31 925
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Una vegada acabada la guerra, en vintisset anys, patí una época d'adversitats i tristor. Recobrà la felicitat al declarar-se a la que seria sa muller i, en renovades ilusions, tingué la sòrt de mamprendre l'activitat laboral en el taller d'imagineria religiosa de l'excelent mestre [[Joan Castellano Bay]]. Quan acabava la jornada laboral, i donades les penúries de l'época, es dedicà a fer [[falles]], fent la primera per al carrer General Moscardó de Burjassot. Cada vegada s'integrà més en este món i en este treball, coneixent i relacionat-se en els millors artistes fallers del moment.
Una vegada acabada la guerra, en vintisset anys, patí una época d'adversitats i tristor. Recobrà la felicitat al declarar-se a la que seria sa muller i, en renovades ilusions, tingué la sòrt de mamprendre l'activitat laboral en el taller d'imagineria religiosa de l'excelent mestre [[Joan Castellano Bay]]. Quan acabava la jornada laboral, i donades les penúries de l'época, es dedicà a fer [[falles]], fent la primera per al carrer General Moscardó de Burjassot. Cada vegada s'integrà més en este món i en este treball, coneixent i relacionat-se en els millors artistes fallers del moment.
Conscient de que els monuments fallers tenien una vida molt efímera i requerien tant de treball i esforç, acabà per no encaixar en este món donada la seua sensibilitat artística. Fon una sòrt que tinguera la fortuna de trobar-se en el seu antic mestre i que este li oferira tornar a la seua activitat artística. De nou en el seu antic taller, situat en el carrer Comte d'Almodovar, 4, un obrador que en el barri gojava de gran prestigi, anà relacionant-se novament en el món de l'art religiós i en escultors i imaginers de gran pretigi.
Per una atra banda fea treballs particulars, com el retaule de l'Immaculada -dorat en or fi- en l'Iglésia del Carme, cinc retaules en argent policromat en els Sants Joans de Valéncia, una Mare de Deu dels Desamparats per a l'Ajuntament de Valéncia (image que està en una capella d'una finca de la Devesa del Saler).
Menció a banda mereix la decoració feta en or fi en l'image de la [[Mare de Déu dels Desamparats]], “La Pelegrina”, tallada per l'escultor [[Octavi Vicent]], que ix en processó tots els anys. Tambe intervingue en el dorat i policromat dels quatre àngels del Camaril de la Patrona en la Real Basilica que, en actitut d'ofrena a la Patrona, porten en les mans, cadascu d'ells, un dels escuts representatius del [[Regne de Valéncia]]: el del Regne i els de les ciutats d'[[Alacant]], [[Castelló]] i [[Valéncia]]. També feu la decoració, en l'Iglésia de Sant Joan de l'Hospital de Valéncia, de l'image titular tallada en pedra per l'escultor [[Esteve Edo]], obra en estil romànic, a l'igual que la taula-altar de la mateixa image. Restaurà la part dreta de l'entrada principal del Saló Dorat del [[Palau de la Generalitat]]. La reparació de la part del treginat en fusta fon feta pel talliste i amic seu [[Vicent Ibañez]] i ell s'encarregà de la seua decoracio i policromat.
Josep Barat també participà en diversos certàmens i concursos, obtenint premis i reconeiximents en [[Moncada]], [[Sogorp]] i [[Burjassot]]; en esta, que fon ya la seua localitat de residencia, obtingue dos premis de cartell per a les festes de Sant Roc ([[1948]] i [[1949]]), i un atre pel que elaborà per a la celebracio de les Bodes d'Argent de la Coronació de la Mare de Deu de la Cabeça.
Concorregué en la seua obra pictorica en Sevilla, Granada, Palma de Mallorca, Castelló, Alcoy, Alacant, Madrit, Sogorp, Altea, Valéncia, Moncada i Burjassot. El seu estil mai s'apartà dels cànons clàssics i la seua obra més significativa té com motiu els interiors.
Els seus merits professionals feren que li oferiren i ocupara una plaça de professor interí en l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Valéncia, concretament de mestre del taller de “dorat i policromia”, que era la seua especialitat. Era en aquella época director de l'Escola [[Jenaro Lahuerta López]]. Barat acceptà molt complagut eixercint de docent durant quatre anys. En [[1967]] fon nomenat Mestre de Dorat i Policromat en oposició guanyada en el concurs lliure celebrat en Madrit. Durant díhuit anys ocupà este càrrec en una gran vocació, agotant l'edat de jubilació com a funcionari als setanta anys, el 8 de setembre de 1982. Concretament els alumnes de l'últim curs que va impartir (1981-82) foren els de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Burjassot.
== Referències ==
* Josep Barat Novella (Activitat "Tots els dies 9", 10 de juliol de 2016, organisada per Convenció Valencianista)