Canvis

Plini fon capaç de compaginar estes activitats en els seus propis estudis, els quals no abandonà, tal com afirma [[Plini el Jove]] en un fragment, a on explica les seues costums i hàbits diaris.<ref name="CECILI">CECILI SEGON, Plini. ''Lletres''. Barcelona : Fundació Bernat Metge, 1927. 2 v. Text revisat i traducció de Marçal Olivar.</ref>  (Ep. 3,5,9, ss):

Plini fon capaç de compaginar estes activitats en els seus propis estudis, els quals no abandonà, tal com afirma [[Plini el Jove]] en un fragment, a on explica les seues costums i hàbits diaris.<ref name="CECILI">CECILI SEGON, Plini. ''Lletres''. Barcelona : Fundació Bernat Metge, 1927. 2 v. Text revisat i traducció de Marçal Olivar.</ref>  (Ep. 3,5,9, ss):

''"[9] Abans de fer-se clar anava a vore l'emperador Vespasià -- ya que este també aprofitava les nits, -- per tal d'eixercir el càrrec que li havia segut assignat. De tornada a casa, el restant del temps es lliurava als estudis. [10] Despuix del dinar -- que ell prenia, entre dia, llauger i de fàcil digestió, a la manera dels antics, -- en l'estiu, si li vagava, jeia al sol, li era llegit un llibre, i anotava i extractava. Cert, no llegí ell res que no extractarà. Solia també dir que no hi havia llibre tan dolent que no fora de profit en alguna de les seues parts. [11] Una volta s'havia assolejat, la major part dels dies es rentava en aigua freda, despuix tastava alguna cosa i dormia una miqueta. Tot seguit, com si haguera començat una atra jornada, treballava fins a l'hora de sopar. Durant el sopar llegia un llibre i prenia notes, i això de correguda. [12] Em ve a la memòria que, com un dels seus amics, per tal com un llector recitava malament, interrompé la llectura i demanara de tornar a escomençar, el meu tio li digué: "¿Ho havies entés, veritat?" I com ell assentia: "Llavors, ¿per qué interrompies? Hem perdut ben be deu ralles per esta interrupció teua." Tan gran era el seu aprofitament del temps!''

''"[9] Abans de fer-se clar anava a vore l'emperador Vespasià -- ya que este també aprofitava les nits, -- per tal d'eixercir el càrrec que li havia segut assignat. De tornada a casa, el restant del temps es lliurava als estudis. [10] Despuix del dinar -- que ell prenia, entre dia, llauger i de fàcil digestió, a la manera dels antics, -- en l'estiu, si li vagava, jeia al sol, li era llegit un llibre, i anotava i extractava. Cert, no llegí ell res que no extractarà. Solia també dir que no hi havia llibre tan dolent que no fora de profit en alguna de les seues parts. [11] Una volta s'havia assolejat, la major part dels dies es rentava en aigua freda, despuix tastava alguna cosa i dormia una miqueta. Tot seguit, com si haguera començat una atra jornada, treballava fins a l'hora de sopar. Durant el sopar llegia un llibre i prenia notes, i això de correguda. [12] Em ve a la memòria que, com un dels seus amics, per tal com un llector recitava malament, interrompé la llectura i demanara de tornar a escomençar, el meu tio li digué: "¿Ho havies entés, veritat?" I com ell assentia: "Llavors, ¿per qué interrompies? Hem perdut ben be deu ralles per esta interrupció teua." Tan gran era el seu aprofitament del temps!''

