Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Crax rubra"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Creant artícul sobre l'au
 
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç
 
Llínea 2: Llínea 2:




El '''paujil''',<ref>http://lema.rae.es/damer/?key=paujil</ref> '''pajuil'''<ref>http://lema.rae.es/damer/?key=pajuil</ref> o '''hocofaisán'''<ref>Berlanga, H., H. Gómez de Silva, V. M. Vargas-Canals, V. Rodríguez-Contreras, L. A. Sánchez-González, R. Ortega-Álvarez i R. Calderón-Parra (2019). Aus de Mèxic: Llista actualisada d'espècies i noms comuns. CONABIO, Mèxic D.F.</ref> ('''''Crax rubra'''''), també conegut com '''pavón norteny''',<ref name=iucn/> o com a faisà real, kambul (maya), pavón gran o pavón norteny,<ref name=":0">{{Cita web|url=https://enciclovida.mx/espècies/35881-crax-rubra|títul=Enciclovida (consultat el 17 de decembre de 2019).}}</ref> és una [[espècie]] d'[[au]] de l'orde [[Craciformes]] (Enciclovida considera a l'orde de les Galliformes a on s'ubiquen també a les chachalacas, guajolotes selvades, guales i pavón<ref name=":0" /> ), de la [[família (biologia)|família]] [[Cracidae|Cracidae (chachalacas),]] que es troba en els [[bosc]]s del sur de [[Mèxic]], [[Centroamérica]] i Sudamérica (est de [[Colòmbia]], [[Equador]] i [[Amazonía]]).
El '''paujil''', '''pajuil''' o '''hocofaisán''' ('''''Crax rubra'''''), també conegut com '''pavón norteny''',  o com a faisà real, kambul (maya), pavón gran o pavón norteny, és una [[espècie]] d'[[au]] de l'orde [[Craciformes]] (Enciclovida considera a l'orde de les Galliformes a on s'ubiquen també a les chachalacas, guajolotes selvades, guales i pavón ), de la [[família (biologia)|família]] [[Cracidae|Cracidae (chachalacas),]] que es troba en els [[bosc]]s del sur de [[Mèxic]], [[Centroamérica]] i Sudamérica (est de [[Colòmbia]], [[Equador]] i [[Amazonía]]).


En Mèxic es distribuïx en els estats del surest com són: Veracruz, Oaxaca, Tabasco, Chiapas, Campeche, Quintana Rosegue i Yucatán. També se li ha registrat en els estats de Nou #León, Tamaulipas, Zacatecas, Sant Luis Potosí, Querétaro, Hidalgo i Pobla. L'espècie alcança una llongitut de 91 cm i un pes de 4,5 a 5 kg. El dimorfisme sexual es complementa en el polimorfisme de les femelles (existixen tres tipos de femelles). Els machos presenten un tubèrcul gran groc en el pico; plomall negre lluent en pancha blanca i pates grisáceas. Esta au terrestre viu en grup i en selves fins als 1,200 m s. n. m. La NOM-059-SEMARNAT-2010 considera a l'espècie com Amenaçada i la UICN 2019-1 com a Vulnerable.<ref name=":0" />
En Mèxic es distribuïx en els estats del surest com són: Veracruz, Oaxaca, Tabasco, Chiapas, Campeche, Quintana Rosegue i Yucatán. També se li ha registrat en els estats de Nou #León, Tamaulipas, Zacatecas, Sant Luis Potosí, Querétaro, Hidalgo i Pobla. L'espècie alcança una llongitut de 91 cm i un pes de 4,5 a 5 kg. El dimorfisme sexual es complementa en el polimorfisme de les femelles (existixen tres tipos de femelles). Els machos presenten un tubèrcul gran groc en el pico; plomall negre lluent en pancha blanca i pates grisáceas. Esta au terrestre viu en grup i en selves fins als 1,200 m s. n. m. La NOM-059-SEMARNAT-2010 considera a l'espècie com Amenaçada i la UICN 2019-1 com a Vulnerable.






[[Categoria:Aus d'Amèrica]]
[[Categoria:Aus d'Amèrica]]

Última revisió del 05:43 8 jul 2026

paujil (Crax rubra)


El paujil, pajuil o hocofaisán (Crax rubra), també conegut com pavón norteny, o com a faisà real, kambul (maya), pavón gran o pavón norteny, és una espècie d'au de l'orde Craciformes (Enciclovida considera a l'orde de les Galliformes a on s'ubiquen també a les chachalacas, guajolotes selvades, guales i pavón ), de la família Cracidae (chachalacas), que es troba en els boscs del sur de Mèxic, Centroamérica i Sudamérica (est de Colòmbia, Equador i Amazonía).

En Mèxic es distribuïx en els estats del surest com són: Veracruz, Oaxaca, Tabasco, Chiapas, Campeche, Quintana Rosegue i Yucatán. També se li ha registrat en els estats de Nou #León, Tamaulipas, Zacatecas, Sant Luis Potosí, Querétaro, Hidalgo i Pobla. L'espècie alcança una llongitut de 91 cm i un pes de 4,5 a 5 kg. El dimorfisme sexual es complementa en el polimorfisme de les femelles (existixen tres tipos de femelles). Els machos presenten un tubèrcul gran groc en el pico; plomall negre lluent en pancha blanca i pates grisáceas. Esta au terrestre viu en grup i en selves fins als 1,200 m s. n. m. La NOM-059-SEMARNAT-2010 considera a l'espècie com Amenaçada i la UICN 2019-1 com a Vulnerable.