Diferència entre les revisions de "Ignaci Vergara" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 10:

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

'''Ignaci Vergara Gimeno''' ([[Valéncia]], [[1715]] - † [[13 d'abril]] de [[1776]]) ~~va ser~~ un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]], d'estil barroc final.

'''Ignaci Vergara Gimeno''' ([[Valéncia]], [[1715]] - † [[13 d'abril]] de [[1776]]) fon un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]], d'estil barroc final.

== Biografia ==

~~Va realisar~~ el seu aprenentage en el taller ~~del seu~~ pare, el també escultor [[Francesc Vergara|Francisco Vergara]] ~~el major~~, junt al seu germà [[Josep Vergara|José Vergara Gimeno]], que va desenrollar la seua carrera com a pintor. Atres influències en la seua formació varen ser les d'Evaristo Muñoz i Konrad Rudolf.

Realisà el seu aprenentage en el taller de son pare, el també escultor [[Francesc Vergara|Francisco Vergara, el major]], junt al seu germà [[Josep Vergara|José Vergara Gimeno]], que va desenrollar la seua carrera com a pintor. Atres influències en la seua formació varen ser les d'[[Evaristo Muñoz]] i [[Konrad Rudolf]].

~~Va ser~~ fundador i director general de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, posteriorment [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] i Escola de les Nobles Arts en [[Valéncia]]; i acadèmic de mèrit de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando]] (Madrit).

Fon fundador i director general de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, posteriorment [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] i Escola de les Nobles Arts en [[Valéncia]]; i acadèmic de mèrit de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando]] (Madrit).

[[File:Cristo yacente - Ignacio Vergara Gimeno.JPG|thumb|Crist jacent (Escultura d'Ignaci Vergara Gimeno)]]

La seua obra més important és la portada del [[Palau del Marqués de Dosaigües]] (Valéncia, [[1744]]), la traça arquitectònica del qual és d'[[Hipòlit Rovira]]. Unes atres, totes elles en pedra, són el grup escultòric ''Àngels venerant a María'' de la portada de la [[Catedral de Valéncia]], les imàgens de l'iglésia de les Escoles Pies (Sant ~~Joaquín~~, Sant Josep i el Chiquet i Santa Ana i la Verge en l'exterior i els quatre evangelistes sobre l'altar major), l'image de Sant Antoni Abat de la portada de l'iglésia de Sant ~~Martín~~ i l'image de Sant Bruno de la capella de l'[[Universitat de Valéncia]]. Com a imaginer en [[fusta]], va destacar en la Verge de Portacoeli de la Catedral de Valéncia, la de Sant Pere Alcántara en el convent de Sant Pasqual de Vilarreal i les talles de Sant Jerònim i Sant Francesc adorant al Crucifix.

La seua obra més important és la portada del [[Palau del Marqués de Dosaigües]] (Valéncia, [[1744]]), la traça arquitectònica del qual és d'[[Hipòlit Rovira]]. Unes atres, totes elles en pedra, són el grup escultòric ''Àngels venerant a María'' de la portada de la [[Catedral de Valéncia]], les imàgens de l'iglésia de les Escoles Pies (Sant Joaquim, Sant Josep i el Chiquet i Santa Ana i la Verge en l'exterior i els quatre evangelistes sobre l'altar major), l'image de Sant Antoni Abat de la portada de l'iglésia de Sant Martí i l'image de Sant Bruno de la capella de l'[[Universitat de Valéncia]] (UV).

En totes elles s'identifica en el barroc final, a voltes classificat com a rococó. De data més tardana és l'Alegoria de [[~~Carlos~~ III]] acompanyat de la Justícia i la Prudència en el [[Palau de Justícia|Palau de Justícia de Valéncia]], que mostra un estil ya més propenc al neoclassicisme.

Com a imaginer en [[fusta]], destacà en la Verge de Portacoeli de la [[Catedral de Valéncia]], la de Sant Pere Alcántara en el [[convent de Sant Pasqual de Vilarreal]] i les talles de Sant Jerònim i Sant Francesc adorant al Crucifix.

En totes elles s'identifica en el barroc final, a voltes classificat com a rococó. De data més tardana és l'Alegoria de [[Carles III]] acompanyat de la Justícia i la Prudència en el [[Palau de Justícia|Palau de Justícia de Valéncia]], que mostra un estil ya més propenc al neoclassicisme.

== Vore també ==

Llínea 30:

Llínea 32:

== Referències ==

* Gran Enciclopedia Valenciana, ~~reproducida~~ en Valencia-Personajes

* ''[[Gran Enciclopedia de la Región Valenciana]]'' (Mas-Ivars Editores, 12 toms, [[1973]]), reproduïda en "Valencia-Personajes".

