Diferència entre les revisions de "Manuel Peris Fuentes"
(Etiqueta: Edició visual canviada) |
|||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Manuel Peris Fuentes naixqué en la població valenciana de Borriana, en la comarca de la [[Plana Baixa]], en l'any 1857. Cursà estudis de Dret en Madrit. Anys més tart apareixeria citat en el llibre acadèmic ''Curs d'Història del Dret Espanyol'' d'[[Alfonso García-Gallo]] la primera edició del qual es publicà en octubre de l'any [[1946]]. Una volta llicenciat, passà a formar part de la redacció de ''El Universo'', periòdic madrileny seguidor de [[Emilio Castelar|Castelar]], cap del [[Partido Liberal Posibilista]] (Partit Lliberal Possibiliste). | + | Manuel Peris Fuentes naixqué en la població valenciana de Borriana, en la comarca de la [[Plana Baixa]], en l'any 1857. Cursà estudis de Dret en [[Madrit]]. Anys més tart apareixeria citat en el llibre acadèmic ''Curs d'Història del Dret Espanyol'' d'[[Alfonso García-Gallo]] la primera edició del qual es publicà en [[octubre]] de l'any [[1946]]. Una volta llicenciat, passà a formar part de la redacció de ''El Universo'', periòdic madrileny seguidor de [[Emilio Castelar|Castelar]], cap del [[Partido Liberal Posibilista]] (Partit Lliberal Possibiliste). |
== Lliteratura == | == Lliteratura == | ||
| − | La seua carrera com a lletrat no el feu destacar, pero sí les seues obres com a poeta i historiador. Les seues poesies, escrites en valencià, varen aparéixer en diverses revistes valencianes. Foren recopilades en [[1928]] i titulades com a ''Poesies''. Destacà la poesia ''Urbs lustratis'', premiada en la [[Flor Natural]] dels [[Jocs Florals]]. | + | La seua carrera com a lletrat no el feu destacar, pero sí les seues obres com a poeta i historiador. Les seues poesies, escrites en [[valencià]], varen aparéixer en diverses revistes valencianes. Foren recopilades en l'any [[1928]] i titulades com a ''Poesies''. Destacà la poesia ''Urbs lustratis'', premiada en la [[Flor Natural]] dels [[Jocs Florals]]. |
| − | Com a historiador, i més específicament com a gran aficionat a la [[paremiologia]], recollí 1.500 refranys populars. En l'any | + | Com a historiador, i més específicament com a gran aficionat a la [[paremiologia]], recollí 1.500 refranys populars. En l'any 1928 [[Estanislau Alberola]] els va publicar en el títul ''Refranyer valencià''. Aixina mateix, es dedicà a escriure obres teatrals, d'entre les quals destacà la comèdia ''A la terra'' ([[1925]]) i ''Parigual'' ([[1927]]). La seua carrera com a escritor el portà a vincular-se en el valencianisme cultural a partir de [[Lo Rat Penat]]. Fon un membre actiu i proclamat mestre en Gai Saber. |
| − | En [[1929]] guanyà el premi del Llibret de Falla. Posteriorment, l'any [[1931]] i poc temps abans de fallir, tingué que afrontar una dura polèmica per haver format part del jurat que havia deixat desert el premi del | + | En l'any [[1929]] guanyà el premi del [[Llibret de Falla]]. Posteriorment, en l'any [[1931]] i poc temps abans de fallir, tingué que afrontar una dura polèmica per haver format part del jurat que havia deixat desert el premi del Llibret de Falla. Aquella decisió provocà el famós “Manifest Faller” que va encapçalar [[Pedro Echevarría]], en el que el van posar de volta i mija, i inclús li varen recordar el seu passat [[Maçoneria|maçó]]. |
== Política == | == Política == | ||
| − | Paralelament, desenrollà una extensa carrera política. Despuix de vincular-se estretament en ''El Universo'', de Castelar, fon elegit alcalde de la seua vila, Burriana, des de l'1 de juliol | + | Paralelament, desenrollà una extensa carrera política. Despuix de vincular-se estretament en ''El Universo'', de Castelar, fon elegit alcalde de la seua vila, Burriana, des de l'[[1 de juliol]] de l'any [[1895]] fins al [[30 d'octubre]] de l'any [[1897]]. |
== Vida personal == | == Vida personal == | ||
