Diferència entre les revisions de "Melozone fusca"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''rascador viejita''', també conegut com a '''rascador pardo''' o '''toquí pardo'''.<ref name=":1">{{Cita web|url=http://enciclovida.mx/especies/36027-melozone-fusca|títul=Enciclovida (consultat el 12 de febrer del 2020).}}</ref> aixina mateix com '''arroyero,''' '''tarengo''' o '''tarenga''' ('''''Melozone fusca''''') és una [[espècie]] d'au de la [[Família (biologia)|família]] [[Passerellidae]] (rascadors, zacatoneros, juncs i cheus, | El '''rascador viejita''', també conegut com a '''rascador pardo''' o '''toquí pardo'''.<ref name=":1">{{Cita web|url=http://enciclovida.mx/especies/36027-melozone-fusca|títul=Enciclovida (consultat el 12 de febrer del 2020).}}</ref> aixina mateix com '''arroyero,''' '''tarengo''' o '''tarenga''' ('''''Melozone fusca''''') és una [[espècie]] d'au de la [[Família (biologia)|família]] [[Passerellidae]] (rascadors, zacatoneros, juncs i cheus,).<ref>Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. 1984. ''Noms en castellà per a les aus mexicanes''. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).</ref><ref>Howell, Steve N.G., i Sophie Webb. 2007. ''A guide to the birds of Mexico and northern Central America''. [[Oxford University Press]], Estats Units. ISBN 9780198540120</ref> És un pardal rechoncho, medix entre 19 i 22 cm de llongitut des del pico fins a la coa. El [[plomall]] és pardo grisáceo, coa i ales més obscures. Plomes de la gola llaugerament rojoses. Vorejant la gola té taques obscures. Parts ventrales grisáceas i plomes cobertoras inferiors de la coa rojoses. És molt similar al rascador desértico (''[[Pipilo aberti|P. aberti]]'', de tonalitats més propenques al rosa) i al rascador californià (''[[Pipilo crissalis|P. crissalis]]'', en la pancha grisa obscura i el color rojós més fort).<ref name=":0">Peterson, Roger Tory, i Edward L. Chalif. 2008. ''Aus de Mèxic''. Guia de camp. Editorial Diana, Mèxic.</ref> Els individus jovenils són pardos, més clars en les parts ventrales i en abundants ralles obscures; presenten ademés barres rojoses en les ales. Habita en llocs secs i templats, en deserts, xares i boscs de montanya a on existixen arbustos o #fulleram. És comú en parcs i jardins, inclús en grans ciutats. S'alimenta de llavors i insectes i pot formar menuts grups alimenticis. Es distribuïx des del sur d'Estats Units ([[Arizona]], [[Colorat]] i [[Texas]]) cap a Mèxic, a on s'estén des de [[Sonora]], Chihuahua i [[Coahuila]] cap al sur, fins al [[Eix Neovolcánico]] i la [[Serra Mixteca]] de [[Pobla]] i [[Oaxaca]]. '''Error en la cita: L'etiqueta d'obertura <code><nowiki><ref></nowiki></code> és incorrecta o té el nom mal''' La femella posa tres ous blanc-azulados en menudes taques grises, pardas o negres. La UICN2019-1 classifica a l'espècie com de preocupació menor, | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 06:02 8 jul 2026
El rascador viejita, també conegut com a rascador pardo o toquí pardo.[1] aixina mateix com arroyero, tarengo o tarenga (Melozone fusca) és una espècie d'au de la família Passerellidae (rascadors, zacatoneros, juncs i cheus,).[2][3] És un pardal rechoncho, medix entre 19 i 22 cm de llongitut des del pico fins a la coa. El plomall és pardo grisáceo, coa i ales més obscures. Plomes de la gola llaugerament rojoses. Vorejant la gola té taques obscures. Parts ventrales grisáceas i plomes cobertoras inferiors de la coa rojoses. És molt similar al rascador desértico (P. aberti, de tonalitats més propenques al rosa) i al rascador californià (P. crissalis, en la pancha grisa obscura i el color rojós més fort).[4] Els individus jovenils són pardos, més clars en les parts ventrales i en abundants ralles obscures; presenten ademés barres rojoses en les ales. Habita en llocs secs i templats, en deserts, xares i boscs de montanya a on existixen arbustos o #fulleram. És comú en parcs i jardins, inclús en grans ciutats. S'alimenta de llavors i insectes i pot formar menuts grups alimenticis. Es distribuïx des del sur d'Estats Units (Arizona, Colorat i Texas) cap a Mèxic, a on s'estén des de Sonora, Chihuahua i Coahuila cap al sur, fins al Eix Neovolcánico i la Serra Mixteca de Pobla i Oaxaca. Error en la cita: L'etiqueta d'obertura <ref> és incorrecta o té el nom mal La femella posa tres ous blanc-azulados en menudes taques grises, pardas o negres. La UICN2019-1 classifica a l'espècie com de preocupació menor,
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ .
- ↑ Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. 1984. Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
- ↑ Howell, Steve N.G., i Sophie Webb. 2007. A guide to the birds of Mexico and northern Central America. Oxford University Press, Estats Units. ISBN 9780198540120
- ↑ Peterson, Roger Tory, i Edward L. Chalif. 2008. Aus de Mèxic. Guia de camp. Editorial Diana, Mèxic.