Diferència entre les revisions de "Costa Rica"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 73: | Llínea 73: | ||
=== Exploració i conquista - sigle XVI === | === Exploració i conquista - sigle XVI === | ||
{{AP|Conquista de Costa Rica}} | {{AP|Conquista de Costa Rica}} | ||
[[Archiu:Povedano rescate dulce.jpg|miniaturadeimagen|La [[conquista de Costa Rica]] | [[Archiu:Povedano rescate dulce.jpg|miniaturadeimagen|La [[conquista de Costa Rica]] fon un procés llent i dividit en dos etapes, que es va prolongar per casi tres quartos de sigle a causa de diversos factors. En l'image, "El rescat de Dulcehe", de [[Tomás Povedano]].]] | ||
[[Cristóbal Colón]] va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la [[illa Uvita]] (cridada Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els [[Llibre copiador de Colón#Documente 9|diaris escrits per Colón]], en el territori existia molt [[or]], lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de [[Diego de Nicuesa]] i [[Alonso de Ojeda]] sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de [[Vasc Núñez de Balboa]], qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el [[istme de Panamà]]. En 1519, [[Gaspar d'Espinosa]] junt a Juan de Castañeda, [[Alonso Martín de Don Benito]] i Hernán Ponce de León varen descobrir el [[golf Dolç]] i el [[golf de Nicoya]]. [[Gil González Ávila]] va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a [[regne de Nicoya|Nicoya]] i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic [[Nicarao]]. | [[Cristóbal Colón]] va aplegar a la costa atlàntica de Costa Rica el 25 de setembre de 1502, en el seu quart viage, visitant la [[illa Uvita]] (cridada Quiribrí pels indígenes i batejada L'Horta per Colón), i el poblat de Cariay. Segons els [[Llibre copiador de Colón#Documente 9|diaris escrits per Colón]], en el territori existia molt [[or]], lo que va impulsar als aventurers a mamprendre atres exploracions i va servir de pol d'atracció per als coloniçadors. A les expedicions inicials de [[Diego de Nicuesa]] i [[Alonso de Ojeda]] sobre el llitoral atlàntic, va seguir la de [[Vasc Núñez de Balboa]], qui va descobrir l'Oceà Pacífic en 1513 després de travessar el [[istme de Panamà]]. En 1519, [[Gaspar d'Espinosa]] junt a Juan de Castañeda, [[Alonso Martín de Don Benito]] i Hernán Ponce de León varen descobrir el [[golf Dolç]] i el [[golf de Nicoya]]. [[Gil González Ávila]] va recórrer el llitoral Pacífic costarriqueny, va arribar a [[regne de Nicoya|Nicoya]] i va continuar cap a Nicaragua, a on va ser obsequiat ricament pel cacic [[Nicarao]]. | ||
| Llínea 89: | Llínea 88: | ||
=== Crisis econòmica de 1980 i canvi del model de desenroll (finals del sigle XX) === | === Crisis econòmica de 1980 i canvi del model de desenroll (finals del sigle XX) === | ||
=== El nou mileni - sigle XXI === | === El nou mileni - sigle XXI === | ||
== Govern i política == | == Govern i política == | ||
=== Poder eixecutiu === | === Poder eixecutiu === | ||
| Llínea 141: | Llínea 139: | ||
==== Expressions populars ==== | ==== Expressions populars ==== | ||
=== Patrimoni de la Humanitat === | === Patrimoni de la Humanitat === | ||
==== Illa del Coco ==== | ==== Illa del Coco ==== | ||
==== Parc Internacional l'Amistat ==== | ==== Parc Internacional l'Amistat ==== | ||
==== Tradició del ''boyeo'' i les ''carretas'' ==== | ==== Tradició del ''boyeo'' i les ''carretas'' ==== | ||
==== Esferes de pedra ==== | ==== Esferes de pedra ==== | ||
=== Patrimoni nacional === | === Patrimoni nacional === | ||
| Llínea 152: | Llínea 148: | ||
== Ciència i tecnologia == | == Ciència i tecnologia == | ||
== Deports == | == Deports == | ||
== Vejau també == | == Vejau també == | ||
* [[Anex:Classificacions internacionals de Costa Rica]] | * [[Anex:Classificacions internacionals de Costa Rica]] | ||
| Llínea 189: | Llínea 186: | ||