== Enllaços externs ==

Llínea 41:

Llínea 44:

[[Categoria:Escultors]]

[[Categoria:Escultors valencians]]

[[Categoria:Sigle XVIII]]

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 }}
-'''Ignaci Vergara Gimeno''' ([[Valéncia]], [[1715]] - † [[13 d'abril]] de [[1776]]) va ser un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]], d'estil barroc final.
+'''Ignaci Vergara Gimeno''' ([[Valéncia]], [[1715]] - † [[13 d'abril]] de [[1776]]) fon un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]], d'estil barroc final.
 == Biografia ==
-Va realisar el seu aprenentage en el taller del seu pare, el també escultor [[Francesc Vergara|Francisco Vergara]] el major, junt al seu germà [[Josep Vergara|José Vergara Gimeno]], que va desenrollar la seua carrera com a pintor. Atres influències en la seua formació varen ser les d'Evaristo Muñoz i Konrad Rudolf.
+Realisà el seu aprenentage en el taller de son pare, el també escultor [[Francesc Vergara|Francisco Vergara, el major]], junt al seu germà [[Josep Vergara|José Vergara Gimeno]], que va desenrollar la seua carrera com a pintor. Atres influències en la seua formació varen ser les d'[[Evaristo Muñoz]] i [[Konrad Rudolf]].
-Va ser fundador i director general de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, posteriorment [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] i Escola de les Nobles Arts en [[Valéncia]]; i acadèmic de mèrit de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando]] (Madrit).
+Fon fundador i director general de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, posteriorment [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] i Escola de les Nobles Arts en [[Valéncia]]; i acadèmic de mèrit de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando]] (Madrit).
 [[File:Cristo yacente - Ignacio Vergara Gimeno.JPG|thumb|Crist jacent (Escultura d'Ignaci Vergara Gimeno)]]
-La seua obra més important és la portada del [[Palau del Marqués de Dosaigües]] (Valéncia, [[1744]]), la traça arquitectònica del qual és d'[[Hipòlit Rovira]]. Unes atres, totes elles en pedra, són el grup escultòric ''Àngels venerant a María'' de la portada de la [[Catedral de Valéncia]], les imàgens de l'iglésia de les Escoles Pies (Sant Joaquín, Sant Josep i el Chiquet i Santa Ana i la Verge en l'exterior i els quatre evangelistes sobre l'altar major), l'image de Sant Antoni Abat de la portada de l'iglésia de Sant Martín i l'image de Sant Bruno de la capella de l'[[Universitat de Valéncia]]. Com a imaginer en [[fusta]], va destacar en la Verge de Portacoeli de la Catedral de Valéncia, la de Sant Pere Alcántara en el convent de Sant Pasqual de Vilarreal i les talles de Sant Jerònim i Sant Francesc adorant al Crucifix.
+La seua obra més important és la portada del [[Palau del Marqués de Dosaigües]] (Valéncia, [[1744]]), la traça arquitectònica del qual és d'[[Hipòlit Rovira]]. Unes atres, totes elles en pedra, són el grup escultòric ''Àngels venerant a María'' de la portada de la [[Catedral de Valéncia]], les imàgens de l'iglésia de les Escoles Pies (Sant Joaquim, Sant Josep i el Chiquet i Santa Ana i la Verge en l'exterior i els quatre evangelistes sobre l'altar major), l'image de Sant Antoni Abat de la portada de l'iglésia de Sant Martí i l'image de Sant Bruno de la capella de l'[[Universitat de Valéncia]] (UV).
-En totes elles s'identifica en el barroc final, a voltes classificat com a rococó. De data més tardana és l'Alegoria de [[Carlos III]] acompanyat de la Justícia i la Prudència en el [[Palau de Justícia|Palau de Justícia de Valéncia]], que mostra un estil ya més propenc al neoclassicisme.
+Com a imaginer en [[fusta]], destacà en la Verge de Portacoeli de la [[Catedral de Valéncia]], la de Sant Pere Alcántara en el [[convent de Sant Pasqual de Vilarreal]] i les talles de Sant Jerònim i Sant Francesc adorant al Crucifix.
+En totes elles s'identifica en el barroc final, a voltes classificat com a rococó. De data més tardana és l'Alegoria de [[Carles III]] acompanyat de la Justícia i la Prudència en el [[Palau de Justícia|Palau de Justícia de Valéncia]], que mostra un estil ya més propenc al neoclassicisme.
 == Vore també ==
@@ Llínea 30: / Llínea 32: @@
 == Referències ==
-* Gran Enciclopedia Valenciana, reproducida en Valencia-Personajes
+* ''[[Gran Enciclopedia de la Región Valenciana]]'' (Mas-Ivars Editores, 12 toms, [[1973]]), reproduïda en "Valencia-Personajes".
 == Enllaços externs ==
@@ Llínea 41: / Llínea 44: @@
 [[Categoria:Escultors]]
 [[Categoria:Escultors valencians]]
+[[Categoria:Sigle XVIII]]