Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Setophaga"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bot: Creant artícul solicitat
 
Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV
 
Llínea 1: Llínea 1:
'''''Setophaga''''' és un [[Gènero (biologia)|gènero]] d'[[aus]] [[Passeriformes|paseriformes]] pertanyent a la [[Família (biologia)|família]] [[Parulidae]] que agrupa a numeroses [[espècie]]s natives del [[Neártico]] i del [[Neotrópico]]; moltes de les quals són [[Migració de les aus|migratòries]], anidan en la major part d'[[Amèrica del Nort]], des d'[[Alaska]] i [[Canadà]] al sur, i migran cap a [[América Central]], [[Antilles]] i [[Amèrica del Sur]], mentres unes atres són residents les àrees dels quals de distribució es troben entre el sur d'[[Estats Units]] i [[Mexico]], en América Central, Antilles i Amèrica del Sur (inclusivament [[Illes Galápagos|Galápagos]]), fins a [[Uruguay]] i el nort d'[[Argentina]].<ref name="AviList">{{AviList2025|fechaacceso=17/12/2025}}</ref> Als seus membres se'ls coneix pel nom comú de '''reinitas''', '''parulas''', '''candelitas''',<ref name="sèu">{{Noms aus SEO 15|fechaacceso=3 de decembre de 2025. P. 455–456}}</ref> i també '''bijiritas''', '''chipes''' o '''arañeros''', entre uns atres.<ref>{{cita web|títul=Candelita nortenya ''Setophaga ruticilla'' (Linnaeus, C 1758)|url=http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=BED38F50|fechaacceso=17 de decembre de 2025|obra=Avibase}}</ref>
'''''Setophaga''''' és un [[Gènero (biologia)|gènero]] d'[[aus]] [[Passeriformes|paseriformes]] pertanyent a la [[Família (biologia)|família]] [[Parulidae]] que agrupa a numeroses [[espècie]]s natives del [[Neártico]] i del [[Neotrópico]]; moltes de les quals són [[Migració de les aus|migratòries]], anidan en la major part d'[[Amèrica del Nort]], des d'[[Alaska]] i [[Canadà]] al sur, i migran cap a [[América Central]], [[Antilles]] i [[Amèrica del Sur]], mentres unes atres són residents les àrees dels quals de distribució es troben entre el sur d'[[Estats Units]] i [[Mexico]], en América Central, Antilles i Amèrica del Sur (inclusivament [[Illes Galápagos|Galápagos]]), fins a [[Uruguay]] i el nort d'[[Argentina]].<ref name="AviList">{{AviList2025|fechaacceso=17/12/2025}}</ref> Als seus membres se'ls coneix pel nom comú de '''reinitas''', '''parulas''', '''candelitas''',<ref name="sèu">{{Noms aus SEO 15|fechaacceso=3 de decembre de 2025. P. 455–456}}</ref> i també '''bijiritas''', '''chipes''' o '''arañeros''', entre uns atres.<ref>{{cita web|títul=Candelita nortenya ''Setophaga ruticilla'' (Linnaeus, C 1758)|url=http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=BED38F50|fechaacceso=17 de decembre de 2025|obra=Avibase}}</ref>


Llínea 20: Llínea 18:
La subespecie ''S. pitiayumi graysoni'', endèmica de la [[Illa Socórrec]], llitoral pacífic de Mèxic, és considerada com a espècie plena solament per HBW i BLI.<ref name=hbw2/>
La subespecie ''S. pitiayumi graysoni'', endèmica de la [[Illa Socórrec]], llitoral pacífic de Mèxic, és considerada com a espècie plena solament per HBW i BLI.<ref name=hbw2/>


 
[[Categoria:Gèneres d'aus]]
 
[[Categoria:Setophaga]]
[[Categoria:Categories per revisar]]
[[Categoria:Tàxons descrits per William Swainson]]

