Diferència entre les revisions de "Bertrand Russell" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

{{Biografia|

'''Bertrand Arthur William Russell''', tercer comte Russell, OM, FRS ([[Trellech]], [[Monmouthshire]], [[Gales]], [[Regne Unit]], 18 de maig de 1872 – † [[Penrhyndeudraeth]], [[Gwynedd]], [[Gales]], [[Regne Unit]], 2 de febrer de 1970), fon un [[filòsof]], llògic, [[matemàtic]] i intelectual públic britànic. Va tindre influència en les [[matemàtiques]], la [[llògica]], la [[teoria de conjunts]] i diverses àrees de la [[filosofia analítica]].

Fon un dels llògics més destacats de principis del [[sigle XX]] i fundador de la filosofia analítica, junt en el seu predecessor [[Gottlob Frege]], el seu amic i colega [[G. I. Moore]], i el seu alumne i protegit [[Ludwig Wittgenstein]]. Russell, junt en Moore, va liderar la “revolta britànica contra l'idealisme”. Junt al seu antic professor [[A. N. Whitehead]], Russell va escriure ''[[Principia Mathematica]]'', una fita en el desenroll de la [[llògica clàssica]] i un important intent de reduir tota la matemàtica a la llògica (vejau [[llogicisme]]). El seu artícul ''On Denoting'' ha segut considerat un “paradigma de la filosofia”.

Russell fon [[Pacifisme|pacifiste]], defensor de [[l’antiimperialisme]] i president de l'Índia League. Va ser empresonat pel seu pacifisme durant la [[Primera Guerra Mundial]], i en un principi va recolzar la política de pacificació front a l'Alemània nazi d'[[Adolf Hitler]], abans de canviar d'opinió en 1943, descrivint la guerra com un “mal menor” necessari. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va acceptar l'hegemonia global nortamericana com a preferible a l'hegemonia soviètica o a l'absència (o ineficàcia) de liderage mundial, inclús si això implicava l'us d'armes nuclears. Posteriorment, criticaria el totalitarisme estaliniste, condenaria la participació d'[[Estats Units]] en la [[Guerra de Vietnam]] i es convertiria en un ferm defensor del desarmament nuclear.

En 1950, Russell va rebre el [[Premi Nobel de Lliteratura]] “en reconeiximent als seus escrits variats i significatius en els que defén ideals humanitaris i la llibertat de pensament”. També fon guardonat en la Medalla de Morgan (1932), la Medalla Sylvester (1934), el Premi Kalinga (1957) i el Premi Jerusalem (1963).{{Biografia|

|nom =Bertrand Russell

|image = [[Archiu:Russell1907-2.jpg|197px]]

Llínea 13:

Llínea 19:

|pares = Katherine Louisa Stanley i John Russell

|signatura =

}}

'''Bertrand Arthur William Russell''', conegut popularment com a '''Bertrand Russell''' ([[Trellech]], [[Monmouthshire]], [[Gales]], [[Regne Unit]], [[18 de maig]] de [[1872]] - † [[Penrhyndeudraeth]], [[Gwynedd]], [[Gales]], [[Regne Unit]], [[2 de febrer]] de [[1970]]) fon un [[matemàtic]] i [[filòsof]] [[Gales|galés]], un dels més influents del [[sigle XX]], guardonat en el [[Premi Nobel de Lliteratura]] en l'any [[1950]]. Popularisà la [[filosofia]], i especialment la [[llògica]]. Molts troben en Russell una espècie de profeta de la vida creativa i racional. Aixina mateix fon un important [[polític]] lliberal i activiste [[pacifisme|pacifiste]].

== Cites ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-{{Biografia|
+'''Bertrand Arthur William Russell''', tercer comte Russell, OM, FRS ([[Trellech]], [[Monmouthshire]], [[Gales]], [[Regne Unit]], 18 de maig de 1872 – † [[Penrhyndeudraeth]], [[Gwynedd]], [[Gales]], [[Regne Unit]], 2 de febrer de 1970), fon un [[filòsof]], llògic, [[matemàtic]] i intelectual públic britànic. Va tindre influència en les [[matemàtiques]], la [[llògica]], la [[teoria de conjunts]] i diverses àrees de la [[filosofia analítica]].
+Fon un dels llògics més destacats de principis del [[sigle XX]] i fundador de la filosofia analítica, junt en el seu predecessor [[Gottlob Frege]], el seu amic i colega [[G. I. Moore]], i el seu alumne i protegit [[Ludwig Wittgenstein]]. Russell, junt en Moore, va liderar la “revolta britànica contra l'idealisme”. Junt al seu antic professor [[A. N. Whitehead]], Russell va escriure ''[[Principia Mathematica]]'', una fita en el desenroll de la [[llògica clàssica]] i un important intent de reduir tota la matemàtica a la llògica (vejau [[llogicisme]]). El seu artícul ''On Denoting'' ha segut considerat un “paradigma de la filosofia”.
+Russell fon [[Pacifisme|pacifiste]], defensor de [[l’antiimperialisme]] i president de l'Índia League. Va ser empresonat pel seu pacifisme durant la [[Primera Guerra Mundial]], i en un principi va recolzar la política de pacificació front a l'Alemània nazi d'[[Adolf Hitler]], abans de canviar d'opinió en 1943, descrivint la guerra com un “mal menor” necessari. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va acceptar l'hegemonia global nortamericana com a preferible a l'hegemonia soviètica o a l'absència (o ineficàcia) de liderage mundial, inclús si això implicava l'us d'armes nuclears. Posteriorment, criticaria el totalitarisme estaliniste, condenaria la participació d'[[Estats Units]] en la [[Guerra de Vietnam]] i es convertiria en un ferm defensor del desarmament nuclear.
+En 1950, Russell va rebre el [[Premi Nobel de Lliteratura]] “en reconeiximent als seus escrits variats i significatius en els que defén ideals humanitaris i la llibertat de pensament”. També fon guardonat en la Medalla de Morgan (1932), la Medalla Sylvester (1934), el Premi Kalinga (1957) i el Premi Jerusalem (1963).{{Biografia|
 |nom =Bertrand Russell
 |image = [[Archiu:Russell1907-2.jpg|197px]]
@@ Llínea 13: / Llínea 19: @@
 |pares = Katherine Louisa Stanley i John Russell
 |signatura =
 }}
-'''Bertrand Arthur William Russell''', conegut popularment com a '''Bertrand Russell''' ([[Trellech]], [[Monmouthshire]], [[Gales]], [[Regne Unit]], [[18 de maig]] de [[1872]] - † [[Penrhyndeudraeth]], [[Gwynedd]], [[Gales]], [[Regne Unit]], [[2 de febrer]] de [[1970]]) fon un [[matemàtic]] i [[filòsof]] [[Gales|galés]], un dels més influents del [[sigle XX]], guardonat en el [[Premi Nobel de Lliteratura]] en l'any [[1950]]. Popularisà la [[filosofia]], i especialment la [[llògica]]. Molts troben en Russell una espècie de profeta de la vida creativa i racional. Aixina mateix fon un important [[polític]] lliberal i activiste [[pacifisme|pacifiste]].
 == Cites ==