Canvis

1253 bytes afegits ,  16:48 6 nov 2009
sense resum d'edició
Llínea 11: Llínea 11:  
L'indumentària consta d'una brusa cenyida i recta, bonadura per davant, pantalons llarcs, gorro orellut i espargates de sola prima. La tela és basta i fot a tires verticals roges i blaves sobre fondo de ralles blanques en disposició arlequinada, exceptuant el trage del mestre que porta cada peça d'un sol color. És la tela chabacanament coneguda com el coclchó, i és clar que ans era de tires roges irregulars sobre fondo blanc, sense tant de color. Per molt que s'ha dit sobre esta, des de sempre, un tant extravagant vestiment, pareix més be que el orige és per raó de les disponibilitats dels antics proveedors del vestuari.
 
L'indumentària consta d'una brusa cenyida i recta, bonadura per davant, pantalons llarcs, gorro orellut i espargates de sola prima. La tela és basta i fot a tires verticals roges i blaves sobre fondo de ralles blanques en disposició arlequinada, exceptuant el trage del mestre que porta cada peça d'un sol color. És la tela chabacanament coneguda com el coclchó, i és clar que ans era de tires roges irregulars sobre fondo blanc, sense tant de color. Per molt que s'ha dit sobre esta, des de sempre, un tant extravagant vestiment, pareix més be que el orige és per raó de les disponibilitats dels antics proveedors del vestuari.
    +
==Exportació a Catalunya==
 +
 +
Fon en el [[sigle XVIII]] quan els catalans varen adaptar el "Ball de valencians" i lo van asumir com propi començant en eixes anys, a fer les torres humanes ara nomenades "castellers", segon documentan deversos invertigadors com [[Ricart Garcia Moya]].
 +
 +
{{cita|L’erudit catalá Joan Amades reconeixía que l’órige dels castells humans en Catalunya es troba en les festes del poble de Valls del any 1791. Allí, entre atres borinotaes, es va vórer un "ball dels valencians" (Amades, J.: Costumari, 1, p.680), ahon tres dels ballaors pujaven a esquenes dels companyers, agrupats en rogle, y el primer dansant montava damunt dels atres. El folcloriste anyadix que, poquet a poquet, la “moixiganga o ball dels valencians” es va fer més complicat, en més altea y castellers, aplegant a sa máxima grandea en les festes de Valls de 1870; per tant, segons Amades: “el qualificatiu de Ball de Valencians, apel•latiu que pel Penedés i pel Camps de Tarragona s’aplicava als castellers, sembla indicar una procedencia valenciana de la Moixiganga” (ib. 4, p.812)<ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/2008/ricart051109.htm]</ref> }}
 +
 +
==Notes==
 +
{{Reflist}}
 
== Veja's també ==
 
== Veja's també ==
 
*[[Cultura valenciana]]
 
*[[Cultura valenciana]]
Llínea 19: Llínea 27:     
== Música ==
 
== Música ==
L'himne de la muixeranga és tocat en [[Dolçaina|dolçaines]] i [[Tabalet|tabalets]], els instruments nacionals.
+
L'himne de la muixeranga és tocat en [[Dolçaina|dolçaines]] i [[Tabalet|tabalets]], els instruments nacionals.<ref>[http://muixeranga.es/]</ref>
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
 
* [http://www.elballdelslocos.org/Historia.html Ball dels locos Olleria]
 
* [http://www.elballdelslocos.org/Historia.html Ball dels locos Olleria]
1821

edicions