Canvis

Estos preilustrats tractaren de modernisar el vell estat dels Austries i els seus successors introduïren en la [[Península Ibèrica]] innovacions i nous descobriments científics que en bona mida feren evolucionar les velles estructures.

Estos preilustrats tractaren de modernisar el vell estat dels Austries i els seus successors introduïren en la [[Península Ibèrica]] innovacions i nous descobriments científics que en bona mida feren evolucionar les velles estructures.

Precursor d'esta estela de nous científics podem senyalar, ya en el [[sigle XVI]], al geograf, astronom i matematic valencià Jeronim Muñoz (Valéncia C., 1520 - Valladolit?, 1591).

Precursor d'esta estela de nous científics podem senyalar, ya en el [[sigle XVI]], al geograf, astronom i matematic valencià Jeronim Muñoz (Valéncia C., 1520 - [[Valladolit]]?, 1591).

El terme novatores en principi fon utilisat de manera pijorativa, puix els reprochaven el seu desig d'innovar o renovar lo existent, opinió que posteriorment canviaria radicalment adquirint la paraula caracter elogios.

El terme novatores en principi fon utilisat de manera pijorativa, puix els reprochaven el seu desig d'innovar o renovar lo existent, opinió que posteriorment canviaria radicalment adquirint la paraula caracter elogios.

L'obra que senyala el naiximent del moviment novator propiament dit fon el llibre publicat en l'any [[1680]] en el titul ''El Hombre Práctico o Discursos varios sobre su Conocimiento y Enseñanza'', l'autoria del qual correspon al cordoves Francisco Gutiérrez de los Rios ([[Cordova]], [[1644]] - [[Fernán Núñez]], [[1721]]) (tercer comte de Fernán Núñez), en el que se condena l'escolasticisme i la filosofia aristotelica.

L'obra que senyala el naiximent del moviment novator propiament dit fon el llibre publicat en l'any [[1680]] en el titul ''El Hombre Práctico o Discursos varios sobre su Conocimiento y Enseñanza'', l'autoria del qual correspon al cordoves Francisco Gutiérrez de los Rios ([[Cordova]], [[1644]] - [[Fernán Núñez]], [[1721]]) (tercer comte de Fernán Núñez), en el que se condena l'escolasticisme i la filosofia aristotelica.

Estudiosos i pensadors del moment eren conscients del retart cientific d’Espanya i de les deficiencies que patia l’intelectualitat respecte a les grans corrents del pensament europeu. Els novatores tractaren d’estendre les seues idees al marge de les vies institucionals habituals, com eren les universitats, intimament lligades a l’Iglesia i ancorades en l’escolasticisme; per a tal fi s’organisaven en tertulies i academies particulars. Alguns membres destacats d’este grup de fisics i matematics, en el cas valencià, foren l’humaniste, Manuel Martí i Zaragoza (Oropesa del Mar,1663 - Alacant, 1737), Baltasar de Iñigo (Valencia C.,1656 - 1741), conegut com “el Arquimedes de nuestro siglo”, i els seus discipuls [[Joan Batiste Corachan]] (Valencia C., 1661 - 1741), matematic, fisic i astronom, i Tomàs Vicente Tosca (Valencia C., 1651 - 1723), arquitecte, matematic, teolec, conegut com “el capellà de les ralletes”. Els tres fundaren en casa del primer, patrocinats per la noblea, l’Academia de Matemáticas valenciana en 1686, en la que realisaven experiencies de Fisica, observacions astronomiques i celebraven congressos en els que se debatien descobriments cientifics.

Estudiosos i pensadors del moment eren conscients del retart cientific d'Espanya i de les deficiencies que patia l'intelectualitat respecte a les grans corrents del pensament europeu. Els novatores tractaren d'estendre les seues idees al marge de les vies institucionals habituals, com eren les universitats, intimament lligades a l'Iglésia i ancorades en l'escolasticisme; per a tal fi s'organisaven en tertulies i academies particulars. Alguns membres destacats d’este grup de fisics i matematics, en el cas valencià, foren l'humaniste, Manuel Martí i Zaragoza ([[Orpesa|Oropesa del Mar]],[[1663]] - [[Alacant]], [[1737]]), Baltasar de Iñigo (Valéncia C.,[[1656]] - [[1741]]), conegut com “el Arquimedes de nuestro siglo”, i els seus discipuls [[Joan Batiste Corachan]] (Valéncia C., [[1661]] - [[1741]]), matemàtic, físic i astrònom, i [[Pare Tosca|Tomàs Vicente Tosca]] (Valéncia C., [[1651]] - [[1723]]), arquitecte, matematic, teolec, conegut com “el capellà de les ralletes”. Els tres fundaren en casa del primer, patrocinats per la noblea, l'Academia de Matemáticas valenciana en l'any  [[1686]], en la que realisaven experiencies de Física, observacions astronòmiques i celebraven congressos en els que se debatien descobriments científics.

En el camp de la ciencia moderna els novatores tenien els seus llimits; si be coneixien les aportacions, entre uns atres, de Galileu, Boyle i Harvey, encara no havien descobert l’obra de Newton. En el seu metodo, que basaven en l’empirisme i el racionalisme, buscaven tant el rigor metodologic com la claritat expositiva; es per aixo que en les obres que publicaren majoritariament fugiren de les llengües classiques, llati i grec, i utilisaren les llengües modernes, per a que la difusio dels seus estudis i treballs fora major.

Hi hagué núcleus de novatores en diferents ciutats peninsulars, pero sobreixiria especialment el cas de Valéncia.

 

En quant a la recepció espanyola dels alvanços de la revolució científica del sigle XVII, els historiadors destaquen l'obra pionera Carta filosofica medico-chymica del mege, escritor i filosof que vixque i se formà en Valéncia, [[Joan de Cabriada]] ([[Soria]], [[1665]] - [[1743]]) publicada en [[Madrit]] en l'any [[1687]]. En ella aparegue el primer manifest del nou espirit innovador, rebujant l'escolasticisme i exigint que s'utilisara el metodo de l'experimentació, lo qual suscità critiques en contra, pero també recolzaments.

 

 

En quant a la recepcio espanyola dels alvanços de la revolucio cientifica del segle XVII, els historiadors destaquen l’obra pionera Carta filosofica medico-chymica del mege, escritor i filosof que vixque i se

 

formà en Valencia, [[Joan de Cabriada]] (Soria, 1665 - 1743) publicada en Madrit en 1687. En ella aparegue el primer manifest del nou espirit innovador, rebujant l’escolasticisme i exigint que s’utilisara el metodo de l’experimentacio, lo qual suscità critiques en contra, pero tambe recolzaments.