Diferència entre les revisions de "Concha Piquer"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
=== La tornada a Espanya === | === La tornada a Espanya === | ||
[[Image:Casa Piquer.jpg|thumb|250px|'''Casa Natalícia de Concha Piquer''', en el Carrer | [[Image:Casa Piquer.jpg|thumb|250px|'''Casa Natalícia de Concha Piquer''', en el Carrer Ruaya de [[Valéncia]], hui en dia es un museu dedicat a l'artista valenciana]] | ||
Va tornar a Espanya, on va actuar en el Teatre Romea de Madrid i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de Benito Perojo. Va seguir en ''La bodega'' (1930, Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' (1935, Fernando Roldán), ''La Dolores'' (1940, [[Florián Rey]]), ''Filigrana'' (1949, Luis Marquina) i ''Me casé con una estrella'' (1951, Luis César Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el torero [[Antonio Márquez]], pare de la seu filla [[Concha Márquez Piquer]]. Conegué al poeta i lletriste Rafael de León i junt en Antonio Quintero i el mestre Manuel López-Quiroga y Miquel, crearen una serie d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons son "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya. | Va tornar a Espanya, on va actuar en el Teatre Romea de Madrid i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de Benito Perojo. Va seguir en ''La bodega'' (1930, Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' (1935, Fernando Roldán), ''La Dolores'' (1940, [[Florián Rey]]), ''Filigrana'' (1949, Luis Marquina) i ''Me casé con una estrella'' (1951, Luis César Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el torero [[Antonio Márquez]], pare de la seu filla [[Concha Márquez Piquer]]. Conegué al poeta i lletriste Rafael de León i junt en Antonio Quintero i el mestre Manuel López-Quiroga y Miquel, crearen una serie d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons son "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
Concha Piquer sempre viajava en un montó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Per tot açò es va acunyar l'expressió "el baül de la Piquer".<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080217/vida-ocio/caracoles-baul-piquer-20080217.html Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008]</ref> | Concha Piquer sempre viajava en un montó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Per tot açò es va acunyar l'expressió "el baül de la Piquer".<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080217/vida-ocio/caracoles-baul-piquer-20080217.html Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008]</ref> | ||
En les [[Falles]] de Valéncia de 2008 se li va dedicar un [[ninot]] en el que apareixia la famosa artista junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de Dèu". El "Ninot" pertanyia a la Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal i fon triat com el | En les [[Falles]] de [[Valéncia]] de 2008 se li va dedicar un [[ninot]] en el que apareixia la famosa artista junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de Dèu". El "[[Ninot]]" pertanyia a la Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal i fon triat com el [[Ninot indultat]] de les [[Falles]] de 2008, convertint-se aixina en l'única figura que es va salvar de les flames. | ||
<ref>{{Cita web| | <ref>{{Cita web| | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
== Vore també == | |||
[[Casa museu Concha Piquer]] | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||