| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[File:Sembrado de soja en argentina.jpg|thumb|right|Una plantació de [[soja]] en [[Argentina]]]] | + | [[Archiu:Sembrado de soja en argentina.jpg|thumb|right|Una plantació de [[soja]] en [[Argentina]]]] |
| | L''''Agricultura''' és l'art de cultivar la [[terra]]; són els diferents treballs de tratament de la terra i el cultiu de vegetals, normalment en fins alimenticis. | | L''''Agricultura''' és l'art de cultivar la [[terra]]; són els diferents treballs de tratament de la terra i el cultiu de vegetals, normalment en fins alimenticis. |
| | | | |
| Llínea 12: |
Llínea 12: |
| | == Història == | | == Història == |
| | === El naiximent de l'agricultura === | | === El naiximent de l'agricultura === |
| − | [[File:Tomb of Nakht (2).jpg|thumb|right|Diverses llabors agrícoles en l'[[Antic Egipte]]]] | + | [[Archiu:Tomb of Nakht (2).jpg|thumb|right|Diverses llabors agrícoles en l'[[Antic Egipte]]]] |
| | El començament de l'agricultura es troba en el periodo [[Neolític]], quan l'economia de les societats humanes evolucionà des de la recolecció, la caça i la peixca a la agricultura i la ganaderia. Les primeres plantes cultivades foren el [[blat]] i l'[[ordi]]. Els seus origens es perguen en la prehistòria i el seu desenroll es gestà en vàries cultures que le practicaren de forma independent, com els que sorgiren en el denominat [[Creixent Fèrtil]] (zona de [[Orient Pròxim]] des de [[Mesopotàmia]] el [[Antic Egipte]]), les cultures precolombines d'[[Amèrica Central]], la cultura desenrollada pels [[china|chinesos]] al est d'[[Asia]], etc. | | El començament de l'agricultura es troba en el periodo [[Neolític]], quan l'economia de les societats humanes evolucionà des de la recolecció, la caça i la peixca a la agricultura i la ganaderia. Les primeres plantes cultivades foren el [[blat]] i l'[[ordi]]. Els seus origens es perguen en la prehistòria i el seu desenroll es gestà en vàries cultures que le practicaren de forma independent, com els que sorgiren en el denominat [[Creixent Fèrtil]] (zona de [[Orient Pròxim]] des de [[Mesopotàmia]] el [[Antic Egipte]]), les cultures precolombines d'[[Amèrica Central]], la cultura desenrollada pels [[china|chinesos]] al est d'[[Asia]], etc. |
| | | | |
| Llínea 24: |
Llínea 24: |
| | | | |
| | === Edat Mija === | | === Edat Mija === |
| − | [[File:Monatsbilder Salzburger Handschrift 818.jpg|thumb|right|Llabors agrícoles, [[818]] d. C., Salzburc]] | + | [[Archiu:Monatsbilder Salzburger Handschrift 818.jpg|thumb|right|Llabors agrícoles, [[818]] d. C., Salzburc]] |
| | A lo llarc de l'[[Edat Mija]] sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels llauradors. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del [[sigle XI]] en les regions del nort dels [[Alpes]], mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del [[cavall]] en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, a l'igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida llauradora. A pesar dels progresos, l'agricultura migeval manifestà sempre signes de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals. | | A lo llarc de l'[[Edat Mija]] sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels llauradors. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del [[sigle XI]] en les regions del nort dels [[Alpes]], mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del [[cavall]] en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, a l'igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida llauradora. A pesar dels progresos, l'agricultura migeval manifestà sempre signes de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals. |
| | | | |
| Llínea 40: |
Llínea 40: |
| | | | |
| | === Actualitat === | | === Actualitat === |
