Josep Lluís Albiñana
| Josep Lluís Albiñana i Olmos | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juge i polític | ||
| Naiximent: | 25 d'abril de 1943 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Josep Lluís Albiñana i Olmos (Valéncia, 25 d'abril de 1943) és un juge i polític valencià d'ideologia pancatalanista, en l'actualitat està jubilat.
Josep Lluís Albiñana fon el primer president del Consell de les Forces Polítiques del País Valencià (sic), Consell Preautonòmic del País Valencià (sic), orgue preautonòmic embrió de la futura Generalitat Valenciana, entre 1978 i 1979. Membre del PSPV-PSOE. Ha segut juge de vigilància penitenciària, magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona i en l'actualitat es troba jubilat.
Biografia[editar | editar còdic]
Ingressà en el PSOE-PV en l'any 1975, sent nomenat membre de la Comissió Eixecutiva Federal resultant del seu XXVI Congrés. Fon el cap de llista del PSOE-PV per Valéncia al Congrés dels Diputats en 1977. En 1978 fon elegit pel Plenari de Parlamentaris del País Valencià (sic) president del Consell del País Valencià (sic), institució creada el 17 de març de 1978 per un real decret-llei firmat pel Rei d'Espanya i el president del govern espanyol, en el que s'aprovava el règim preautonòmic del País Valencià (sic).
Des de la presidència del Consell Preautonòmic va impulsar una política de compromís polític entre els diferents partits en representació parlamentària. En este sentit el president Albiñana va adoptar, com a programa d'actuació, els acorts entre la Junta Democràtica del País Valencià (sic) i el Consell democràtic del País Valencià (sic) de juny de 1976, a l'hora de constituir la Taula de Forces Polítiques i Sindicals per a la «ruptura democràtica». En abril de 1979 va renunciar a la presidència del Consell Preautonòmic davant la falta de respal de la direcció del ya PSPV-PSOE, el secretari general del qual era Joan Pastor.
Va tornar a ocupar este càrrec breument, pero en decembre de 1979 -quan els socialistes, dirigits esta volta ya per Joan Lerma, es varen retirar del Consell en protesta per la paralisació del procés autonòmic- ho va abandonar definitivament. Li succeiria en el càrrec Enrique Monsonís. Albiñana va dimitir el 22 de decembre d'eixe any, i també entregaria el carnet del PSPV i l'acta de diputat del PSOE, el número un per Valéncia.
En l'any 2015 va tornar a la política, presentant-se a les Eleccions generals d'Espanya de 2015 com a número 1 al Senat per la província de Valéncia per la coalició Compromís-Podemos-És el moment.
En l'any 2019 es presenta com a cap de llista pel partit ERPV (Esquerra Republicana del País Valencià), filial del partit polític català ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), per la circunscripció de la província de Castelló a les Corts Valencianes.
Batalla de Valéncia[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Batalla de Valéncia.
Josep Lluís Albiñana fon un dels personages més representatius del conflicte identitari valencià denominat Batalla de Valéncia, que enfrontà a la societat valenciana durant la Transició Espanyola, caracterisat per una notable conflictivitat i violència, i que provocà una fractura política i social en la Comunitat Valenciana que encara perdura.
Josep Lluís Albiñana, sent president del govern preautonòmic, oficialisà la bandera quadribarrada en l'escut del Consell en el centre, denominada pel valencianisme com la Màrfega, i la denominació per al territori valencià com a País Valencià.