Diferència entre les revisions de "Home de vímen" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

Un '''home de vímen''' era una gran estàtua de [[vímen]] segons es diu utilisada pels antics [[druïdes]] (sacerdots del paganisme celta) per a sacrificis fent ardir l'efigie, d'acort en Juliol César en el seu Commentarii de Bell Gallico (Comentaris sobre la guerra de les Galies).

Contradient les fonts romanes, investigacions més recents diuen que hi ha poca evidència arqueològica de sacrificis humans per part dels celtes, i sugerixen la possibilitat de que els [[Antiga Grècia|grecs]] i els [[Antiga Roma|romans]] disseminaren informació negativa per despit als bàrbars. No hi ha cap evidència de les pràctiques que Julio César va descriure, i les històries de sacrifici humà semblen derivades d'una sola font, Posidonio, les exposicions de la qual no tenen base.

Evidències arqueològiques d'[[Irlanda]] també indiquen que el sacrifici humà va poder haver-se practicat en temps previs a qualsevol contacte en Roma. S'han trobat restants humans en els fonaments d'estructures des del [[Neolític]] a l'época romana, en lesions i en posicions que sustenten el que foren sacrificis de fonamentació.

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 Un '''home de vímen''' era una gran estàtua de [[vímen]] segons es diu utilisada pels antics [[druïdes]] (sacerdots del paganisme celta) per a sacrificis fent ardir l'efigie, d'acort en Juliol César en el seu Commentarii de Bell Gallico (Comentaris sobre la guerra de les Galies).
- Contradient les fonts romanes, investigacions més recents diuen que hi ha poca evidència arqueològica de sacrificis humans per part dels celtes, i sugerixen la possibilitat de que els [[Antiga Grècia|grecs]] i els [[Antiga Roma|romans]] disseminaren informació negativa per despit als bàrbars. No hi ha cap evidència de les pràctiques que Julio César va descriure, i les històries de sacrifici humà semblen derivades d'una sola font, Posidonio, les exposicions de la qual no tenen base.
+Contradient les fonts romanes, investigacions més recents diuen que hi ha poca evidència arqueològica de sacrificis humans per part dels celtes, i sugerixen la possibilitat de que els [[Antiga Grècia|grecs]] i els [[Antiga Roma|romans]] disseminaren informació negativa per despit als bàrbars. No hi ha cap evidència de les pràctiques que Julio César va descriure, i les històries de sacrifici humà semblen derivades d'una sola font, Posidonio, les exposicions de la qual no tenen base.
 Evidències arqueològiques d'[[Irlanda]] també indiquen que el sacrifici humà va poder haver-se practicat en temps previs a qualsevol contacte en Roma. S'han trobat restants humans en els fonaments d'estructures des del [[Neolític]] a l'época romana, en lesions i en posicions que sustenten el que foren sacrificis de fonamentació.