Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Bubo africanus"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bot: Creant artícul sobre l'au
 
m Text reemplaça - 'crío' a 'cria'
 
Llínea 19: Llínea 19:


==Comportament==
==Comportament==
Els muçols tacats prenen parella de per vida. Són capaços de criar una nidada cada any. Les parelles instalen els seus nius en arbres, buits en roques o inclús en el sol (entre l'herba o baix d'un arbusto) o en els rebancs dels edificis. Este niu pot usar-se durant varis anys. La posada dels ous comença en juliol i continua fins a les primeres semanes de febrer (encara que esta etapa s'acurta en el sur d'Àfrica. La femella incuba de 2 a 4 ous durant 30-32 dies i és alimentada pel macho durant este periodo. Els pollets naixen cegos i comencen a obrir els ulls als 7 dies. Els seus ulls comencen a posar-se grisos i gradualment es tornen grocs quan tenen al voltant de 2 semanes. Les crío comencen a abandonar el niu i exploren aproximadament a les 4-6 semanes i normalment volen a les 7 semanes. Els pares continuen cuidant als jóvens durant atres 5 semanes encara que es desconeix l'edat exacta de l'independència total. La madurea sexual completa s'alcança 1 any despuix de emplumar. Poden viure fins a dèu anys en estat salvage i fins a vint en captiveri.
Els muçols tacats prenen parella de per vida. Són capaços de criar una nidada cada any. Les parelles instalen els seus nius en arbres, buits en roques o inclús en el sol (entre l'herba o baix d'un arbusto) o en els rebancs dels edificis. Este niu pot usar-se durant varis anys. La posada dels ous comença en juliol i continua fins a les primeres semanes de febrer (encara que esta etapa s'acurta en el sur d'Àfrica. La femella incuba de 2 a 4 ous durant 30-32 dies i és alimentada pel macho durant este periodo. Els pollets naixen cegos i comencen a obrir els ulls als 7 dies. Els seus ulls comencen a posar-se grisos i gradualment es tornen grocs quan tenen al voltant de 2 semanes. Les cria comencen a abandonar el niu i exploren aproximadament a les 4-6 semanes i normalment volen a les 7 semanes. Els pares continuen cuidant als jóvens durant atres 5 semanes encara que es desconeix l'edat exacta de l'independència total. La madurea sexual completa s'alcança 1 any despuix de emplumar. Poden viure fins a dèu anys en estat salvage i fins a vint en captiveri.


El muçol tacat és majorment nocturn, pero a voltes s'activa abans de la vespradeta. Durant el dia, descansa en els arbres, clavills de roques, entrades de coves, llocs protegits en rebancs, en el sol entre roques, baix de arbustos, en pastures altes o, a voltes, en caus de mamífers més grans. Quan es posa en els arbres, generalment se senta prop del tronc en les plomes comprimides i els mechones de les orelles erigits. Les parelles a voltes es posen juntes, participant en el acicalamiento mutu.
El muçol tacat és majorment nocturn, pero a voltes s'activa abans de la vespradeta. Durant el dia, descansa en els arbres, clavills de roques, entrades de coves, llocs protegits en rebancs, en el sol entre roques, baix de arbustos, en pastures altes o, a voltes, en caus de mamífers més grans. Quan es posa en els arbres, generalment se senta prop del tronc en les plomes comprimides i els mechones de les orelles erigits. Les parelles a voltes es posen juntes, participant en el acicalamiento mutu.

Última revisió del 16:51 7 jul 2026

Archiu:Spottedeagleowl.jpg
muçol tacat (Bubo africanus)

El muçol tacat (Bubo africanus), també cridat muçol africà o muçol tacat africà, és una espècie de muçol de tamany mijà que viu en una diversitat de biomas del sur d'Àfrica i d'Aràbia.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Abans de 1999 esta espècie incloïa a Bubo cinerascens com una subespecie pero abdós espècies diferixen en morfologia i en aquells llocs a on els seus rancs coincidixen no hi ha constància de que es creuen per lo que s'ha decidit dividir-les en dos espècies diferents. Es reconeixen tres subespecies diferents:

  • B. a. milesi (Sharpe, 1886) Viu en la península aràbiga.
  • B. a. africanus (Temminck, 1821) Ocupa la major part del ranc africà exceptuant el surest de Kènia.
  • B. a. tanae (Keith & Twomey, 1968) entorn del riu Tana i els tossals Lali en el surest de Kènia.

