisà aparells d'estereotipia i galvanoplàstia, plegadors mecànics, etc... Conseguí fama per l'elaboració de cartapacis per a l'introducció caligràfica dels escolars (els seus Quaderns d'instrucció pública, que va aplegar a exportar a tot lo món, sobretot a [[Alemània]]) i es va especialisar en edicions relacionades en l'ensenyança, catecismes religiosos, cromos, plecs de soldats, calcomanies i estampes, encara que també varen tindre gran difusió els seus coloquis, [[Auca|auques]] i folis solts.
+En l'any [[1836]] tornà a Xàtiva i va obrir una innovadora [[Imprenta|imprenta]]; en [[1840]] va estampar la primera obra que s'ha conservat, un programa de festes local. Adoptà el procediment de la cromolitografia i fon adquirida la tecnologia d'imprenta més moderna i revolucionària de l'época: aparats moguts per aigua i vapor, despuix per gas i al fi per electricitat; utilisà aparells d'estereotipia i galvanoplàstia, plegadors mecànics, etc... Conseguí fama per l'elaboració de cartapacis per a l'introducció caligràfica dels escolars (els seus Quaderns d'instrucció pública, que va aplegar a exportar a tot lo món, sobretot a [[Alemanya]]) i es va especialisar en edicions relacionades en l'ensenyança, catecismes religiosos, cromos, plecs de soldats, calcomanies i estampes, encara que també varen tindre gran difusió els seus coloquis, [[Auca|auques]] i folis solts.
 Imprimí periòdics com ''La Fortuna'' ([[1844]]), ''El Setabense'' ([[1848]]) i ''La Correspondencia del Júcar'' ([[1870]]). Fon l'impressor preferit de [[Vicent Boix]].