Diferència entre les revisions de "Rellonge" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 15:

El primer motor de rellongeria estava format per peses, cordes o cadenes al voltant de rodes. Els rellonges migevals més importants eren de peses, construïts en torres i campanars, com el de [[Dijón]], el del palau de justícia de [[París]] i el de la catedral de [[Salisbury]]. I també se construïren grans despertadors en este sistema de peses. Se supon que este tipo de rellonge apareixque en el [[sigle XIII]], i apareix citat per [[Alfons X El Sabi]] en la seua "[[Llibre del Saber d'Astronomia]]", pero se supon que els primers experiments en este mecanisme ho poden haver realisat els àraps i els bizantins.

El primer que imaginà construir rellonges de bojaca fon Pere Bell de [[~~Núremberg~~]]; pel seu aspecte se'ls coneixque en el nom de «ous de ~~Núremberg»~~. En [[1647]], Christian Huygens aplicà en [[1665]] el tou d'espiral als rellonges de bojaca. En l'any [[1647]], el ginebrí Gruet, resident en [[Londres]], aplicà al rellonge la chicoteta cadena d'acer que servix per a transmetre el moviment del tambor al con, substituint a les cordes de vihuela empleades fins llavors. Dos anys despuix s'inventaren els rellonges de repetida.

El primer que imaginà construir rellonges de bojaca fon Pere Bell de [[Nuremberg]]; pel seu aspecte se'ls coneixque en el nom de «ous de Nuremberg». En [[1647]], Christian Huygens aplicà en [[1665]] el tou d'espiral als rellonges de bojaca. En l'any [[1647]], el ginebrí Gruet, resident en [[Londres]], aplicà al rellonge la chicoteta cadena d'acer que servix per a transmetre el moviment del tambor al con, substituint a les cordes de vihuela empleades fins llavors. Dos anys despuix s'inventaren els rellonges de repetida.

== Vore també ==

@@ Llínea 15: / Llínea 15: @@
 El primer motor de rellongeria estava format per peses, cordes o cadenes al voltant de rodes. Els rellonges migevals més importants eren de peses, construïts en torres i campanars, com el de [[Dijón]], el del palau de justícia de [[París]] i el de la catedral de [[Salisbury]]. I també se construïren grans despertadors en este sistema de peses. Se supon que este tipo de rellonge apareixque en el [[sigle XIII]], i apareix citat per [[Alfons X El Sabi]] en la seua "[[Llibre del Saber d'Astronomia]]", pero se supon que els primers experiments en este mecanisme ho poden haver realisat els àraps i els bizantins.
-El primer que imaginà construir rellonges de bojaca fon Pere Bell de [[Núremberg]]; pel seu aspecte se'ls coneixque en el nom de «ous de Núremberg». En [[1647]], Christian Huygens aplicà en [[1665]] el tou d'espiral als rellonges de bojaca. En l'any [[1647]], el ginebrí Gruet, resident en [[Londres]], aplicà al rellonge la chicoteta cadena d'acer que servix per a transmetre el moviment del tambor al con, substituint a les cordes de vihuela empleades fins llavors. Dos anys despuix s'inventaren els rellonges de repetida.
+El primer que imaginà construir rellonges de bojaca fon Pere Bell de [[Nuremberg]]; pel seu aspecte se'ls coneixque en el nom de «ous de Nuremberg». En [[1647]], Christian Huygens aplicà en [[1665]] el tou d'espiral als rellonges de bojaca. En l'any [[1647]], el ginebrí Gruet, resident en [[Londres]], aplicà al rellonge la chicoteta cadena d'acer que servix per a transmetre el moviment del tambor al con, substituint a les cordes de vihuela empleades fins llavors. Dos anys despuix s'inventaren els rellonges de repetida.
 == Vore també ==