|fechaarchivo = 16 de agosto de 2011 | |fechaarchivo = 16 de agosto de 2011 | ||
}} | }} | ||
* {{Cita web | * {{Cita web | ||
|apellido= Fallas Saborío | |apellido= Fallas Saborío | ||
| Llínea 199: | Llínea 195: | ||
|fechaacceso=26 de mayo de 2007 | |fechaacceso=26 de mayo de 2007 | ||
}} | }} | ||
* {{Cita web | * {{Cita web | ||
|enlaceautor= Cultura de Costa Rica | |enlaceautor= Cultura de Costa Rica | ||
| Llínea 208: | Llínea 203: | ||
|fechaacceso=26 de septiembre de 2009 | |fechaacceso=26 de septiembre de 2009 | ||
}} | }} | ||
* Instituto Nacional de Biodiversidad. (s.f.). Biodiversidad en Costa Rica. Recuperado de https://web.archive.org/web/20090206091602/http://inbio.ac.cr/es/biod/bio_biodiver.htm [Consulta 25 de abril de 2014] | * Instituto Nacional de Biodiversidad. (s.f.). Biodiversidad en Costa Rica. Recuperado de https://web.archive.org/web/20090206091602/http://inbio.ac.cr/es/biod/bio_biodiver.htm [Consulta 25 de abril de 2014] | ||
* Pacheco, A. y Raventós H. (2004). Genética de la esquizofrenia: avances en el estudio de genes candidatos. Revista Biología Tropical. 52 (3), 467-473. Recuperado de http://www.scielo.sa.cr/scielo.php?pid=S0034-77442004000300007&script=sci_arttext [Consulta 25 de abril de 2014 ] | * Pacheco, A. y Raventós H. (2004). Genética de la esquizofrenia: avances en el estudio de genes candidatos. Revista Biología Tropical. 52 (3), 467-473. Recuperado de http://www.scielo.sa.cr/scielo.php?pid=S0034-77442004000300007&script=sci_arttext [Consulta 25 de abril de 2014 ] | ||
* Coalición Costarricense de Iniciativas de Desarrollo. (2013). Biotecnología. Recuperado de http://www.cinde.org/es/sectores-de-inversion/biotecnologia [Consulta 25 de abril de 2014 ] | * Coalición Costarricense de Iniciativas de Desarrollo. (2013). Biotecnología. Recuperado de http://www.cinde.org/es/sectores-de-inversion/biotecnologia [Consulta 25 de abril de 2014 ] | ||
* Asociación Preservacionista de Flora y Fauna Silvestre. (s.f) Labor de Educación Ambiental APREFLOFLAS. Recuperado de https://web.archive.org/web/20141001033810/http://www.apreflofas.or.cr/spa/educacion_ambiental.html [Consulta 25 de abril de 2014 ] | * Asociación Preservacionista de Flora y Fauna Silvestre. (s.f) Labor de Educación Ambiental APREFLOFLAS. Recuperado de https://web.archive.org/web/20141001033810/http://www.apreflofas.or.cr/spa/educacion_ambiental.html [Consulta 25 de abril de 2014 ] | ||
* Costa Rican Trails. (2008). Noticias de Costa Rica Fundación Neotrópica Educación Ambiental para los NiÑos. Recuperado de http://www.costaricantrails.com/espanol/costa_rica_newsletters/Ene2008/news-article-15 [Consulta 25 de abril de 2014 ] | * Costa Rican Trails. (2008). Noticias de Costa Rica Fundación Neotrópica Educación Ambiental para los NiÑos. Recuperado de http://www.costaricantrails.com/espanol/costa_rica_newsletters/Ene2008/news-article-15 [Consulta 25 de abril de 2014 ] | ||
* Ministerio de Ambiente y Energía. (2014). Leyes. Recuperado de https://web.archive.org/web/20140606222544/http://www.minae.go.cr/index.php/2012-06-08-20-19-22/marco-juridico/14-leyes [Consulta 25 de abril de 2014 ] | * Ministerio de Ambiente y Energía. (2014). Leyes. Recuperado de https://web.archive.org/web/20140606222544/http://www.minae.go.cr/index.php/2012-06-08-20-19-22/marco-juridico/14-leyes [Consulta 25 de abril de 2014 ] | ||
* Bustos-Monteiro, D. (2007). Evolución de la bioética en Costa Rica: una historia reciente. Centro Universitario São Camilo. BIOETHIKOS. (2) 1, 39-44. Recuperado de http://www.saocamilo-sp.br/pdf/bioethikos/57/Evolucion_de_la_bioetica_en_Costa_Rica.pdf | * Bustos-Monteiro, D. (2007). Evolución de la bioética en Costa Rica: una historia reciente. Centro Universitario São Camilo. BIOETHIKOS. (2) 1, 39-44. Recuperado de http://www.saocamilo-sp.br/pdf/bioethikos/57/Evolucion_de_la_bioetica_en_Costa_Rica.pdf | ||