Diferència entre les revisions de "Saïdia"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
Durant sigles, l'actual Saïdia fon un verger d'horts i arboredes, ple de vida. Pero lo mateix que hem vist en atres barris i pedanies, el creiximent de la ciutat ha terminat assimilant-lo. | Durant sigles, l'actual Saïdia fon un verger d'horts i arboredes, ple de vida. Pero lo mateix que hem vist en atres barris i pedanies, el creiximent de la ciutat ha terminat assimilant-lo. | ||
Durant els sigles XIX i XX, la zona va patir una profunda transformació, sent | Durant els sigles XIX i XX, la zona va patir una profunda transformació, sent assimilada per la ciutat i el creiximent dels antics núcleus is de població, aixina, allí on s'alçava, almunias, camps regades en sénies, rahals, alqueries, barraques, molins, la Rambla, i llogarets, trobem hui unes populoses barriades. | ||
Enfront del | Enfront del monasteri de la Saïdia es va obrir el camí nou de [[Barcelona]] (avinguda Constitució), i uns quants carrers adjacents, arribant fins al molí de Villacampa. Per l'oest es va proyectar i va realisar el camí Nou de Burjassot o de Llíria (avinguda Burjassot) i per la part nort, mentres era alcalde de Valéncia el senyor [[Joaquín Reig Piqué]] (1884-1885), es va obrir una nova ronda coneguda com a Camí de Trànsits (avinguda Peset Aleixandre,...) i que hui en dia, ya superada per atres circumvalació, rodeja tota la ciutat, originàriament el seu diàmetro constava de dotze quilómetros i estava previst en tot el seu recorregut de planches metàliques destinades a favorir el trànsit dels carros. Disponia d'arbres per a oferir ombra a viandants i carreters. | ||
Entre els actuals carrers Joan XXIII fins a la Gayano Lluch es trobava el “femer” un lloc on els hortolans, depositaven els desperdicis que arreplegaven en els seus carros de les cases de la ciutat. | Entre els actuals carrers Joan XXIII fins a la Gayano Lluch es trobava el “femer” un lloc on els hortolans, depositaven els desperdicis que arreplegaven en els seus carros de les cases de la ciutat. | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
L'any 1887 es van continuar expropiant alqueries i terres a este raval, a l'instalar les vies del Trenet de Marchalenes a Llíria (estació de fusta), en els seus corresponents servicis per al nou transport. | L'any 1887 es van continuar expropiant alqueries i terres a este raval, a l'instalar les vies del Trenet de Marchalenes a Llíria (estació de fusta), en els seus corresponents servicis per al nou transport. | ||
Un dels proyectes urbanisadors | Un dels proyectes urbanisadors tenia previst desenrollar un quarter utilisant cases de nova obra i l'antic convent, davant del qual es construiria una plaça rectangular davant d'un pont que havia de creuar la séquia de Mestalla. | ||
Alguns proyectes no es van realisar, atres van ser àmpliament superats en la destrucció del monasteri i l'edificació quasi integra de tot l'entorn, cobrint la séquia que actualment transcorre soterrada. | |||
Hui els barris del districte estan totalment edificats, en algunes honroses excepcions com el parc de Marchalenes, i qualsevol nova edificació, saca a la llum restes de distintes époques en forma d'alqueries, molins, pous, viles romanes i edificacions anteriors. | |||
==Demografia== | ==Demografia== | ||