| − | [[File:Agricultural machinery.jpg|thumb|right|<center>Maquinària agrícola moderna</center>]] | + | [[Archiu:Agricultural machinery.jpg|thumb|right|<center>Maquinària agrícola moderna</center>]] |
| | [[Sigle XX]], especialment en la aparició del tractor, les exigents tasques de sembrar, collir i trillar poden realisar-se de forma ràpida i a una escala ans inimaginable. Segon l'Acadèmia Internacional de Ingenieria de [[EE.UU.]], la mecanisació agraria es u dels 20 majors logros de la ingenieria del sigle XX. A principis del sigle XX, en [[USA|EE.UU.]] es necesitava un granger per a alimentar de 2 a 5 persones, mentres que hui, gràcies a la tecnologia, els agroquímics i les varietats actuals, un granger pot alimentar a 130 persones. El cost d'esta productivitat és ung ran consum energètic, generalment de combustibles fòssils. | | [[Sigle XX]], especialment en la aparició del tractor, les exigents tasques de sembrar, collir i trillar poden realisar-se de forma ràpida i a una escala ans inimaginable. Segon l'Acadèmia Internacional de Ingenieria de [[EE.UU.]], la mecanisació agraria es u dels 20 majors logros de la ingenieria del sigle XX. A principis del sigle XX, en [[USA|EE.UU.]] es necesitava un granger per a alimentar de 2 a 5 persones, mentres que hui, gràcies a la tecnologia, els agroquímics i les varietats actuals, un granger pot alimentar a 130 persones. El cost d'esta productivitat és ung ran consum energètic, generalment de combustibles fòssils. |
| | | | |
| Llínea 56: |
Llínea 56: |
| | | | |
| | == Tipos d'agricultura == | | == Tipos d'agricultura == |
| − | [[File:Campos de cebada.JPG|thumb|250px|Agricultura de secà en la [[província d'Avila]]]] | + | [[Archiu:Campos de cebada.JPG|thumb|250px|Agricultura de secà en la [[província d'Avila]]]] |
| | | | |
| − | [[File:PivotIrrigationOnCotton.jpg|thumb|250px|Agricultura de regadiu, en un camp de [[cotó]]]] | + | [[Archiu:PivotIrrigationOnCotton.jpg|thumb|250px|Agricultura de regadiu, en un camp de [[cotó]]]] |
| | | | |
| | Els tipos d'agricultura pot dividir-se segon molts distints criteris de classificació: | | Els tipos d'agricultura pot dividir-se segon molts distints criteris de classificació: |
| Llínea 102: |
Llínea 102: |
| | | | |
| | == Maquinària agrícola == | | == Maquinària agrícola == |
| − | [[File:Tractor Lamborghini 2008.jpg|thumb|right|<center>Tractor Lamborghini</center>]] | + | [[Archiu:Tractor Lamborghini 2008.jpg|thumb|right|<center>Tractor Lamborghini</center>]] |
| | Les maquinàries són elements que s'utilisen per a dirigir l'acció de forces de treball a bas d'energia; per la seua part en el camp agrícola, els mecanismes a motor que s'empleen en estes labors allaugeren la producció i milloren les tècniques de cultiu. Entre les màquines agrícoles més utilisades en les tasques del camp es mencionen: | | Les maquinàries són elements que s'utilisen per a dirigir l'acció de forces de treball a bas d'energia; per la seua part en el camp agrícola, els mecanismes a motor que s'empleen en estes labors allaugeren la producció i milloren les tècniques de cultiu. Entre les màquines agrícoles més utilisades en les tasques del camp es mencionen: |
| | | | |
| Llínea 112: |
Llínea 112: |
| | | | |
| | == Polítiques agràries == | | == Polítiques agràries == |
| − | [[File:Agricultores chirgüeños.jpg|thumb|right|Dos hòmens treballant en un camp en Veneçuela]] | + | [[Archiu:Agricultores chirgüeños.jpg|thumb|right|Dos hòmens treballant en un camp en Veneçuela]] |
| | La política agrària es molt complexa degut a la necesitat deequilibrar la ecologia, les necesitats del país i els problemes socials de quins viuen del camp. | | La política agrària es molt complexa degut a la necesitat deequilibrar la ecologia, les necesitats del país i els problemes socials de quins viuen del camp. |
| | | | |