Descripció

[editar | editar còdic]

Alcança uns 45 cm de mija i pesa entre 490 i 620 els machos i les femelles que són més grans pesen entre 640 i 890 grams. La seua envergadura és de 100 a 113 cm. El disc facial és blanquecino o ocre pàlit en una vora negruzco i els ulls són grocs. Té uns penachos de plomes prominents semblants a orelles damunt del cap, com a moltes de les espècies del gènero Bubo, el plomall de l'esquena és d'un color pardo-castanyer esguitat de taques negres i blanques i les parts inferiors són blanquecinas en franges castanyes. El plomall de les ales i de la coa formen barres obscures i clares. Ls garres i el pico són de color marró obscur o negruzco. Generalment els machos són més pàlits que les femelles. Existix una variació en la coloració present en alguns individus en un color de fondo més pàlit que la forma habitual.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

El muçol tacat és natural de la península aràbiga i Àfrica. La seua distribució s'estén des de Gabon fins a Aràbia, a través de l'orient d'Àfrica fins al sur del continent. Viu en varis hàbitats evitant sempre els boscs densos i preferint els espais oberts. Sol freqüentar boscs oberts, sabanes, deserts, semidesiertos i xares; ademés de zones rocoses, terres de labranza i inclús grans jardins en les ciutats. Pot viure des del nivell de la mar fins als 2100 m d'altitut.

Comportament

[editar | editar còdic]

Els muçols tacats prenen parella de per vida. Són capaços de criar una nidada cada any. Les parelles instalen els seus nius en arbres, buits en roques o inclús en el sol (entre l'herba o baix d'un arbusto) o en els rebancs dels edificis. Este niu pot usar-se durant varis anys. La posada dels ous comença en juliol i continua fins a les primeres semanes de febrer (encara que esta etapa s'acurta en el sur d'Àfrica. La femella incuba de 2 a 4 ous durant 30-32 dies i és alimentada pel macho durant este periodo. Els pollets naixen cegos i comencen a obrir els ulls als 7 dies. Els seus ulls comencen a posar-se grisos i gradualment es tornen grocs quan tenen al voltant de 2 semanes. Les cria comencen a abandonar el niu i exploren aproximadament a les 4-6 semanes i normalment volen a les 7 semanes. Els pares continuen cuidant als jóvens durant atres 5 semanes encara que es desconeix l'edat exacta de l'independència total. La madurea sexual completa s'alcança 1 any despuix de emplumar. Poden viure fins a dèu anys en estat salvage i fins a vint en captiveri.

El muçol tacat és majorment nocturn, pero a voltes s'activa abans de la vespradeta. Durant el dia, descansa en els arbres, clavills de roques, entrades de coves, llocs protegits en rebancs, en el sol entre roques, baix de arbustos, en pastures altes o, a voltes, en caus de mamífers més grans. Quan es posa en els arbres, generalment se senta prop del tronc en les plomes comprimides i els mechones de les orelles erigits. Les parelles a voltes es posen juntes, participant en el acicalamiento mutu.


S'alimenta d'insectes i atres artròpodes, menuts mamífers, aus i reptils, encara que també pot alimentar-se de carronya. Per a caçar, es posarà en algun lloc elevat des d'a on intentarà localisar algun assut, quan la trobe es llançarà cap a ella. També esta habituat a caçar alguns assuts en ple vol. És un caçador no especialisat i, en conseqüència, és itinerant, permaneix en una regió determinada per a caçar durant algunes semanes o mesos, i després continua quan l'assut local ya no abunda. Per lo general, retornarà a intervals impars d'un o dos anys, segons les condicions locals. Una parella d'adults sol ser molt agressiva en la defensa del seu territori de caça.

Conservació

[editar | editar còdic]

El ranc d'expansió del muçol tacat és prou ampli lo que fa que l'espècie tinga una preocupació menor per a la UICN. Es desconeix el tamany de la població pero es creu que esta permaneix estable i no corre perill. Es troba amenaçada per la destrucció del seu hàbitat i l'expansió humana: canvi en el us del sol per a l'agricultura, en l'us d'insecticida, etc. A voltes són atropellats o s'electrocuten en chocar contra el tendit elèctric.