Diferència entre les revisions de "Moros i Cristians" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 5:

== Orígens ==

Per a trobar els orígens de la Festa de '''Moros i Cristians''', hem de remontar-mos fins a l'Edat Mija i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal es representava en forma de dansa. Aixina, després la guerra de [[Reconquista]], el be i el mal es representa en els cristians i els moros.

Per a trobar els orígens de la Festa de '''Moros i Cristians''', hem de remontar-mos fins a l'[[Edat Mija]] i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal es representava en forma de dansa. Aixina, després la guerra de [[Reconquista]], el be i el mal es representa en els cristians i els moros.

Pero sense cap dubte és a finals del [[sigle XVIII]] i principis del XIX, quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.

Pero sense cap dubte és a finals del [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]], quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.

==Festa==

Llínea 14:

*Dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutats, com és el cas d'[[Ontinyent]], este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.

El participants es dividixen en dos bandos moros i cristians (en Toledo, per eixemple, apareix també el bando Jueu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de [[Fontanars dels Alforins]])

El participants es dividixen en dos bandos moros i cristians (en [[Toledo]], per eixemple, apareix també el bando Jueu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de [[Fontanars dels Alforins]])

==Música==

Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven.

En l'any 1882 l'autor d'[[Alcoy]] [[Juan Cantó Francés]] (1856-1908) escriu [[Mahomet]], un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble [[Moro Guerrer]] de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel Ferrando Gonzàlez ]](1840-1908) fora escrit en anterioritat.

En l'[[any]] [[1882]] l'autor d'[[Alcoy]] [[Juan Cantó Francés]] ([[1856]]-[[1908]]) escriu [[Mahomet]], un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble [[Moro Guerrer]] de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel Ferrando Gonzàlez ]]([[1840]]-1908) fora escrit en anterioritat.

[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 == Orígens ==
-Per a trobar els orígens de la Festa de '''Moros i Cristians''', hem de remontar-mos  fins a l'Edat Mija i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal es representava en forma de dansa. Aixina, després la guerra de [[Reconquista]], el be i el mal es representa en els cristians i els moros.
+Per a trobar els orígens de la Festa de '''Moros i Cristians''', hem de remontar-mos  fins a l'[[Edat Mija]] i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal es representava en forma de dansa. Aixina, després la guerra de [[Reconquista]], el be i el mal es representa en els cristians i els moros.
-Pero sense cap dubte és a finals del [[sigle XVIII]] i principis del XIX, quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.
+Pero sense cap dubte és a finals del [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]], quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.
 ==Festa==
@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 *Dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutats, com és el cas d'[[Ontinyent]], este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.
-El participants es dividixen en dos bandos moros i cristians (en Toledo, per eixemple, apareix també el bando Jueu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de [[Fontanars dels Alforins]])
+El participants es dividixen en dos bandos moros i cristians (en [[Toledo]], per eixemple, apareix també el bando Jueu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de [[Fontanars dels Alforins]])
 ==Música==
 Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven.
-En l'any 1882 l'autor d'[[Alcoy]] [[Juan Cantó Francés]] (1856-1908) escriu [[Mahomet]], un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble [[Moro Guerrer]] de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel Ferrando Gonzàlez ]](1840-1908) fora escrit en anterioritat.
+En l'[[any]] [[1882]] l'autor d'[[Alcoy]] [[Juan Cantó Francés]] ([[1856]]-[[1908]]) escriu [[Mahomet]], un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble [[Moro Guerrer]] de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel Ferrando Gonzàlez ]]([[1840]]-1908) fora escrit en anterioritat.
 [[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]