| − | Un temps abans de morir, desheretà el seu únic fill i cedí tot el seu patrimoni a l'Orde Salesiana. En aquell patrimoni, en | + | Un temps abans de morir, desheretà el seu únic fill i cedí tot el seu patrimoni a l'Orde Salesiana. En aquell patrimoni, en 1929 es començaren a construir les Escoles Salesianes, parant-se la construcció en [[1931]], que acabarien obrint les seues portes en [[1940]], huit anys més tart de la defunció del seu generós mecenes. |
També cedí la seua biblioteca privada a la localitat. | També cedí la seua biblioteca privada a la localitat. | ||
Última revisió del 18:32 25 nov 2025
| Manuel Peris Fuentes | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juriste, lletrat, escritor, poeta i polític. | ||
| Naiximent: | 1857 | ||
| Lloc de naiximent: | Burriana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1932 | ||
| Lloc de defunció: | Burriana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Manuel Peris Fuentes (Burriana, 1857 - † 1932), fon un juriste, lletrat, escritor, poeta i polític valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Manuel Peris Fuentes naixqué en la població valenciana de Borriana, en la comarca de la Plana Baixa, en l'any 1857. Cursà estudis de Dret en Madrit. Anys més tart apareixeria citat en el llibre acadèmic Curs d'Història del Dret Espanyol d'Alfonso García-Gallo la primera edició del qual es publicà en octubre de l'any 1946. Una volta llicenciat, passà a formar part de la redacció de El Universo, periòdic madrileny seguidor de Castelar, cap del Partido Liberal Posibilista (Partit Lliberal Possibiliste).
Lliteratura[editar | editar còdic]
La seua carrera com a lletrat no el feu destacar, pero sí les seues obres com a poeta i historiador. Les seues poesies, escrites en valencià, varen aparéixer en diverses revistes valencianes. Foren recopilades en l'any 1928 i titulades com a Poesies. Destacà la poesia Urbs lustratis, premiada en la Flor Natural dels Jocs Florals.
Com a historiador, i més específicament com a gran aficionat a la paremiologia, recollí 1.500 refranys populars. En l'any 1928 Estanislau Alberola els va publicar en el títul Refranyer valencià. Aixina mateix, es dedicà a escriure obres teatrals, d'entre les quals destacà la comèdia A la terra (1925) i Parigual (1927). La seua carrera com a escritor el portà a vincular-se en el valencianisme cultural a partir de Lo Rat Penat. Fon un membre actiu i proclamat mestre en Gai Saber.
En l'any 1929 guanyà el premi del Llibret de Falla. Posteriorment, en l'any 1931 i poc temps abans de fallir, tingué que afrontar una dura polèmica per haver format part del jurat que havia deixat desert el premi del Llibret de Falla. Aquella decisió provocà el famós “Manifest Faller” que va encapçalar Pedro Echevarría, en el que el van posar de volta i mija, i inclús li varen recordar el seu passat maçó.
Política[editar | editar còdic]
Paralelament, desenrollà una extensa carrera política. Despuix de vincular-se estretament en El Universo, de Castelar, fon elegit alcalde de la seua vila, Burriana, des de l'1 de juliol de l'any 1895 fins al 30 d'octubre de l'any 1897.
Vida personal[editar | editar còdic]
Un temps abans de morir, desheretà el seu únic fill i cedí tot el seu patrimoni a l'Orde Salesiana. En aquell patrimoni, en 1929 es començaren a construir les Escoles Salesianes, parant-se la construcció en 1931, que acabarien obrint les seues portes en 1940, huit anys més tart de la defunció del seu generós mecenes.
També cedí la seua biblioteca privada a la localitat.
Un atre dels personages destacats de la saga dels Peris Fuentes. A pesar de la coincidència dels seus llinages, fon cosí germà de Joaquín Peris Fuentes.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Genealogia de Manuel Peris Fuentes - Geneanet
- Borriana publica la monografía que Manuel Peris i Fuentes escribió antes de fallecer - Castellón Plaza