''13. Mentrestant, en la montanya del Vesuvi relluïen, en mants indrets, flamarades amplíssimes i encesors elevades, l'esclat i la claror de les quals era accentuada per les tenebres de la nit. Ell no es cansava de repetir, per dona remei a l'espant, que allò eren fogaines dels llauradors deixades a causa de la sotragada i villes abandonades que cremavan en la solitut. Llavors se n'anà a dormir, i dormí, certament, del son més verdader [...]. [14] Pero el pati, pel qual hom anava a la cambra, començava ya a omplir-se totalment de cendra i de pedruscall que, per poc que hom s'haguera entretengut al cubícul, eixir-ne hauria segut impossible. Deixondit, ix i va a reunir-se en Pomponià i els atres que havien estat en vella. [15] Deliberen tots plegats si romandran baix sostre o si vagaran pel ras. Perqué els bastiments eren remoguts per freqüents i amples sotragades; i desplaçats de llur fonament, ara d'ací, ara d'allà, hauríeu dit que se n'anaven o venien. [16] Per contra, al ras, per be que llaugera i esmicoladissa, era de témer la caiguda de la pedruscalla. La Comparació de tots els perills [...]. [17] [...] Plagué a hom d'anar a la plaja i de vore de la vora qué permetia el mar, el qual persistia desert i contrari. [18] Allà, ajaient-se sobre un llançol, estés demanà i begué aigua fresca, per dos vegades. Despuix les flames, i, precursora de les flames la sentor del sofre, posen els atres en fuga i el desperten. [19] S'aixecà estantolant-se entre dos serfs i tot seguit caigué a plom, segons que Yo deduïxc, per tal com la calija massa espessa li tapà la respiració i li clogué l'estòmec, el qual tenia per natura delicat i estret i provocat a freqüents vòmits. [20] Quan tornà a fer-se clar -- este era el tercer dia d'ençà que ell havia cessat de vore-hi -- el seu cos fon trobat sancer, intacte, vestit tal com anava: pel posat més semblava dormir que no estar mort. >>''

''13. Mentrestant, en la montanya del Vesuvi relluïen, en mants indrets, flamarades amplíssimes i encesors elevades, l'esclat i la claror de les quals era accentuada per les tenebres de la nit. Ell no es cansava de repetir, per dona remei a l'espant, que allò eren fogaines dels llauradors deixades a causa de la sotragada i villes abandonades que cremavan en la solitut. Llavors se n'anà a dormir, i dormí, certament, del son més verdader [...]. [14] Pero el pati, pel qual hom anava a la cambra, començava ya a omplir-se totalment de cendra i de pedruscall que, per poc que hom s'haguera entretengut al cubícul, eixir-ne hauria segut impossible. Deixondit, ix i va a reunir-se en Pomponià i els atres que havien estat en vella. [15] Deliberen tots plegats si romandran baix sostre o si vagaran pel ras. Perqué els bastiments eren remoguts per freqüents i amples sotragades; i desplaçats de llur fonament, ara d'ací, ara d'allà, hauríeu dit que se n'anaven o venien. [16] Per contra, al ras, per be que llaugera i esmicoladissa, era de témer la caiguda de la pedruscalla. La Comparació de tots els perills [...]. [17] [...] Plagué a hom d'anar a la plaja i de vore de la vora qué permetia el mar, el qual persistia desert i contrari. [18] Allà, ajaient-se sobre un llançol, estés demanà i begué aigua fresca, per dos vegades. Despuix les flames, i, precursora de les flames la sentor del sofre, posen els atres en fuga i el desperten. [19] S'aixecà estantolant-se entre dos serfs i tot seguit caigué a plom, segons que Yo deduïxc, per tal com la calija massa espessa li tapà la respiració i li clogué l'estòmec, el qual tenia per natura delicat i estret i provocat a freqüents vòmits. [20] Quan tornà a fer-se clar -- este era el tercer dia d'ençà que ell havia cessat de vore-hi -- el seu cos fon trobat sancer, intacte, vestit tal com anava: pel posat més semblava dormir que no estar mort. >>''

L'episodi de la mort de Plini el Vell es data en el 22 d'agost de l’any 79, quan este contava en 56 anys.<ref>OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL. ''Història Natural.'' Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.12 - 13</ref>També hi ha una atra hipòtesis sobre la seua defunció, la qual diu que Plini el Vell, exhaust pels gasos del volcà els quals no el deixaven respirar, va demanar a un dels seus esclaus que el matara per aixina acabar en el seu patiment i la seua agonia.<ref>McHAM, Sarah Blake. "Pliny's Career and the Scope of the Natural History". A: Plini el Vell. ''Pliny and the Artistic Culture of the Italian Renaissance''. London: Yale University Press, 2013, p.26</ref>

L'episodi de la mort de Plini el Vell es data en el 22 d'agost de l’any 79, quan este contava en 56 anys.<ref>OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL. ''Història Natural.'' Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.12 - 13</ref>També hi ha una atra hipòtesis sobre la seua defunció, la qual diu que Plini el Vell, exhaust pels gasos del volcà els quals no el deixaven respirar, va demanar a un dels seus esclaus que el matara per aixina acabar en el seu patiment i la seua agonia.<ref>McHAM, Sarah Blake. "Pliny's Career and the Scope of the Natural History". A: Plini el Vell. ''Pliny and the Artistic Culture of the Italian Renaissance''. London: Yale University Press, 2013, p.26</ref>