Última revisió del 22:19 7 jul 2026

Setophaga és un gènero d'aus paseriformes pertanyent a la família Parulidae que agrupa a numeroses espècies natives del Neártico i del Neotrópico; moltes de les quals són migratòries, anidan en la major part d'Amèrica del Nort, des d'Alaska i Canadà al sur, i migran cap a América Central, Antilles i Amèrica del Sur, mentres unes atres són residents les àrees dels quals de distribució es troben entre el sur d'Estats Units i Mexico, en América Central, Antilles i Amèrica del Sur (inclusivament Galápagos), fins a Uruguay i el nort d'Argentina.[1] Als seus membres se'ls coneix pel nom comú de reinitas, parulas, candelitas,[2] i també bijiritas, chipes o arañeros, entre uns atres.[3]

Característiques

[editar | editar còdic]

Els parúlidos d'este gènero són mijans, medixen entre 12 i 14 cm de llongitut. Són actius i alegres i els machos solen caracterisar-se per tindre plomall reproductiu de vistosos colorits, més complex que uns atres de la família, molts exhibixen un centelleig blanc en la coa.[4] Els membres de Setophaga són un eixemple de radiació adaptativa en agrupar espècies que utilisen diferents tècniques alimentícies que els permeten alimentar-se en distintes parts del mateix arbre.

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

El gènero Setophaga va ser propost pel ornitólogo britànic William Swainson en 1827;[5] la espècie tipo subsecuentemente designada pel mateix Swainson és Motacilla ruticilla, actual Setophaga ruticilla.[6]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric femení «Setophaga» es compon de les paraules del grec «sēs» que significa ‘arna’, i «phagos» que significa ‘menjar’.[7]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Originalment el gènero Setophaga solament contenia una espècie, S. ruticilla. Varis estudis ya trobaven que dos espècies anteriorment incloses en el gènero Parula, P. americana i P. pitiayumi estaven embotides en el gènero Dendroica, d'acort en senyes genètic-moleculars. Un ampli estudi posterior de Lovette et al. (2010) va revelar que el gènero Dendroica (que llavors agrupava al voltant de 29 espècies) era parafilético en relació a Setophaga,[8] com ya indicaven estudis anteriors i sugerit per anàlisis previs de comportament, vocalisacions i plomall, i que devien fusionar-se. Com el nom Setophaga és més antic tenia prioritat sobre Dendroica i Parula. En el mateix estudi es va concloure que una espècie abans inclosa en el gènero Wilsonia, W. citrina, també estava embotida dins d'este clado i que devia transferir-se a Setophaga. Tots estos canvis taxonómicos varen ser reconeguts pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2010-B-10,[9] i pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N° 571.[10]

Les espècies S. auduboni i S. goldmani, tractades com a espècies separades de S. coronata pel Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[11] (S. auduboni també per Aus del Món (HBW) i BirdLife International (BLI)[12]), varen tornar a ser tractades com subespecies per la recent llista unificada Avilist.[1] No obstant, estudis moleculars recents identifiquen tres grups genètics distints.[13]

La subespecie S. pitiayumi graysoni, endèmica de la Illa Socórrec, llitoral pacífic de Mèxic, és considerada com a espècie plena solament per HBW i BLI.[12]

  1. 1,0 1,1 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
  2. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 3 de decembre de 2025. P. 455–456.
  3. . Avibase. Consultat el 17 de decembre de 2025.
  4. (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Dendroica, Wilsonia, Setophaga, p. 565-568, làmines 86(12-14, 16-17)»
  5. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Swainson1827b
  6. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Swainson1827a
  7. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Setophaga p. 355»
  8. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Lovette2010
  9. (juny de 2011).North & Middle America Classification Committee.
  10. (febrer de 2012).South American Classification Committee.
  11. IOC World Bird List: New World warblers, mitrospingid tanagers
  12. 12,0 12,1 <cite style="font-style:normal" id="CITAREFdel Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M.2016">del Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit: Lynx Edicions and BirdLife International.
  13. Toews, D.P.L., Brelsford, A., Grossen, C., Milá, B. & Irwin, D.I.(2026).The Auk.133(4): 698–717ISSN 0004-8038.doi:10.1642/AUK-16-61.1.