Diferència entre les revisions de "Enrique Boldó García"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
'''Enrique Boldó García''' ([[Catí]], [[9 de novembre]] de [[1932]] - [[2005]]), fon un prestigiós mege [[Valencians|valencià]].
+
{{Biografia|
 +
| nom = Enrique Boldó García
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Mege.
 +
| data_naix = [[9 de novembre]] de [[1932]]
 +
| lloc_naix = [[Catí]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[2 de maig]] de [[2005]]
 +
| lloc_mort = [[Catí]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Enrique Boldó García''' ([[Catí]], [[9 de novembre]] de [[1932]] - [[2 de maig]] de [[2005]]), fon un prestigiós mege [[Valencians|valencià]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==

Revisió de 16:49 25 nov 2025

Enrique Boldó García
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Mege.
Naiximent: 9 de novembre de 1932
Lloc de naiximent: Catí, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 2 de maig de 2005
Lloc de defunció: Catí, Regne de Valéncia, Espanya

Enrique Boldó García (Catí, 9 de novembre de 1932 - 2 de maig de 2005), fon un prestigiós mege valencià.

Biografia

Enrique Boldó García fon fill d'Enrique Boldó Gil (1905-1938) i de Carmen García Roca (1911- 1994), naixqué en el carrer Llarguer (des del 15 d'agost de 2005, està dedicada al seu nom). Els pares d'Enrique es varen conéixer en la localitat de Sorita (Els Ports) a on era son pare mege titular i mestre son tio Bartolomé. Allí havia pujat a passar uns dies Carmen en el seu germà quan va conéixer al mege Don Enrique Boldó Gil, viudo de la seua primera dòna.

A principis de la Guerra Civil (1936) son pare fon amenaçat per motius incomprensibles i injustificables, tingué que fugir del poble, deixant a la seua dòna i al seu fill, Enrique. Quan pareixia que no havia perill tornà al mas de la família i fon assessinat per un grup de milicians, el 10 d'abril de 1936, dos dies abans que entraren les tropes nacionals. El seu cadàver estigué varis anys desaparegut fins que finalment va aparéixer en un camp de cultiu pròxim a la mateixa porta del cementeri del poble, lloc a on es troba una creu commemorativa de tan amarc succés per a la família i per a tot el poble de Catí. També fon assessinat en els mateixos dies Francisco García Sales, el pare sa mare Carmen. El doctor Don Enrique Boldó Gil, havia mort als 32 anys, deixant a Carmen viuda als 26 anys i a Enrique orfe als cinc anys d'edat.

Estudià primària en Castelló, a l'acabar el bachillerat es traslladà a la ciutat de Valéncia, estudià Medicina en la Facultat i en l'Hospital Universitari que estava unit al Provincial. Estudià Medicina en el servici de Carlos Carbonell de la Facultat de Valéncia com alumne intern per oposició junt, entre atres, en el doctor Francisco Fernández de Ybarra, conseguint una bona formació clínica.

Acabà la seua carrera de medicina en l'any 1956, guanyant eixe any una beca de l'Estat que s'otorgava per l'expedient de la carrera, per a fer cirugia en l'Hospital Vall d'Hebrón de Barcelona.

Abans en Valéncia havia conegut a l'enfermera Pilar Roda Artola, una de les cinc filles del famós doctor i erudit valencià el Dr. Salvador Roda Soriano a qui el poble de Vallibona té dedicat un carrer. Pilar i Enrique varen contraure matrimoni en la Catedral de Valéncia el dia 16 de juny de 1961. Varen tindre quatre fills: Mª Carmen (catedràtica de Dret Mercantil), Pilita (enfermera), Ana (ginecòloga) i Enrique (mege cirugià). Est últim continua el nom i llinage i professió de son yayo i de son pare sent cap clínic de cirugia en l'Hospital Provincial de Castelló.

En el mes de giner de 1967, coincidint en l'inauguració de la Residència de Castelló (actual Hospital General de Castelló) i despuix d'una oposició nacional que es celebrà en Madrit obtingué el doctor Boldó la plaça en Castelló procedent de Tortosa a on tenia consulta privada operant en la Clínica Monegal i en l'Hospital de Jesús. En Castelló, instalà el seu domicili i consulta privada en el carrer Navarra.

Foren molt els centres hospitalaris i clíniques de Castelló a on operà Enrique Boldó: Clínica "18 de juliol"; Clínica del Dr. Puente; Clínica de Palomo; Clínica de la Misericòrdia i l'Hospital Rei En Jaume. Fon promotor de la construcció de l'Hospital Gran Via sobre l'any 1970, passà a operar en este lloc millorant notablement en dotació tècnica i organisació hospitalària. En 1977 coincidint en el cessament com clínica privada del Gran Via, els meges Ybarra, Batalla i Boldó solicitaren unes places de quota que havien eixit i començaren una nova tarea professional en la Seguritat Social.

El Dr. Enrique Boldó, fallí el 2 de maig de l'any 2005, en un accident de tràfic, als 72 anys d'edat. Les exèquies fúnebres tingueren lloc, en una enorme assistència de gent, el dimecres 4 de maig en la parròquia de la Santíssima Trinitat de Castelló celebrades pel bisbe de la diòcesis Monsenyor Reig Pla del que era el seu mege particular. Les seues restes descansen en el cementeri municipal de Catí, junt als seus pares.

El doctor Don Enrique Boldó García fon un dels catinencs més ilustres dels últims temps i dels més coneguts no solament en el poble de Catí sino en tota la província de Castelló. Un dels més prestigiosos meges cirugians de tota la província que operà durant tota la seua vida a més de 35.000 pacients.

Homenages i reconeiximents

  • En l'any 1969, en motiu de les Festes de Sant Critòfol, es feu un menjar organisat pels mossos de Catí en honor a D. Enrique Boldó i se li feu entrega d'una copa per les seues atencions als seus paisans.
  • Fill predilecte de Catí. En 1982, el poble de Catí li rendí homenage, en la plaça de Dalt, presentant-se un passodoble titulat "Enrique Boldó" obra del compositor castellonenc, Pedro Tel Cubedo, compositor també de l'Himne de Catí. L'alcalde de la població, Eugenio Puig, li impongué l'insígnia d'or de la població.
  • El 15 d'agost de 2005, el poble de Catí inaugurà un carrer de la població en el seu nom.
  • Se creà un premi, Premi 'Dr. Don Enrique Boldó', instituït conjuntament pel Colege de Meges de Castelló i la Diputació Provincial en la finalitat d'institucionalisar un reconeiximent públic als professionals de la medicina de la província de Castelló i pretén destacar els mèrits científics, professionals i la trayectòria humana i humanística en la professió mèdica. El primer premi fon otorgat en l'any 2006.

Referències

Enllaços externs