Diferència entre les revisions de "Manuel Broseta Pont"
Sin resumen de edición |
|||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Manuel Broseta Pont''' ([[Banyeres de Mariola]], [[1932]] - † [[Valéncia]], [[1992]]). Catedràtic de Dret Mercantil i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fon el fundador de la firma d'advocats que porta el seu | '''Manuel Broseta Pont''' ([[Banyeres de Mariola]], [[1932]] - † [[Valéncia]], [[1992]]). Catedràtic de Dret Mercantil i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fon el fundador de la firma d'advocats que porta el seu llinage, '''Broseta'''. | ||
El [[15 de giner]] de [[1992]], fon assessinat per la banda terrorista [[ETA]]. | El [[15 de giner]] de [[1992]], fon assessinat per la banda terrorista [[ETA]]. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Manuel Broseta va nàixer en la població de Banyeres de Mariola, comarca de [[L'Alcoyà]], ya que el seu pare, fuster procedent de Valéncia, va ser desterrat per les seues idees socialistes. Allí fon a on el seu pare es va casar i varen nàixer els seus fills. | Manuel Broseta va nàixer en la població de Banyeres de Mariola, comarca de [[L'Alcoyà]], ya que el seu pare, fuster procedent de Valéncia, va ser desterrat per les seues idees socialistes. Allí fon a on el seu pare es va casar i varen nàixer els seus fills. | ||
Llicenciat en Dret per l'[[Universitat Lliterària de Valéncia]] ([[1955]]), formà part de la càtedra del professor Garrigues en l'Universitat de Madrit, a on es doctorà en [[1959]], i amplià la seua formació en ciutats com [[Dijon]], [[Grenoble]], [[Bonn]], [[Londres]] (London School of Economics) i [[Roma]] (Institut Jurídic Espanyol de Roma). | |||
Destacat partícip en la política tant valenciana com a nacional. Es va convertir en un dels principals assessors del president preautonòmic [[Josep Lluís Albiñana]]. Aixina mateix va ocupar un escany de Senador per Valéncia entre els anys [[1979]] i [[1982]], en les files del partit polític de la [[UCD]]. Durant els anys [[1980]] i [[1982]] ocupà la Secretaria d'Estat per a les Comunitats Autònomes, des d'a on va impulsar els treballs per a l'aprovació de la majoria dels estatuts d'autonomia, entre ells, el de la [[Comunitat Valenciana]], en la discussió parlamentària de la qual va participar activament. | Destacat partícip en la política tant valenciana com a nacional. Es va convertir en un dels principals assessors del president preautonòmic [[Josep Lluís Albiñana]]. Aixina mateix va ocupar un escany de Senador per Valéncia entre els anys [[1979]] i [[1982]], en les files del partit polític de la [[UCD]]. Durant els anys [[1980]] i [[1982]] ocupà la Secretaria d'Estat per a les Comunitats Autònomes, des d'a on va impulsar els treballs per a l'aprovació de la majoria dels estatuts d'autonomia, entre ells, el de la [[Comunitat Valenciana]], en la discussió parlamentària de la qual va participar activament. | ||
| Llínea 63: | Llínea 63: | ||
''Broseta hubiera sido absolutamente distinto. Zaplana fue fundamentalmente un político ambicioso que supo transmitir a la sociedad su propia ambición. Broseta hubiera sido un presidente que hubiera transmitido a la sociedad valenciana la conciencia de sociedad valenciana. Quizá hubiera sido menos espectacular que Zaplana en sus acciones pero habría conseguido que esta sociedad tuviera unas raíces potentes.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.210)}} | ''Broseta hubiera sido absolutamente distinto. Zaplana fue fundamentalmente un político ambicioso que supo transmitir a la sociedad su propia ambición. Broseta hubiera sido un presidente que hubiera transmitido a la sociedad valenciana la conciencia de sociedad valenciana. Quizá hubiera sido menos espectacular que Zaplana en sus acciones pero habría conseguido que esta sociedad tuviera unas raíces potentes.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.210)}} | ||
== Reconeiximents == | |||
Actualment l'Institut d'Ensenyança Secundària de Banyeres porta el seu nom. També existix una fundació que porta el seu nom ''Fundación profesor Manuel Broseta''. | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://www.broseta.com/manuel-broseta-pont/ Pàgina web de Manuel Broseta] | |||
* [http://www.senado.es/web/composicionorganizacion/senadores/composicionsenado/fichasenador/index.html?legis=1&id1=11741 Ficha de Manuel Broseta en el Senat] | * [http://www.senado.es/web/composicionorganizacion/senadores/composicionsenado/fichasenador/index.html?legis=1&id1=11741 Ficha de Manuel Broseta en el Senat] | ||
* [https://elpais.com/diario/1992/01/16/espana/695516420_850215.html ETA asesina en Valencia de un tiro en la nuca al consejero de Estado Manuel Broseta - El País] | * [https://elpais.com/diario/1992/01/16/espana/695516420_850215.html ETA asesina en Valencia de un tiro en la nuca al consejero de Estado Manuel Broseta - El País] | ||