Diferència entre les revisions de "Gerold Karl Schwarzenbach" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Gerold Karl Schwarzenbach''' ([[15 de març]] de [[1904]], Horgen, [[Suïssa]] - [[20 de maig]] de [[1978]]) fon un químic suís descobridor de l’[[EDTA]].

Schwarzenbach estudià química en l'ETH de [[~~Zurich~~]] (Eidgenössische Technische Hochschule Zürich) i es graduà en [[1928]] en la tesis Studien über die von Salzbildung Beizenfarbstoffen. De [[1930]] a [[1955]] fon el primer professor associat i després professor de química inorgànica i química analítica a l'ETH de Zúrich. Es retirà en [[1973]].

Schwarzenbach estudià química en l'ETH de [[Zúrich]] (Eidgenössische Technische Hochschule Zürich) i es graduà en [[1928]] en la tesis Studien über die von Salzbildung Beizenfarbstoffen. De [[1930]] a [[1955]] fon el primer professor associat i després professor de química inorgànica i química analítica a l'ETH de Zúrich. Es retirà en [[1973]].

Un dels seus principals temes d'investigació fon la química de coordinació. Els seus treballs més destacats foren sobre les propietats de l’EDTA. En [[1963]] fon guardonat en el Premi Marcel Benoist; en [[1967]] rebé la Medalla d'Torbern Bergman; i en [[1971]] se li concedí un doctorat honorari de l'Universitat de [[Berna]].

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 '''Gerold Karl Schwarzenbach''' ([[15 de març]] de [[1904]], Horgen, [[Suïssa]] - [[20 de maig]] de [[1978]]) fon un químic suís descobridor de l’[[EDTA]].
-Schwarzenbach estudià química en l'ETH de [[Zurich]] (Eidgenössische Technische Hochschule Zürich) i es graduà en [[1928]] en la tesis Studien über die von Salzbildung Beizenfarbstoffen. De [[1930]] a [[1955]] fon el primer professor associat i després professor de química inorgànica i química analítica a l'ETH de Zúrich. Es retirà en [[1973]].
+Schwarzenbach estudià química en l'ETH de [[Zúrich]] (Eidgenössische Technische Hochschule Zürich) i es graduà en [[1928]] en la tesis Studien über die von Salzbildung Beizenfarbstoffen. De [[1930]] a [[1955]] fon el primer professor associat i després professor de química inorgànica i química analítica a l'ETH de Zúrich. Es retirà en [[1973]].
 Un dels seus principals temes d'investigació fon la química de coordinació. Els seus treballs més destacats foren sobre les propietats de l’EDTA. En [[1963]] fon guardonat en el Premi Marcel Benoist; en [[1967]] rebé la Medalla d'Torbern Bergman; i en [[1971]] se li concedí un doctorat honorari de l'Universitat de [[Berna]].