Canvis

3474 bytes afegits ,  7 abril
sense resum d'edició
Llínea 18: Llínea 18:     
Una vegada acabada la guerra, en vintisset anys, patí una época d'adversitats i tristor. Recobrà la felicitat al declarar-se a la que seria sa muller i, en renovades ilusions, tingué la sòrt de mamprendre l'activitat laboral en el taller d'imagineria religiosa de l'excelent mestre [[Joan Castellano Bay]]. Quan acabava la jornada laboral, i donades les penúries de l'época, es dedicà a fer [[falles]], fent la primera per al carrer General Moscardó de Burjassot. Cada vegada s'integrà més en este món i en este treball, coneixent i relacionat-se en els millors artistes fallers del moment.
 
Una vegada acabada la guerra, en vintisset anys, patí una época d'adversitats i tristor. Recobrà la felicitat al declarar-se a la que seria sa muller i, en renovades ilusions, tingué la sòrt de mamprendre l'activitat laboral en el taller d'imagineria religiosa de l'excelent mestre [[Joan Castellano Bay]]. Quan acabava la jornada laboral, i donades les penúries de l'época, es dedicà a fer [[falles]], fent la primera per al carrer General Moscardó de Burjassot. Cada vegada s'integrà més en este món i en este treball, coneixent i relacionat-se en els millors artistes fallers del moment.
 +
 +
Conscient de que els monuments fallers tenien una vida molt efímera i requerien tant de treball i esforç, acabà per no encaixar en este món donada la seua sensibilitat artística. Fon una sòrt que tinguera la fortuna de trobar-se en el seu antic mestre i que este li oferira tornar a la seua activitat artística. De nou en el seu antic taller, situat en el carrer Comte d'Almodovar, 4, un obrador que en el barri gojava de gran prestigi, anà relacionant-se novament en el món de l'art religiós i en escultors i imaginers de gran pretigi.
 +
 +
Per una atra banda fea treballs particulars, com el retaule de l'Immaculada -dorat en or fi- en l'Iglésia del Carme, cinc retaules en argent policromat en els Sants Joans de Valéncia, una Mare de Deu dels Desamparats per a l'Ajuntament de Valéncia (image que està en una capella d'una finca de la Devesa del Saler).
 +
 +
Menció a banda mereix la decoració feta en or fi en l'image de la [[Mare de Déu dels Desamparats]], “La Pelegrina”, tallada per l'escultor [[Octavi Vicent]], que ix en processó tots els anys. Tambe intervingue en el dorat i policromat dels quatre àngels del Camaril de la Patrona en la Real Basilica que, en actitut d'ofrena a la Patrona, porten en les mans, cadascu d'ells, un dels escuts representatius del [[Regne de Valéncia]]: el del Regne i els de les ciutats d'[[Alacant]], [[Castelló]] i [[Valéncia]]. També feu la decoració, en l'Iglésia de Sant Joan de l'Hospital de Valéncia, de l'image titular tallada en pedra per l'escultor [[Esteve Edo]], obra en estil romànic, a l'igual que la taula-altar de la mateixa image. Restaurà la part dreta de l'entrada principal del Saló Dorat del [[Palau de la Generalitat]]. La reparació de la part del treginat en fusta fon feta pel talliste i amic seu [[Vicent Ibañez]] i ell s'encarregà de la seua decoracio i policromat.
 +
 +
Josep Barat també participà en diversos certàmens i concursos, obtenint premis i reconeiximents en [[Moncada]], [[Sogorp]] i [[Burjassot]]; en esta, que fon ya la seua localitat de residencia, obtingue dos premis de cartell per a les festes de Sant Roc ([[1948]] i [[1949]]), i un atre pel que elaborà per a la celebracio de les Bodes d'Argent de la Coronació de la Mare de Deu de la Cabeça.
 +
 +
Concorregué en la seua obra pictorica en Sevilla, Granada, Palma de Mallorca, Castelló, Alcoy, Alacant, Madrit, Sogorp, Altea, Valéncia, Moncada i Burjassot. El seu estil mai s'apartà dels cànons clàssics i la seua obra més significativa té com motiu els interiors.
 +
 +
Els seus merits professionals feren que li oferiren i ocupara una plaça de professor interí en l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Valéncia, concretament de mestre del taller de “dorat i policromia”, que era la seua especialitat. Era en aquella época director de l'Escola [[Jenaro Lahuerta López]]. Barat acceptà molt complagut eixercint de docent durant quatre anys. En [[1967]] fon nomenat Mestre de Dorat i Policromat en oposició guanyada en el concurs lliure celebrat en Madrit. Durant díhuit anys ocupà este càrrec en una gran vocació, agotant l'edat de jubilació com a funcionari als setanta anys, el 8 de setembre de 1982. Concretament els alumnes de l'últim curs que va impartir (1981-82) foren els de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Burjassot.
 +
 +
== Referències ==
 +
 +
* Josep Barat Novella (Activitat "Tots els dies 9", 10 de juliol de 2016, organisada per Convenció Valencianista)
31 925

edicions