Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Hirundinidae"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Creant artícul solicitat
 
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV
 
Llínea 1: Llínea 1:
Els '''hirundínidos''' ('''Hirundinidae''') són una [[família (biologia)|família]] d'[[aus]] [[Passeriformes|paseriformes]] que comprén a les '''[[Hirundo rustica|oronetes]]''' i els '''[[Delichon urbicum|avions]]'''. Són pardals de tamany menut o mijà (d'11 a 22 cm) que s'alimenten d'insectes en vol. Tenen el cos esvelt i [[fusiforme]] i les ales llargues, i moltes espècies tenen la coa ahorquillada. El seu pico és curt, pero poden obrir-ho molt per a capturar els insectes en vol. Les pates estan adaptades a la vida en els arbres; els dits frontals estan parcialment units per la base.
Els '''hirundínidos''' ('''Hirundinidae''') són una [[família (biologia)|família]] d'[[aus]] [[Passeriformes|paseriformes]] que comprén a les '''[[Hirundo rustica|oronetes]]''' i els '''[[Delichon urbicum|avions]]'''. Són pardals de tamany menut o mijà (d'11 a 22 cm) que s'alimenten d'insectes en vol. Tenen el cos esvelt i [[fusiforme]] i les ales llargues, i moltes espècies tenen la coa ahorquillada. El seu pico és curt, pero poden obrir-ho molt per a capturar els insectes en vol. Les pates estan adaptades a la vida en els arbres; els dits frontals estan parcialment units per la base.


Són [[aus]] cosmopolites, i freqüenten una gran varietat de mijos, des de les regions semiáridas fins als boscs, generalment prop de l'aigua. Construïxen nius de fanc en una mescla de saliva i a voltes plomes i matèria vegetal, pegats en parets, uns atres usen cavitats de penya-segats, grutas i arbres, i uns atres excaven un cau en talussos arenencs o de terra blana. Moltes espècies anidan en grans colónies.
Són [[aus]] cosmopolites, i freqüenten una gran varietat de mijos, des de les regions semiáridas fins als boscs, generalment prop de l'aigua. Construïxen nius de fanc en una mescla de saliva i a voltes plomes i matèria vegetal, pegats en parets, uns atres usen cavitats de penya-segats, grutas i arbres, i uns atres excaven un cau en talussos arenencs o de terra blana. Moltes espècies anidan en grans colónies.


 
[[Categoria:Famílies d'aus]]
 
[[Categoria:Hirundinidae]]
[[Categoria:Categories per revisar]]
[[Categoria:Taxons descrits per Constantine Samuel Rafinesque]]

Última revisió del 22:05 7 jul 2026

Els hirundínidos (Hirundinidae) són una família d'aus paseriformes que comprén a les oronetes i els avions. Són pardals de tamany menut o mijà (d'11 a 22 cm) que s'alimenten d'insectes en vol. Tenen el cos esvelt i fusiforme i les ales llargues, i moltes espècies tenen la coa ahorquillada. El seu pico és curt, pero poden obrir-ho molt per a capturar els insectes en vol. Les pates estan adaptades a la vida en els arbres; els dits frontals estan parcialment units per la base.

Són aus cosmopolites, i freqüenten una gran varietat de mijos, des de les regions semiáridas fins als boscs, generalment prop de l'aigua. Construïxen nius de fanc en una mescla de saliva i a voltes plomes i matèria vegetal, pegats en parets, uns atres usen cavitats de penya-segats, grutas i arbres, i uns atres excaven un cau en talussos arenencs o de terra blana. Moltes espècies anidan en grans colónies.