Diferència entre les revisions de "Friedrich Hayek"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Friedrich August von Hayek''' ([[Viena]], [[Aústria]], [[8 de maig]] de [[1899]] - † [[Friburc]], [[Alemània]], [[23 de març]] de [[1992]]) fon un economiste, juriste i filòsof austríac, guanyador del [[Premis Nobel|Premi Nobel d'Economia]] en l'any [[1974]]. | {{Biografia| | ||
| nom = Friedrich August von Hayek | |||
| image = | |||
| peu = | |||
| nacionalitat = [[Aústria|Austriaca]] | |||
| ocupació = Economiste, juriste i filòsof. | |||
| data_naix = [[8 de maig]] de [[1899]] | |||
| lloc_naix = [[Viena]], [[Aústria]] | |||
| data_mort = [[23 de març]] de [[1992]] | |||
| lloc_mort = [[Friburc]], [[Alemània]] | |||
}} | |||
'''Friedrich August von Hayek''', conegut com '''Friedrich Hayek''' ([[Viena]], [[Aústria]], [[8 de maig]] de [[1899]] - † [[Friburc]], [[Alemània]], [[23 de març]] de [[1992]]) fon un economiste, juriste i filòsof austríac, guanyador del [[Premis Nobel|Premi Nobel d'Economia]] en l'any [[1974]]. | |||
Exponent de l'Escola Austríaca, era discípul de [[Friedrich von Wieser]] i de [[Ludwig von Mises]]. És conegut principalment per la seua defensa del [[lliberalisme]] i per les seues crítiques a l'[[economia planificada]] i al [[socialisme]], el qual i com sosté en ''Camí de servitut'', considera un perill per a la llibertat individual que conduïx al [[totalitarisme]]. Diverses fonts sostenen que va defendre dictadures com a vehícul per a instaurar mides lliberals, encara que hi ha opinions d'adherents seus que sostenen lo contrari. | Exponent de l'Escola Austríaca, era discípul de [[Friedrich von Wieser]] i de [[Ludwig von Mises]]. És conegut principalment per la seua defensa del [[lliberalisme]] i per les seues crítiques a l'[[economia planificada]] i al [[socialisme]], el qual i com sosté en ''Camí de servitut'', considera un perill per a la llibertat individual que conduïx al [[totalitarisme]]. Diverses fonts sostenen que va defendre dictadures com a vehícul per a instaurar mides lliberals, encara que hi ha opinions d'adherents seus que sostenen lo contrari. | ||