Diferència entre les revisions de "Regne de Lleó" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 102:

== Antecedents ==

Els seus orígens es troben en l'antic [[regne de León]], sorgit al principi del [[sigle X]] en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu [[regne d'Astúries]]. Despuix de l'anexió del Regne de ~~LLeó~~ i la Corona de Castella (escissió del Regne de Lleó), el seu estatut jurídic va ser assimilat al castellà, el qual descendia del Lleonés (Corts de [[1188]]). Durant molt els regnes singulars i les ciutats varen conservar els seus drets particulars (entre els quals es trobaven els Furs de Lleó, el Fur Vell de Castella o els diferents furs municipals de Castella, Extremadura i Andalusia, els consells de Lleó, el fur de Oteruelo otorgat en [[1417]]), mentres s'anava articulant un dret territorial comú entorn a les Partides (h. [[1265]]), l'Ordenament d'Alcalà ([[1348]]) que encara manté al [[Pisuerga]] com a ralla tradicional entre la Regió de Lleó i la de Castella, i les Lleis de Bou ([[1505]]).

Els seus orígens es troben en l'antic [[regne de León]], sorgit al principi del [[sigle X]] en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu [[regne d'Astúries]]. Despuix de l'anexió del Regne de Lleó i la Corona de Castella (escissió del Regne de Lleó), el seu estatut jurídic va ser assimilat al castellà, el qual descendia del Lleonés (Corts de [[1188]]). Durant molt de temps els regnes singulars i les ciutats varen conservar els seus drets particulars (entre els quals es trobaven els Furs de Lleó, el Fur Vell de Castella o els diferents furs municipals de Castella, Extremadura i Andalusia, els consells de Lleó, el fur d'Oteruelo otorgat en [[1417]]), mentres s'anava articulant un dret territorial comú entorn a les Partides (h. [[1265]]), l'Ordenament d'Alcalà ([[1348]]) que encara manté al [[Pisuerga]] com a ralla tradicional entre la Regió de Lleó i la de Castella, i les Lleis de Bou ([[1505]]).

[[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg|thumb|200px|Map de la divisió en prefectures de 1810.]]

@@ Llínea 102: / Llínea 102: @@
 == Antecedents ==
-Els seus orígens es troben en l'antic [[regne de León]], sorgit al principi del [[sigle X]] en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu [[regne d'Astúries]]. Despuix de l'anexió del Regne de LLeó i la Corona de Castella (escissió del Regne de Lleó), el seu estatut jurídic va ser assimilat al castellà, el qual descendia del Lleonés (Corts de [[1188]]). Durant molt els regnes singulars i les ciutats varen conservar els seus drets particulars (entre els quals es trobaven els Furs de Lleó, el Fur Vell de Castella o els diferents furs municipals de Castella, Extremadura i Andalusia, els consells de Lleó, el fur de Oteruelo otorgat en [[1417]]), mentres s'anava articulant un dret territorial comú entorn a les Partides (h. [[1265]]), l'Ordenament d'Alcalà ([[1348]]) que encara manté al [[Pisuerga]] com a ralla tradicional entre la Regió de Lleó i la de Castella, i les Lleis de Bou ([[1505]]).
+Els seus orígens es troben en l'antic [[regne de León]], sorgit al principi del [[sigle X]] en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu [[regne d'Astúries]]. Despuix de l'anexió del Regne de Lleó i la Corona de Castella (escissió del Regne de Lleó), el seu estatut jurídic va ser assimilat al castellà, el qual descendia del Lleonés (Corts de [[1188]]). Durant molt de temps els regnes singulars i les ciutats varen conservar els seus drets particulars (entre els quals es trobaven els Furs de Lleó, el Fur Vell de Castella o els diferents furs municipals de Castella, Extremadura i Andalusia, els consells de Lleó, el fur d'Oteruelo otorgat en [[1417]]), mentres s'anava articulant un dret territorial comú entorn a les Partides (h. [[1265]]), l'Ordenament d'Alcalà ([[1348]]) que encara manté al [[Pisuerga]] com a ralla tradicional entre la Regió de Lleó i la de Castella, i les Lleis de Bou ([[1505]]).
 [[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg|thumb|200px|Map de la divisió en prefectures de 1810.]]